Resultats de la cerca

El poble d’Estanya és situat a 716 m d’altitud, al SE del terme de Pilzà, arrecerat al vessant d’un tossal que coronava l’antic castell, dominant la plana dels estanys que li donen nom La història d’Estanya ha estat en bona part vinculada a l’abadia de Sant Pere d’Àger, l’arxiu de la qual n’ha conservat tanta documentació que fins i tot permet reconstruir com era el lloc a l’època romànica El lloc d’Estanya va ésser conquerit per Arnau Mir de Tost vers mitjan segle XI Aquest magnat i la seva dona Arsenda dotaren l’any 1059 la canònica d’Àger amb el castell d’Estanya Aquesta…

El poble de Tuissan és situat a l’extrem oriental del Perapertusès, en una vall entre el rec dels Noièrs i la riera del Mas de Segura, i té el rang de capital de cantó Un dels primers esments de la villa Tuxsani data de l’any 1119, quan conjuntament amb la seva església, dedicada a sant Joan, fou confirmada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla que el papa Gelasi II li concedí el mencionat any En ei transcurs d’aquesta centúria, els senyors de Termes estengueren el seu domini fins al sector de Tuissan, fet que creà sovint situacions conflictives amb…

Situació Aspecte que ofereix en l’actualitat aquest castell, la torre del qual, molt refeta, és un dels pocs elements que resten del castell dels segles XII o XIII ECSA - A Roura La vila de Vernet és al peu dels vessants de la pica del Canigó 2 784 m, cim dominant del massís, vers el sud-oest, a la vall de la ribera de Sant Vicenç en la confluència amb la vall de la ribera de Cadí El nucli antic de la vila és al cim d’un turó, coronat pel castell i l’església parroquial, a la dreta del Cadí, mentre que la resta de la població, amb el gran centre balneari de Vernet, s’estén també per la riba…

Tot i que el topònim del lloc Vingrad és esmentat en la documentació des del segle X, no es disposa de referències escrites sobre l’antiga església parroquial de Santa Maria fins a l’any 1119, quan el papa Gelasi II, mitjançant una butlla, confirmà a l’abadia de la Grassa tot un seguit de possessions, entre les quals s’esmenta l’església de Sant Maria del Vingrau, dins del bisbat de Narbona La fàbrica originària, bastida en època romànica, fou refeta i modificada al segle XVI, dins la tradició encara romànica Tanmateix, al segle passat s’inicià la construcció d’una nova…

Aquesta església presideix el poble de Matamala, a la riba esquerra de l’Aude Si bé el lloc de Matamala és documentat des de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú, que donà a l’abadia de Cuixà Matamala, cum villis et villarunculis suis , el primer esment de l’església parroquial de Matamala és, en canvi, molt més tardà de l’any 1413 Aquest any Joan de Berques, estudiant de dret, designà procuradors per prendre possessió, en el seu nom, de la rectoria de l’església parroquial de Sant Pere de Matamala, aleshores pertanyent a la diòcesi d’Alet Per la…

El poble de Vilargell, documentat des del 976, és situat al sud de Sant Joan de Pladecorts, entre les viles de Ceret i Morellàs, a la banda dreta del Tec De la seva antiga església, dedicada a sant Julià, hom té notícia per una escriptura datada l’any 1009 segons aquest document, l’abadia de Santa Maria d’Arles va rebre la donació d’un alou situat al Vallespir, al territori de Vivers i de Sant Joan de Pladecorts, el qual confrontava amb l’església de Sant Julià Posteriorment, aquest temple és mencionat l’any 1409 En l’actualitat no resta cap vestigi d’aquesta antiga església…

L’església parroquial de Tudela de Segre, a llevant d’Artesa, fou una església dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger, en un primer moment a través de la pabordia d’Artesa En tenim notícies des que el 1092 Ermessenda, en el seu testament, féu un llegat d’una unça a l’església de Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent amb la seva església Com a annexa d’Artesa segueix apareixent en la documentació de l’arxiu capitular de Sant Pere d’Àger al llarg del segle XIV Continuava encara…

Fou un altre dels castells de la vall d’Àger dependent de la canònica de Sant Pere d’Àger La vila de la Régola, dins el terme del castell d’Ager, fou donada per Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda l’any 1049 a Sant Pere d’Àger L’any 1067 els mateixos esposos llegaren en alou a l’esmentada abadia el castell de la Régola, juntament amb altres fortaleses i béns El domini d’aquest castell per part de Sant Pere d’Àger es confirma en les butlles que el papa Alexandre III li atorgà els anys 1162 i 1179 La jurisdicció senyorial de la Régola estigué en mans d’Àger fins al segle XIX…

Situació Vista de llevant del temple de Sant Esteve del Monestir, durant segles seu d’una comunitat monàstica ECSA - A Roura L’església de Sant Esteve del Monestir s’aixeca al centre del poble homònim, situat a la riba esquerra de la Tet Aquest temple, avui dia amb caràcter parroquial, és l’únic edifici subsistent de l’antic cenobi que hi hagué en aquest indret Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 31,2” N - Long 2° 50’ 51,6” E Sant Esteve del Monestir és a 5 km al nord-oest de Perpinyà per la carretera D-616 Història El terme de Sant Esteve del Monestir té el seu origen en una antiga villa…

Aquesta església, de la qual es desconeix l’emplaçament, es trobava situada dins l’antic terme del castell de Montmagastre Potser s’hi refereix per primera vegada el document de dotació primitiva de Sant Miquel de Montmagastre de 1010 1019 En les afrontacions del castell de Montmagastre es menciona el campo de Sancti Petri , a ponent del terme L’any 1057 Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda i el seu fill Guillem atorgaren a l’abadia d’Àger una sèrie de terres dins el terme de Montmagastre, juntament amb les cases i l’església de Sant Pere allí constructa D’aquesta manera, l…