L’església de Sant Pere de Sestui sols apareix en la documentació l’any 949, amb motiu de la seva consagració. D’aquesta església, que es devia situar al pla de Corts, Ignasi M. Puig i Ferreté sosté que és una reconstrucció de l’antiga església de Sant Pau d’Estanyol, basant-se en la butlla d’Alexandre III del 1164, a favor de Gerri, en la qual s’esmenta l’església de Sant Pau i Sant Pere in Cortis, referència al lloc de Montcortès. Pel context d’aquest document sembla més aviat que Sant Pau i Sant Pere són dues esglésies diferents. El que sí que sembla factible és que Sant Pere in Cortis sigui l’església de Sant Pere de Sestui. Sant Pau caldria identificar-la amb Sant Pau d’Estanyol. Hom podria relacionar aquesta església amb la de Sant Pere del castell de Sersui (topònim que apareix amb les variants de Senesui, Seresui, Sensui i que actualment es correspon amb Sellui), també patrimoni del monestir de Gerri, segons la butlla del 1164.
Aquesta església fou consagrada el 27 de juny del 949 pel bisbe d’Urgell, Guisad II, en presència del comte Guillem (de Pallars) i de l’abat de Gerri, Ató, a instàncies del qual es fa la consagració. L’església, que restà dins l’òrbita de Gerri, havia estat construïda per l’abat Ató, en un intent, segons Ignasi M. Puig i Ferreté, d’organitzar eclesiàsticament la contrada. Ató la dotà amb diversos objectes i ornaments necessaris per al culte eclesiàstic, com també amb terres situades prop de la nova església, mentre que el bisbe d’Urgell li concedia el terme de Cortscastell i els vilars de Cases Velles, Cases Rares, Pujol i Jonquer, amb els delmes i les primícies. Per la seva part el comte la dotà amb l’església de Sant Cristòfol de Sarnui. En una interpolació al final del text consten les deixes a favor de la nova església, fetes per Asenarius Asteri, consistent amb el que té des del riu Noguera fins al collo Vislis i al riu Balestiu i fins a Morreres; i per Duran, anomenat Rainfred, i la seva muller Constantina, que consistia en l’alou que tenien a Jonquer.
Aquestes donacions, si bé ens permeten situar l’església de Sant Pere en l’ampli i densament poblat territori del pla de Corts, no fan possible conèixer exactament l’indret on era edificada.
Acta de consagració de Sant Pere de Sestui (27 de juny del 949)
Consagració, pel bisbe Guisad II, de la Seu d’Urgell, de l’església de Sant Pere de Sestui, al comtat de Pallars, a precs de l’abat de Gerri, Ató, dit Bonfill, que l’havia edificat i dotat amb ornaments litúrgics llibres i uns alous. El comte Guillem li dóna l’església de Sarnui, terme del castell Ermedi, i el bisbe li concedeix la parròquia amb els delmes i les primícies, fixant-ne el terme.
"In nomine domini Dei aeterni et salvatoris nostri Iesu Xpisti. Anno incarnacionis Domini nostri -DCCCC.°..L.° sub era. DCCCC.a.. LXX.a, II.a, indicione. VII.a, anno [XIV] regnante Hludovico rege, filio Karloni. Veniens quidam venerabilis Guisadus sancte orgillitensis ecclesie episcopus in comitatu Palariense, in locum vocitatum Sestui, rogatus ad domno Attone vocatus abba que alium nomen vocant Bonofilio, ad ecclesiam Dei consecrandam quod ille hedificavit, sicuti et fecit, in honore sancti Petri vel omnium sanctorum et pro remuneracione anime nostre ut veniam consequi mereamur. Ideo ego Atto abba, trado, ipsa ecclesia in potestate domno Wisadone episcopo ad consecrandam, sicut sancti canones constituunt atque decernunt, ut ante tribunal eterni iudicis remedium anime nostre accipere mereamur. Ideo ego Atto abba dono ad ipsa ecclesia sancti Petri ministerio ecclesiastico, id est, camiso uno, stola cum manipulo, planeda una et calicem cum patena, et missale, et leccionario, et psalterio, et antiphonario, et quadraginta omeliorum, et ipsas mansiones que ibidem sunt iuxta ipsa ecclesia cum ipsas curtes et ipsos orreos cum illorum superpositos, et ipsos ortos cum illorum arboribus, et ipsum alium alodem quod ego ibidem abeo adquisitum per qualecumque voce; et ipsum alode quod ego comparavi de Anilone femina vel de sua filia Bellane vel quod michi advenit propter illorum animas; et ipsum alium alode quod ego comparavi de genealogia Langobardi condam, et ipsum alium alode qui fuit de Adroario presbitero. Et ego Willelmus, gratia Dei comes, dono ibidem ecclesie sancti Christophori martiris Xpristi, qui est in terminum de chastro Ermedi, et est fundata ipsa ecclesia in villa Sarnui, quod michi advenit de parentes meos, cum omnia que Deus dedit vel dederit. Ideo ego Wisadus episcopus consecro ipsam ecclesiam in honore sancti Petri apostoli et trado ei parrochiam quod ibidem concedit domnus Willelmus comes, id est, curtes, Castella(*) cum suis terminibus, et alios villares Casas veteras et Casas raras, et ipso Puiolo et Iunchario cum illorum terminos, ut omnes homines qui infra hos terminos laboraverint ad officium divinum ad ipsam ecclesiam sancti Petri et decimas et primicias de omni re quod nominari potest homo ad iam dicta ecclesia semper occurrant deincebs et in antea. Et nullus alius sacerdos infra hunc terminum constitutum decimas usurpet ad iam dicta ecclesia, sed integras ibidem perveniant, et a sacerdote nostrum qui eas digne regit (manquen quatre ratlles raspades en A). Et in postmodum Atto iam vocatus abba teneat et possideat cunctis diebus vite sue, et post obitum vero suo remaneat cui ille comiserit. Et si quis contra hanc decretum ausus fuerit intemerare vel contradicere in quadruplum ei omnia componat, sicut sancti canones comemorant. Data ista scriptura -V. kalendas iulii.
Atto, non meis meritis vocatus abba, rogavit scribere hanc dotem, scripsi et testes firmare rogavi. S+ignum Atto Albini. S+ignum Asnero Galindo. S+ignum Possodonius. S+ignum Galindo Bonzones. S+ignum Adefonsus. Wisadus episcopus hanc dotem fieri iussi et consecravi SSS. Gumilus archipresbiter SSS. Exemenus sacer SSS. Gotmarus archilevita SSS. Galindo SSS. Froilus levitas SSS. Willelmus comes SSS. S+ignum Apo. S+ignum Wisado. S+ignum Atto.
Et ego Asenarius Asteri dono ibidem quantum abeo de flumine Nogaria usque ad ipso collo Vislis et rio Valestui usque ad ipsas Murrarias, quod michi advenit de matre mea, propter remedium anime mee, ut ante tribunal Xpisti meream inveniri veniam. Et ego Durandus quod alium nomen vocatur Rainfredus et uxor mea Constantina donamus ibidem ipsum nostrum alodem quem abenus in Iunchero, quod comparavimus de Argilane presbitero et de Anilone femina; et abet afrontaciones de oriente in terra Ariscli vel suos heredes et de super in vinea Rotario presbitero et de subtus in vinea Ariscli et de occidente in terra Odulfi. Hec omnia quantum istas afrontaciones includunt et ipso medio torculario cum sua superposita donamus ad domum sancti Petri, propter remedium animas nostras, ut exinde mereamur inveniri veniam>.(*)"
[O]: perdut.
A: Còpia del segle XII: BC, ms. 1619, Cartoral 5 de Gerri, núm. 78, (ex.[O]).
B: BC, ms. 426, Llobet: Colección de Gerri, núm. 20, (ex.A).
a: Abadal i de Vinyals: Catalunya Carolíngia, vol. III. Els comtats de Pallars i Ribagorça, Barcelona, 1955, doc. 160, pàgs. 366-367.
Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell), núm. 1, 1978, doc. 32, pàgs. 90-91.
c: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII), la Seu d’Urgell, 1986, doc. 33, pàgs. 96-97.
Traducció
"En nom del Senyor Déu etern i del nostre salvador Jesucrist. L’any de l’encarnació de nostre senyor nou-cents cinquanta, sota l’era mil nou-cents setanta dos, en la indicció setena, l’any [catorze] del regnat de Lluís, fill de Carles, va venir el venerable Guisad, bisbe de la santa església urgel·litana, al comtat de Pallars, al lloc anomenat Sestui, a prec del senyor abat Ató, anomenat també Bonfill, per tal que conegués l’església que aquest havia edificat, com en realitat va fer, en honor de sant Pere i de tots els sants, per a remei de la seva ànima i perquè pugui aconseguir el perdó. Per això jo Ató, abat, dono aquesta església a la potestat del bisbe Guisad perquè la consagri, segons manen i decreten els sagrats cànons per tal que la nostra anima pugui rebre la salvació davant del tribunal del jutge etern. Per aquesta causa jo, l’abat Ató, dono a l’església de Sant Pere per al seu ministeri eclesiàstic, una alba, una estola, un mample, una planeta, un calze amb la seva patena, un missal, un leccionari, un salteri, un antifonari i quaranta homilies, i les cases que hi ha prop de l’església amb les seves corts i els graners amb els seus pisos i els horts amb els seus arbres i tota la resta d’alou que jo tinc en dit lloc per qualsevol títol; i l’alou que jo he comprat a la dona Anilona o a la seva filla Bellana o que em va pervenir per a remei de les seves ànimes; i l’alou que vaig comprar als descendents del difunt Langobard; i també l’alou que fou del prevere Adroer. Jo Guillem, comte per la gràcia de Déu, dono a l’església de Sant Pere l’església de Sant Cristòfol, màrtir de Crist, que es troba al terme del castell Ermedi, la qual es troba erigida a la vila de Sarnui, que em va venir per herència dels meus pares, amb tot el que Déu hi ha donat o hi donarà en el futur. Per això jo, Guisad, bisbe, consagro l’església aixecada en honor de sant Pere apòstol, i hi faig donació de la parròquia, que li ha concedit el comte Guillem, que està formada per corts, castells amb els seus termes i altres vilars de Cases Velles i Cases Rares, i el mateix Pujol i el Jonquer amb tots els homes que treballin dintre de dits termes per tal que pugui dir l’ofici diví en aquesta església de Sant Pere i li donin tots els delmes i les primícies de tot el que es pugui exposar i ho tingui sempre en el futur. I cap altre sacerdot establert dintre de dit terme usurpi els delmes a la dita església, sinó que li siguin donades íntegrament a ella i al sacerdot que la regeixi dignament... [falten quatre ratlles raspades en A]. I en endavant l’esmentat abat Ató ho tingui i posseeixi tots els dies de la seva vida i després de la seva mort quedi per a aquell a qui ell ho hagi confiat. Si algú volgués anar temeràriament contra el que aquí s’ha establert, que ho restitueixi quatre vegades, tal com ho recorden els sagrats cànons. Feta aquesta escriptura el dia cinc de Ies calendes de juliol.
Ató, anomenat abat no pels meus mèrits, vaig disposar que s’escrivís aquesta dotació, la vaig escriure i vaig pregar els testimonis perquè la signessin. Firma d’Ató Albí. Firma d’Asnar Galí. Firma de Conodoní. Firma de Galí Bonzons. Firma d’Adefons. Guisad, bisbe, vaig manar que es fes aquesta dotació i vaig consagrar l’església. SS. Gumil, arxiprevere SS. Exemenus, sacerdot SS. Gotmar, arxilevita SS. Galí SS. Froilus levita SS. Guillem comte SS. Firma d’Apo. Firma de Guisad. Firma d’Ató.
Text interpolat "I jo Asenari Aster dono tot el que tinc des del riu Noguera fins al Coll de Vislis i el riu de Balestui i fins a les Morreres, tot el qual em va pervenir de la meva mare i ho dono per la meva ànima, per tal que pugui trobar el perdó davant del tribunal de Crist. I jo Duran, dit altrament Rainfred, amb la meva muller Constantina, donem a dit lloc el nostre alou que tenim a Jonquer, el qual vam comprar al prevere Argilà i a la dona Anilona i termeneja per llevant amb la terra d’Ariscle i dels seus hereus, per sobre de la Vinya del prevere Rotari i per sota de la vinya d’Ariscle, i a ponent en la terra d’Odulf. Tot el que es troba dintre d’aquestes afrontacions, que inclouen també la meitat d’una premsa amb el seu pis, ho donem a la casa de Sant Pere, per remei de les nostres ànimes, per tal que mereixem aconseguir el perdó dels nostres pecats."
(Traducció: Antoni Pladevall i Font)