El poble de Tuissan és situat a l’extrem oriental del Perapertusès, en una vall entre el rec dels Noièrs i la riera del Mas de Segura, i té el rang de capital de cantó. Un dels primers esments de la villa Tuxsani data de l’any 1119, quan conjuntament amb la seva església, dedicada a sant Joan, fou confirmada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla que el papa Gelasi II li concedí el mencionat any. En ei transcurs d’aquesta centúria, els senyors de Termes estengueren el seu domini fins al sector de Tuissan, fet que creà sovint situacions conflictives amb els abats de la Grassa. Això explicaria l’arbitratge establert l’any 1215 entre el senyor de Termes, en aquell moment Alain de Roucy, i l’abat de Santa Maria de la Grassa, el qual, en virtut d’aquest pacte, li hagué de cedir la villa de Tuxano, la qual en la mateixa escriptura és qualificada també de castrum. A mitjan segle XIII, Oliver, senyor legítim de Termes, s’apoderà dels seus dominis, però va acabar venent Tuissan i Pasiòls a l’abadia llenguadociana de Santa Maria de Fontfreda, la qual va mantenir la senyoria de l’indret fins a la Revolució Francesa.
L’actual vila de Tuissan, a tall d’hipòtesi, tindria el seu origen en un castrum ja existent al segle XII, el qual estaria compost, bàsicament, per un clos murat i una torre. Posteriorment, a partir de mitjan segle XIII, quan l’abadia cistercenca de Fontfreda esdevingué senyora del lloc, hauria remodelat i reforçat el conjunt casteller de Tuissan, convertint-lo en un nucli més ben ordenat i urbanitzat; així, molt probablement, foren els monjos de Fontfreda els qui feren bastir dins el seu nucli una gran torre, avui desapareguda, de la qual es coneix la seva existència per un plànol de la vila confegit al segle XVIII. Aquesta torre, segurament anomenada Lo Fòrt —nom amb què es coneix avui dia el nucli o barri antic de Tuissan-, cal suposar que juntament amb altres construccions i remodelacions de les defenses donà origen a un conjunt urbà tancat exteriorment per una muralla amb torres i portes, i una xarxa de carrers. De l’estructura que encara conserva el barri antic actual es pot inferir que la vila del segle XIII era formada per un conjunt compacte de cases envoltat de muralles amb un traçat poligonal irregular. L’interior d’aquest nucli estava comunicat per dues portes, l’una a la part de llevant i l’altra a ponent. l’angle nord-oest estava defensat per una torre, dita Tor de Russon, destruïda al començ del segle XIX. Tot el conjunt estava defensat per un fossat, actualment tapat. L’església parroquial de Sant Joan, construïda dins el perímetre fortificat, també participava de la línia de tancament amb el seu mur occidental i la seva Tor del Relòtge. Les parts més antigues d’aquesta església es remunten a l’època gòtica, i s’hi van fer restauracions als segles XVII i XIX.
Aquest nucli de Tuissan no fou, però, el nucli originari. El lloc medieval de Tuissan anterior al descrit cal cercar-lo en el sector del cementiri parroquial, al sud de la localitat, a la carretera de Pasiòls, prop de l’encreuament de dues vies. Dins el cementiri es localitzaven les ruïnes de la primitiva església parroquial de Sant Joan, anomenades la Glèisa Vièlha segons un plànol del segle XVIII; avui dia d’aquesta església no queda cap rastre. Al voltant d’aquesta antiga parròquia s’hauria format un petit nucli de població que es desplaçà al Fòrt de Tuissan, segurament al segle XIII. A desgrat del trasllat, es conservà la mateixa advocació quan hom construí la nova església parroquial en època gòtica.