Resultats de la cerca

Situació Les restes d’aquesta torre són enfilades dalt un pujol que, des de migjorn, senyoreja les cases de Monistrol, als peus dels alterosos relleus montserratins Long 1°50’48” - Lat 41°36’37” Aspecte que ofereixen les ruïnes des del costat de tramuntana A Mazcuñan-F Junyent Vista de conjunt de la torre, esfondrada, des del costat de ponent A Mazcuñan-F Junyent Hom hi va des de Monistrol de Montserrat emprenent la carretera que puja al monestir Poc després d’haver iniciat la pujada i abans d’arribar al quilòmetre 5, hom troba, a mà esquerra, un edifici de la Telefònica, al costat del qual…

Situació Aspecte de l’actual capella dels Dolors, única part de l’edifici que resta del temple alt-medieval ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre de la població de l’Arboç, i els elements alt-medievals que s’hi conserven constitueixen l’anomenada capella dels Dolors JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF832697 Història Les primeres notícies de l’existència de l’església de Sant Julià de l’Arboç es troben els anys 1136 i 1138 en la donació d’una peça de terra i d’una vinya que fa Roger, clergue de la seu barcelonina, per a la lluminària de l’església de Sant Julià…

Situació Fortalesa medieval assentada sobre un penyal, amb els murs un xic irregulars per tal de resseguir el contorn de la roca J Tous El poble de Gavarra, situat en un contrafort de la serra d’Aubenç, a 1 123 m d’altitud, pertany des del 1969 al municipi de Coll de Nargó Mapa 34-23291 Situació 31TCG510633 Per a arribar-hi, se surt de Coll de Nargó per la carretera d’Isona A 17 km, a l’esquerra, es troba una pista que porta a Gavarra a uns 10 km aproximadament Les restes del castell són situades en un turó al voltant del qual es bastí el poble MTV-VRM Història Les primeres notícies del…

Situació Conjunt de tombes de la necròpolis vistes en planta E Vives Aquesta necròpolis es troba al mateix turó on hi ha erigida l’església La situació i l’itinerari són, doncs, els mateixos Necròpoli La documentació d’època medieval conservada, referida a Caselles, no suggeria unes característiques especials de poblament del lloc El descobriment d’una necròpolis al costat de l’església demostra l’existència d’un nucli d’habitatge d’una certa importància L’àrea excavada durant els mesos de juliol i agost del 1988 a la zona de migjorn ocupa una superfície aproximada de 80 m 2 i arriba fins al…

Situació Fragment del mur nord del castell JI Rodríguez Les restes del castell de Térmens es troben al capdamunt d’un tossal que domina el riu Segre pel costat nord i oest A la seva empara va anar creixent la primitiva població per tot el pendent meridional, fins a arribar al peu de l’elevació Mapa 32-14359 Situació 31TCG137213 Térmens es troba al sud de Balaguer, al peu de la carretera comarcal 1313 de Lleida a Puigcerdà, a la riba esquerra del Segre JRG Història La primera referència històrica del castell de Térmens és de l’any 1106, quan el comte Ermengol VI d’Urgell conquerí la fortalesa…

En l’actualitat no queda cap rastre del castell de Casserres, encara que tenim constància de la seva importància per molts documents Queda, però, el seu record en la tradició i en l’escut de la vila Efectivament la tradició oral situa el castell de Casserres en un serrat que encara rep el nom d’“EI Castell”, el qual és també conegut com el Serrat de Terra Cuca és aquest un turó arrodonit i amb una gran esplanada formada per roques on es poden veure indicis del que podia haver estat una muralla defensora Un altre element fosc sobre aquest castell el trobem en un document que guarda un…

Situació Petita estructura del sector sud del conjunt, que defensava l’entrada a la fortalesa ECSA - EECG Aquest castell és situat en un cim, a la serra de Comaverd, a la zona de muntanyes que fan de límit entre la plana del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà A sota, al vessant de llevant, hi ha el poble abandonat de Selmella Mapa 34-16418 Situació 31TCF612871 Des del Pont d’Armentera cal agafar la carretera que porta a Selmella Després d’haver fet uns 5 km, a mà esquerra surt una pista que passa pel costat d’una casa de pagès i a continuació s’enfila fins al cim de la muntanya, fent la…

L’església de Sant Pere de Sestui sols apareix en la documentació l’any 949, amb motiu de la seva consagració D’aquesta església, que es devia situar al pla de Corts, Ignasi M Puig i Ferreté sosté que és una reconstrucció de l’antiga església de Sant Pau d’Estanyol, basant-se en la butlla d’Alexandre III del 1164, a favor de Gerri, en la qual s’esmenta l’església de Sant Pau i Sant Pere in Cortis , referència al lloc de Montcortès Pel context d’aquest document sembla més aviat que Sant Pau i Sant Pere són dues esglésies diferents El que sí que sembla factible és que Sant Pere in Cortis sigui…

Situació Aspecte que ofereix l’absis d’aquesta església, ornamentat amb un fris d’arcuacions cegues ECSA - J Cruanyes i LI Claver És situada a l’antic poble de Castellví de la Marca, avui dins el veïnat de les Casesnoves de la Riera Mapa 35-16419 Situació 31TCF815771 Des de Vilafranca cal agafar la carretera de la Múnia 7 km, punt des del qual es va a Castellví de la Marca uns 3 km, on es troba l’església envoltada pel fossar de la parròquia, al sector de l’absis SLIS Història L’església degué ésser construïda a mitjan segle XI per tal de substituir la capella castellera de dalt del turó Hom…

Introducció Des dels primers moments de l’ocupació i repoblació de les terres osonenques el comte Guifré amb els seus germans començà una activa tasca d’organitzar el territori Una de les primeres actuacions fou la de restaurar la xarxa defensiva, que en un territori fronterer era bàsica i a continuació calia assignar un terme a cada castell restaurat En els primers vint anys apareixien documentats els castells següents Torelló 881, Sant Llorenç 881, Gurb 886, Besora 885-887, Tona 889, Taradell 893, Casserres 898, Sant Esteve Centelles 898 Probablement molts dels termes es restauraren amb els…