Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Castell de Guils (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Guils, en una de les valls del Cantó, té documentat un castell el 1159, en la cèlebre donació del comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç No es coneixen restes del castell, però el lloc de Guils fou important i era seu d’una batllia que agrupava Vila-rubla, Solans, Rocamora i Sant Magí
Castell de Llanera de Solsonès
Art romànic
Aquest castell s’aixecava vora la riera de Llanera, afluent del Llobregós, al sector oriental del municipi de Llanera Les primeres notícies històriques que en tenim són del 7 de març de l’any 1002, en una donació d’un alou en el “ castro Lenera ” a “ Brizole ” L’historiador Joan Serra i Vilaró fa referència al testament del bisbe de Vic Arnulf, del 29 de juliol de 1010, en el qual dóna a Sant Pere de la Seu de Vic el “ castrum de Lanaria ”, juntament amb la seva parròquia i tot el seu terme El 13 de juliol del 1035, Guifré ven a Ponç unes vinyes “ in castro Lanera ” Del mateix any és la venda…
Torre de Montferri
Art romànic
Situació Possible torre de guaita del terme primitiu de Castellví de la Marca, situada al cim de la carena de la Tossa Grossa ECSA - J Bolòs Torre situada al cim de la carena de la Tossa Grossa, al sud del poble de Montferri abans del 1917, Puigtinyós Des de la fortificació hi ha una bona panoràmica sobre aquest sector oriental de l’Alt Camp, travessat de nord a sud pel Gaià Mapa 34-17446 Situació 31TCF636684 Per a arribar a la torre, cal seguir la carretera que va del poble de Montferri cap a Salomó Menys d’1 km després d’haver passat el trencall de Masllorenç, surt, a mà dreta, un camí que…
Sant Joan de Seners (Estoer)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el temple des del sector meridional ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Joan, del desaparegut lloc de Seners, és situada al sud-oest del poble d’Estoer, cap del municipi, prop de la riba dreta del riu de Llec Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 36’ 9” N - Long 2° 29’ 13” E Per a arribar-hi cal partir del mateix poble d’Estoer, pel carrer de l’Escola, a l’inici del qual un cartell indica la direcció vers la capella de Sant Joan Cal continuar pel camí asfaltat i trencar a l’esquerra a la bifurcació que es troba durant el recorregut, que segueix, una mica…
El Centre Excursionista de Catalunya, entre el desig i la realitat
Membres del Centre Excursionista de Catalunya al cim d’Aneto, 26-7-1955 CEC L’evolució del Centre Excursionista de Catalunya CEC durant la postguerra ofereix una bona mostra dels elements entre els quals discorria la vida associativa catalana d’aquesta etapa D’una banda, nomenaments directius des de dalt, incorporació a estructures estatals de control però, de l’altra, la innegable tradició de l’entitat, la lenta però efectiva represa de les activitats, especialment en algunes seccions, es copsen fàcilment resseguint la trajectòria del centre en aquells anys En definitiva, el que es podria…
Patrons i obrers a la cruïlla: la vaga del 1902
Vaga del 1902, “Cu-cut”, 27-2-1902 BC En els darrers anys del segle passat i els primers del segle XX, els treballadors industrials de Catalunya van patir un enduriment de llurs condicions de vida Davant la crisi de sobreproducció del sector tèxtil, agreujada per la pèrdua de les colònies, els fabricants reaccionaren amb una dràstica política de disminució de costos Es procedí a una reconversió tecnològica que va anar associada a la reducció de plantilles, la contractació preferent de dones i nens —en detriment de la mà d’obra masculina, més cara i qualificada— i a la prolongació de la…
La localització de la vella indústria
Les característiques de cada indústria determinaven assignacions diferents dels factors de producció capital fix, treball, primeres matèries En la indústria paperera, per exemple, el capital fix tenia un pes molt rellevant i el procés productiu imposava la concentració de la força de treball en el molí En canvi, el capital fix era molt menys decisiu en les indústries tèxtils i el cicle productiu es podia fraccionar en un ventall molt ampli d’unitats de producció, predominantment domèstiques Per tant, la plasmació de cada indústria en el territori havia de ser diferent D’altra banda, i…
L’Opus Dei
A Catalunya, els membres de l’Opus Dei han reproduït l’estructura jeràrquica piramidal que ha caracteritzat aquesta organització des del seu naixement i que l’ha convertit en una sòlida estructura d’influència i poder L’oficina d’informació de l’Opus Dei a Barcelona estima en 10 000 el nombre de persones que reben assistència espiritual a través de l’Obra, encara que assegura que només 6 000 d’aquestes són membres reals, la gran majoria supernumeraris, una de les tres categories en què es classifiquen els laics que formen part de l’organització A tot Catalunya existeixen també uns cinquanta…
La lluita de les Terres de l’Ebre contra el transvasament
Seqüència cronològica de la mobilització antitransvasament En iniciar-se la contestació al Pla Hidrològic Nacional PHN, el president Pujol encetà una ronda de contactes amb els alcaldes de les Terres de l’Ebre, que majoritàriament eren de CiU Aquests l’informaren que els contestataris eren una minoria sense arrelament social La seva anàlisi anava en la mateixa direcció que els resultats electorals, ja que CiU tenia a la zona un dels bladers més fidels, mentre el PP hi assolia, també, els resultats més importants de Catalunya Tot i això, la ciutadania estava molt cansada i tenia la …
L’herència dels Jocs Olímpics
Cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona Enciclopèdia Catalana / R Ramos Els Jocs Olímpics es van celebrar a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992 La seva repercussió esportiva i ciutadana va ser extraordinària La ciutat va acollir l’esdeveniment amb un singular aire festiu, i els atletes de l’Estat espanyol —una bona part dels quals eren catalans— van obtenir un nombre de medalles inèdit 13 d’or, 7 d’argent i 2 de bronze La preparació dels Jocs va aportar un impuls inqüestionable a l’esport de base, al món del voluntariat i al patrocini empresarial Però més enllà del…