Resultats de la cerca

En la secció La darrera fornada s'analitzen amb detall cinc bancs catalans creats a la darreria del segle XX el Banc d'Europa, el Banc de la petita i mitjana empresa, l'Eurobank del Mediterrani, Fibanc i el banc de finances i inversions i el Privat Bank

La igualtat operativa entre bancs i caixes Grup immobiliari del Passeig de Sant Joan-antiga fàbrica Elizalde Memòria , 1964 La inversió immobiliària s’incrementa a un ritme més lent i només s’accentua pel que fa a immobles per a utilització pròpia El general Franco morí el 20 de novembre de 1975 Dos anys més tard —el 29 de setembre de 1977— es restablia amb caràcter provisional la Generalitat de Catalunya La Constitució espanyola fou aprovada per les corts el 31 d’octubre de 1978 i ratificada en referèndum del 6 de desembre del mateix any Finalment, la Llei Orgànica de 18 de desembre de 1979…

Frontal de Sant Miquel de Soriguerola Urtx, abans de la darrera restauració, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya

Situació Interior de l’església, desafectada, amb l’absis als fons ECSA - JA Adell L’església de Sant Macari és situada en el conjunt d’edificis que formen la masada de Salanova Mapa 32-11 251 Situació 31TBG935773 La masada de Salanova és a uns 4 km de Llaguarres, per la carretera que d’aquesta darrera població mena a la Pobla de Roda

Capella del mas de Can Ribes convertida al segle XVIII en capella pública del mas Sembla que és l’església de Sant Joan d ‘Orençana , citada en un document dels Libri Antiquitatum del 1054 J Mas dóna altres referències d’aquesta capella del 1280, del 1389 i una darrera referència del 1776, quan s’esmenta com a capella pública del mas Ribes

Aquesta església, de la qual no sabem l’indret on era edificada, es coneix gràcies a dos documents del segle XII L’any 1105 les esglésies de Sant Llorenç i Sant Esteve de Perabruna figuren com a béns perduts pel monestir de Gerri l’any 1138 l’abat Guillem de Gerri reclamà a Alegret de Claverol i als seus germans diversos béns, entre ells una església dedicada a sant Llorenç Sembla que aquesta és la darrera notícia sobre l’esmentada església

El poble d’Albatàrrec és a 147 m d’altitud, a la plana alluvial de l’esquerra del Segre Aquest indret fou colonitzat, conjuntament amb Vilanova de Fontanet avui la Bordeta, Albarés i Pedrós, en una data posterior al 1168 Repoblat per habitants del nucli de Lleida Albatàrrec es convertí en un “ carrer ” de la ciutat de Lleida, caràcter que no perdé fins ben entrat el segle XIV No han pervingut, malauradament, notícies d’època medieval del castell d’Albatàrrec Tanmateix hi ha referència d’un tal Pere d’Albatàrrec, de ben segur senyor del lloc, el qual l’any 1191 va cedir tots els seus béns als…

Situada dins l’antic terme del castell d’Orís, al peu del castell Fou una de les parròquies del terme des d’un principi i ha mantingut aquesta categoria fins a l’actualitat, si bé en un altre edifici situat en un altre lloc Les primeres notícies són de l’any 943 El temple antic quedà abandonat quan es construí la nova església del mateix titular, en un altre indret, iniciada l’any 1791 i acabada el 1821 De l’edificació vella només queda el record d’estar situada al peu del castell, darrera can Marçal i les restes d’alguna paret

Torre d’origen islàmic edificada al sud-est del terme de Bellcaire i tocant a Filella El 1091 consta com a simple almúnia d’Alfiz , encara que en la segona repoblació de Bellcaire, el 1139, hom diu que la torre d’Afif i el seu terme són limítrofs d’altres termes de torres com la Faneca, el Penal amb el seu albacar i Filella La darrera referència a aquesta torre i el seu terme es troba el 1162, com a límit d’un alou atorgat a Bellcaire pels comtes Ermengol VII i Dolça a favor de Jaume Genovès La identificació actual d’aquest topònim podria correspondre al mas Picollà

Possiblement el lloc de la Sentiu fou conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell Tanmateix, sembla que aquest indret no fou definitivament colonitzat fins l’any 1143, quan el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira el cediren a Pere i Arnau Bernat, a fi que el restauressin Una vintena d’anys més tard, concretament el 1166, hom té notícia que Rossa de Tarabau, la seva filla Anglesa i Ramon, fill d’aquesta darrera, feren donació a Arnau de la Guàrdia i a la seva muller Ermessinda del “ kastrum de la Sentiz ”, però especificaven que la donació no…