Resultats de la cerca

Aquesta església fou, amb tota seguretat, la segona que hi hagué al Donasà Sorgí dins la demarcació de la parròquia de Sant Felix de Donesan, que durant segles fou l’única que hi hagué a la comarca Se’n té referències documentals des del segle XIV, en què apareix en els comptes de delmes És probable, però, que els seus orígens siguin anteriors La parròquia de Ròsa comprenia les poblacions de Ròsa i Mijanès En l’actualitat l’església parroquial de Ròsa, dins el poble, prop del cementiri, és un edifici que no té cap característica arquitectònica remarcable a causa de les remodelacions que ha…

Mapa dels castells I les esglésies del Donasà anteriors al 1300 J Salvadó Queragut Sant Felix de Donesan Ròsa Sant Nazari de Ròsa

Mapa dels castells I les esglésies del Donasà anteriors al 1300 J Salvadó Queragut Castell de Queragut Ròsa Castell de So

D’aquesta església, actual parròquia de Puigbalador, no se’n té cap referència fins al segle XIV, si bé és molt possible que ja existís amb anterioritat, arran de la construcció del castell de Puigbalador pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó poc abans del 1192 El 1353 es documenta per primer cop, quan s’hi reuní el consell general del terme del castell de Puigbalador En aquest moment no passava d’ésser, sembla, una capella de la parròquia de Sant Martí de Riutort L’any 1357, però, un altre document parla del límit o terme de Sant Salvador de Puigbalador, la qual cosa fa pensar que l’església…

Aquesta església presideix el poble de Matamala, a la riba esquerra de l’Aude Si bé el lloc de Matamala és documentat des de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú, que donà a l’abadia de Cuixà Matamala, cum villis et villarunculis suis , el primer esment de l’església parroquial de Matamala és, en canvi, molt més tardà de l’any 1413 Aquest any Joan de Berques, estudiant de dret, designà procuradors per prendre possessió, en el seu nom, de la rectoria de l’església parroquial de Sant Pere de Matamala, aleshores pertanyent a la diòcesi d’Alet Per la manca de…

Les escasses ruïnes de l’església de Sant Valentí d’Espona es troben, aproximadament, un quilòmetre al nord del llogaret dels Cortais, situat al peu de la tossa d’en Maig, prop del camí que ve d’Aiguatèbia Conflent D’aquesta església han pervingut escasses referències documentals d’època medieval n’hi ha una que data de l’any 1011, quan Vecclesiam Sancti Valentini in villa Spondaés confirmada com una de les possessions de l’abadia de Cuixà en la butlla atorgada a aquest monestir pel papa Sergi IV Una altra notícia, consignada també dins l’onzena centúria, és de l’any 1069 es tracta d’una…

Mapa dels castells i les esglésies del Capcir anteriors al 1300 J Salvadó Els Angles Sant Salvador dels Angles Santa Maria de Vallsera Font-rabiosa Sant Sebastià de Font-rabiosa Formiguera Santa Maria de Formiguera La Llaguna Sant Vicenç de la Llaguna Sant Valentí d’Espona Matamala Sant Pere de Matamala Puigbalador Sant Joan Baptista de Puigbalador abans Sant Salvador Sant Martí de Riutort Ral Sant Romà de Ral

El lloc de Formiguera és conegut des del 873, any en què Sigebod, arquebisbe de Narbona, consagrà l’església de Santa Maria, situada al comtat de Rasès, a la villa de Formiguera Malgrat aquestes notícies tan antigues de l’indret, no és fins al segle XIV que s’esmenta el castell, en concret el 1369 Sembla, però, que la fortalesa era construïda de molts anys abans Segurament hi morí el rei Sanç I de Mallorca el 1324 Fou un castell important, com tots els situats a la frontera amb França S’ha documentat un atac al castell per part de tropes franceses el 1598 Formiguera fou un domini dels comtes…

Mapa dels castells i les esglésies del Capcir anteriors al 1300 J Salvadó Els Angles Castell dels Angles Formiguera Castell de Formiguera La Llaguna Castell de la Llaguna Matamala Castell de Creu Puigbalador Castell de Puigbalador

Una ocupació humana precoç L’entrada al Donasà des del Capcir a través de la portella oberta pel riu Aude ECSA - A Roura L’altiplà del Donasà tingué una ocupació humana relativament precoç gràcies a les seves especials condicions geogràfiques, una posició de recer, que temperava una mica la rigorositat d’un clima d’altitud, i una terra relativament fèrtil Per tant, s’hi podia practicar l’agricultura i, d’altra banda, els boscos i les prades oferien a la ramaderia protecció durant l’hivern i terrenys de pastura durant l’estiu La posició especial de la comarca també en feia un lloc de refugi i…