Resultats de la cerca

Possible església, de la qual es desconeix l’advocació, que devia estar situada on ara hi ha Can Graupera En dóna notícia Marià Ribas Podria ser que l’hipogeu descobert el 1957 a la Plaça Gran correspongui a aquesta capella CPO Tanmateix, estudis recents han demostrat que aquesta església és fruit d’una errònia interpretació de documents, i que en realitat no va existir en deixem constància, però, per evitar confusions JGG

Situació Façana de migjorn de la capella, a escala 1200, segons el projecte de restauració modificat pels constructors i redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat JA Adell-P de Manuel-Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya L’església de Sant Martí Xic, el topònim de la qual hom fa derivar de la seva condició d’església romànica més petita que existeix, cosa totalment falsa possiblement es tracta d’una contraposició a la veïna de Sant Martí de Sobremunt, es troba situada a tocar el recinte del castell de Voltregà, als seus peus…

Aquesta església es trobava dintre el terme del castell de Tona Encara que la tradició recollida pel bisbe Antoni Pasqual en l’acta d’una visita pastoral de l’any 1690 vol que aquesta església, que té la mateixa advocació que la parroquial, sigui la primitiva del terme, aquest fet no es confirma en cap document L’acta de consagració de l’any 889 de l’església de Sant Andreu de Tona, no situa l’església consagrada en cap lloc concret, com seria al puig o al costat del castell Com que l’edifici del castell no correspon al temple de l’any 888, queda dempeus el dubte Les primeres notícies del…

Rocabertí és un petit llogarret situat al nord-est de la Donzell format per tres cases i la capella de Sant Salvador, amb el fossar, un xic apartada Hi ha referències de l’indret de Rocabertí des de l’any 1164, en què apareix esmentat en el testament de Pere de Puigverd, castlà d’Agramunt

Es tracta d’una torre de guaita o de senyals, rectangular, molt malmesa, amb un fossat entorn seu És situada als límits dels municipis d’Arbúcies i Viladrau El lloc de Vilarmau és documentat el 1082, i la torre el 1582, bé que l’obra de l’actual, amb la base un xic atalussada i rajols marcant la separació dels pisos, no resulta anterior al començament del segle XIX

Els vestigis d’aquesta capella són al nord del terme de Güel, sota el Morró de Güel Només s’han conservat traces dels murs, que permeten saber que es tractava d’una església d’una sola nau, probablement capçada a llevant per un absis semicircular fou construïda amb un aparell de carreuons sense desbastar, disposats en filades irregulars de factura un xic rústega, que no permeten establir una clara filiació constructiva o cronològica d’una obra clarament medieval

Alfons I el Bataller ocupà el lloc vers el 1132, però no fou fins en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona que es conquerí definitivament l’indret El 1185 el rei Alfons I el Cast donà el terme de Mont-roig a l’arquebisbe de Tarragona, però recuperà el domini i l’any 1209 el cedí als cavallers frares de l’orde de Calatrava L’església parroquial de Santa Maria ja existia al final del segle XII Es troba al capdavall de la vila, a l’extrem de l’antic recinte clos Sembla que la seva base és un edifici gòtic un xic tardà, disfressat plenament en època barroca La portalada, amb…

El lloc del Pinell és esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers des d’aleshores restà subjectat a la comanda templera de Miravet La repoblació de l’indret fou un xic més tardana El 1198 el preceptor de Miravet concedí una carta de poblament i franquesa al Pinell Aquest intent de repoblació, però, no prosperà i uns anys després, el 1207, el preceptor de Ribera, Bernat de les Gunyoles, expengué una nova carta de població L’església parroquial, dedicada a sant Llorenç, surt esmentada en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280…

Malauradament no es coneixen notícies històriques d’aquesta església anteriors al segle XV Tanmateix, és molt probable que Santa Magdalena de l’Espelt s’alcés en època romànica, ja que el castell de l’Espelt és conegut des de l’any 996 La fortalesa de l’Espelt va ser senyorejada per la Seu de Vic des del segle XI fins al 1318 La primitiva advocació de l’església de l’Espelt fou santa Maria, i així consta en la primera referència al temple de l’any 1472 Al segle XVI, però, ja va prendre la denominació actual Fou sufragània de Sant Pere d’Òdena fins el 1877, que esdevingué parròquia, situació…

A les ruïnes del castell de la Granada, del qual queda molt poca cosa, es veu una portalada de mig punt adovellada, mutilada i aparedada que podria ser la resta de l’esmentada església, ja que segurament l’església formava part del cos del castell L’actual església parroquial sota la mateixa advocació és obra del segle XVI i es troba un xic apartada del nucli del castell Des de l’any 992 consta una església dedicada a Sant Cristòfol dins el terme del castell d’Olèrdola Una altra referència primerenca de Sant Cristòfol la proporciona el testament sacramental de Guillem Bonfill del…