Resultats de la cerca

Situació Torre de guaita i de defensa estratègicament situada en un coll al peu del Canigó ECSA - Camara JP Joffre La torre del Coll de la Porta, també dita de Vetera, és en una situació dominant 1 439 m a l’est del puig de l’Estela i a la carena que, des del Canigó, davalla vers llevant pel pic dels Tres Vents, la serra del Roc Negre, el pic de la Gallinassa i el puig de Pèl de Ca, que forma la divisòria d’aigües entre les conques del Tec i la Tet De fet, és situada en un punt trifini entre els municipis de Cortsaví, la Bastida i Sant Marçal Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30′ 34″ N - Long 2…

El convent de Sant Domènec fou el primer que va ser fundat a Puigcerdà, a la fi del segle XIII Hi ha un document de l’1 de novembre de 1290 que parla explícitament de fundació Es tracta de l’arribada a Puigcerdà de Bernat Guillem, frare predicador, amb la intenció d’establir-hi una casa del seu orde Les aspiracions de Guillem Bernat toparen amb les del paborde del monestir de Cuixà a Cerdanya, Guillem Colomer, el qual notificà al religiós dominic que l’abadia de Cuixà tenia drets en el lloc que aquell havia triat per a fer-hi el convent, amb la intenció de prohibir o almenys de frenar aquesta…

Situació Una vista de les ruïnes del castell amb un pany de mur d’una de les façanes R Viladés Les restes del castell de Roset s’aixequen esquarterades en un turó rocallós als vessants de la serra de Picamill Queden dempeus alguns trossos de murs que fan veure encara l’estructura del castell Aquest castell tenia una situació estratègica, ja que dominava la vall de Vilada i termenejava les possessions dels Berga i els Mataplana Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 09,8 — y 65,6 31 TDG 098656 L’accés al…

El delta i la baixa vall de la Tordera inclouen un sistema aqüífer bicapa aqüífer superficial lliure i aqüífer profund captiu, fortament explotat per a l’abastiment de les poblacions de la rodalia SGOPU-CAPO L’aigua que arriba del cel, hi torna d’una o altra manera tancant un cicle, l’anomenat cicle hidrològic Com esmenta Davis 1966, Salomó, en observacions recollides en l’Eclesiastès AT, 17, diu "Tots els rius van a la mar i, malgrat que hi continuen fluint, la mar encara no s’ha omplert" Aquest fet aparentment inexplicable és una de les primeres referències al cicle de l’aigua…

Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…

Aqüifers amb problemes d’explotació als Països Catalans, concretament de sobreexplotació i de salinització Maber, original de l’autor La utilització de les aigües subterrànies arreu del món ha provocat un seguit de problemes, alguns irreparables Fins i tot s’han inutilitzat aqüífers, amb el corresponent impacte sòcio-econòmic, i moltes vegades ecològic, damunt les regions implicades i sempre com a reflex d’una manca d’ordenació, control i gestió de l’explotació Els Països Catalans no són aliens a aquesta problemàtica, i malauradament gran part dels seus aqüífers són mostrats com exemple dels…