Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Esglésies del Baix Cinca anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Baix Cinca anteriors al 1300 J Salvadó Fraga Sant Pere de Fraga Sant Miquel de Fraga Santa Maria de Fraga Santa Margarida del Castell Santa Anna de Fraga Sant Julià de l’Hospital de Biars Sant Salvador de Cardell Sant Simó de Llitera Santa Maria de Mont-ral Església de Vermell Església de Torralba Mequinensa Santa Maria de Mequinensa Saidí Sant Joan de Saidí Torrent de Cinca Santa Maria Magdalena de Torrent Sant Salvador de Torrent Vilatge del Castellet de Sant Martí Vilella de Cinca Sant Llorenç de Vilella Sant Valeri
Sant Tomàs de Talló (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Es tracta d’una església que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà El primer esment de l’església és de l’any 950, en què Undila feu donació a Sant Llorenç prop Bagà d’una vinya situada al comtat de Cerdanya, al pagus de Talló, a la vora de Sant Tomàs Aquesta església fou donada al monestir de Sant Llorenç prop Bagà en ocasió de la consagració i la dotació de la seva església abacial el 21 de novembre de 983 Hom suposa que ha de correspondre al temple, totalment arruïnat, que es trobava al llogaret de Vilella, al sud-oest de Talló, dit Sant Tomàs de Vilella…
Vila medieval de Sant Benet de Bages (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
En un lloc proper al monestir de Sant Benet del Bages, i organitzada pel monestir, sorgí una vila fortificada, bé que el principal interès en la creació d’aquest nucli de població estava en el propi monestir, per tenir a la seva disposició una sèrie de persones especialitzades que produïssin pel monestir La vila apareix documentada per primera vegada el 1172, el 1176 se citen unes cases, el 1194 el vall, el 1218 un carrer, el 1233 un carrer inferior, i el 1241 un mur Per tant era una vila fortificada, però no deuria ser gaire gran, tota vegada que hom l’anomena també vilella, i…
Sant Salvador de Torrent de Cinca
Art romànic
La casa i el santuari de Sant Salvador presideix una muntanya propera al poble de Torrent, vora Valldecós Tingué molta devoció entre la gent de la rodalia Esdevingué la seu d’una casa trinitària dependent del veí monestir de Vinganya Seròs, que acomplí una tasca important en la cristianització de la contrada La fundació trinitària seria impulsada per Guillem II de Montcada 1287-1328, senyor de Fraga, que concedí als religiosos de Vinganya diverses terres i honors a Torrent i Vilella El temple actual és un edifici del segle XVI, d’estil goticorenaixentista
Sant Miquel de Torroja del Priorat
Art romànic
Un dels primers esments documentals del lloc de Torroja data de l’any 1261, quan el prior del cenobi cartoixà d’Escaladei atorgà una carta d’establiment d’una granja a Torroja a una trentena de pobladors, als quals uns anys més tard, se n’afegiren uns altres vint, mitjançant un nou document d’establiment D’altra banda, l’indret de Torroja és mencionat en la carta de poblament de Poboleda datada el 27 de març de 1270, i atorgada per Bernat de Déu, prior d’Escaladei entre les afrontacions territorials del lloc de Poboleda, donat pel mencionat prior per tal d’habitar-lo i conrear-lo, hi figura…
Vila de Santa Maria de Meià (Vilanova de Meià)
Art romànic
La referència que feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII sobre la vila de Santa Maria de Meià és confusa, ja que en aquell moment la vila es trobava en l’actual lloc, però ell afirmà que abans de l’any 1395 la vila es trobava a Coscollera, que en aquell moment encara se’n podien veure vestigis de parets i fonaments, i una torre rodona, alta i molt forta, de pedra picada Aquesta vila, segons Roig i Jalpí, fou destruïda pels gascons que l’any 1395 entraren al Principat Posteriorment, afirma, el prior Berenguer de Rajadell prohibí la reedificació en el mateix lloc, i manà que n’…
L’art romànic al Baix Cinca
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Cinca anteriors al 1300 J Salvadó La comarca actual del Baix Cinca s’organitza bàsicament al llarg del riu Cinca, des de la població de Saidí fins a Mequinensa El riu fa de columna vertebral d’aquest territori, fet que li dona uns trets característics poc o molt diferenciats Això no obstant, cal tenir present que té moltes característiques semblants a les d’altres territoris propers, com poden ser alguns sectors de les comarques del Segrià o de la Llitera Encara més, podem assenyalar el fet…
Castell de Pi (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Aquest castell apareix en la documentació molt tardanament El 1265, Bernat Egidii, executor del rei Jaume I en les qüestions dels feus, concedí, confirmà i corroborà a Pere de Riba i als seus successors perpètuament, en feu del senyor rei, la vila i la vall de Pi amb totes les jurisdiccions, les donacions i els emprius en tota la parròquia de Santa Eulàlia de Pi i en el vilar de Vilella, parròquia de Santa Maria de Talló Ho havia de tenir en feu del rei en franc alou, excepte la dècima de la mateixa vila i vall, que era de l’església d’Urgell Anys més tard, el 1294, es documenten…
Castell de Tentellatge (Navès)
Art romànic
No coneixem cap vestigi arquitectònic que faci possible la identificació i la situació geogràfica d’aquest castell L’any 1218, Guillem de Bellvezer es titulava senyor dels castells de Navès, Cardona, Meda, Tentellatge, Valldora, Ceuró, Ogern i Oliana Aquests llocs, llevat de Cardona, ja havien fet part de la senyoria de la família Miró Aquest mateix any, Guillem de Bellvezer i la seva muller Anglesa donaren a llur fill Ramon de Meda, el dia que contragué núpcies amb Sança, filla de Ponç de Tarroja, el castell de Meda amb tots els seus termes “ cum valle de odra, videlicet et de tentelagel
”…
Sant Llorenç de Gratallops
Art romànic
El topònim Gratallops apareix citat el 1171 a les confrontacions de la vall de Porrera El lloc de Gratallops podria haver estat en el seu origen una alqueria, com sembla revelar-ho el seu nom, de procedència àrab Gratallops, però, que originàriament pertanyia al terme de la Morera de Montsant i fou de la senyoria d’Escaladei, no sembla que fou colonitzat fins al 1259 o almenys no hi ha cap notícia anterior a aquesta data, quan la cartoixa d’Escaladei va establir onze pobladors a la Cova del Pujó i a Gratallops Es desconeix quan es bastí l’església de l’indret, però ja era construïda l’any…