Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
Castell de Pena (les Cases de Pena)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’escarpat roquetar calcari on es drecen les escasses restes del castell, molt minvades per la construcció del proper santuari de la Mare de Déu de Pena ECSA - Jamin Les restes d’aquest castell, que donà lloc a la població, es troben al cim d’un escarpat roc calcari a la banda dreta de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 22,8” N - Long 2° 46’ 38,4” E Hom arriba a les Cases de Pena per la carretera D-117, de Perpinyà a Quillà Les Cases de Pena és a 14,5 km de Perpinyà Història L’antic castell comtal de Pena castellum Penna , 1012, 1020 castrum de Penna , 1068-95…
Sant Cebrià de Fuirosos (Sant Celoni)
Art romànic
L’església de Sant Cebrià centra la petita vila de Fuirosos, de població esparsa, que es troba al nord del terme a uns 8 quilòmetres de Sant Celoni El lloc de Fuirosos apareix esmentat des de l’any 1020 Posteriorment, durant la baixa edat mitjana, Fuirosos i la Batllòria formaren part de la baronia i del municipi de Montnegre, i amb aquest poble s’integraren a Sant Celoni el 1927 L’església de Sant Cebrià és documentada per primera vegada el 28 de març de 1258 en un document en què Guerau, vescomte de Cabrera, cedia a perpetuïtat al bisbe Arnau de Barcelona els delmes de les parròquies de…
Convent de Sant Domènec (Lleida)
Art romànic
Segons JM Coll, la fundació del convent de Sant Domènec a la ciutat de Lleida s’ha de situar a l’any 1225 en canvi, altres autors, com J Lladonosa i Sainz de Baranda, afirmen que fou construït amb anterioritat al 1230 Situat extramurs de la ciutat, la historiografia tradicional coincideix a ubicar-lo per sobre de l’actual avinguda de Prat de la Riba, vora un portal de la muralla, dit per aquest motiu el portal de Predicadors Una dada important per a la història del convent dels dominics de Lleida data del 19 d’abril de 1249, en què el bisbe fra Guillem de Barberà, dominic,…
Fundació de l’hospital de Perpinyà per Arnau Gausfred, comte de Rosselló
Art romànic
Data 11 d’abril de 1116 "In Dei nomine Ego Arnaldus gratia Dei comes Russilionis et Petrus vicarius Perpiniani propter nostra bona el spontanea voluntate, ut Deus dimittat nobis omnia nostra delicia, sumusdonatores Deo omnipotenti et sanctae Mariae Dei genitrici et omnibus sanctis Dei terra et locum ad tacere mansiones ad honorem et laudem Dei et Domini nostri Iesu Christi et hospitalem ad procurare et recreare et consolare et visitare pauperes Christi Est autem praedictus locus et terra in comitatu Russilionis infra fines et terminos de villa quae vocant Perpiniano prope…
Castell de Carme
Art romànic
A partir de la toponímia i del context històric, alguns autors suposen que l’origen medieval de Carme se situa en una fortalesa musulmana, que seria un esgraó en una pretesa línia defensiva que, venint del Llobregós, recorreria des de Calaf fins a Masquefa De tota manera, no en resta cap rastre documental i tampoc és avalat per la prospecció arqueològica El primer esment clar del castell de Carme no es produeix fins el 1321 Entre els dies 1 i 2 d’abril d’aquest any, l’infant Alfons, hereu de la corona, sojornà al castell de Carme i hi preparà l’assalt al castell d’Orpí, efectuat…
Sant Pere dels Masos de Tamúrcia (Tremp)
Art romànic
Aquesta església depengué del monestir de Santa Maria d Alaó El cartoral d’Alaó ja reporta Tamureces en un instrument datat l’any 837 No s’hi troba cap altra menció sota aquest topònim, malgrat que el domini d’Alaó a la contrada és evident Tal vegada la primera notícia referent a aquesta esglesia alaonesa és la que es consigna en un instrument de vers el 983 en què Miró ordena als seus marmessors Adica i Caran At que, per al remei de la seva ànima, donin a la casa de Sant Pere, Santa Maria i Sant Climent una terra que tenia a l’apèndix del castell d’Orrit D’altra banda, sembla…
Santa Maria de Capellades
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, al lloc de Capellades, el qual aviat se separà del castell i formà una quadra autònoma sota el domini del monestir de Sant Cugat del Vallès Inicialment només degué tenir consideració de capella o sufragània, i més tard adquirí la condició de parròquia, que és la que té en l’actualitat Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès segurament per donació dels senyors del castell de Claramunt Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla que l’any 978 dirigí el papa Benet VII al bisbe Fruià de…
La Mare de Déu de Lledó (Granollers)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Lledó era situada al pla de Palou, actual barri de Granollers, al costat de Can Bassa i molt a prop de la Torre de les Aigües El terme de Palou és esmentat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat el 4 de febrer del 924 com a Palaciolo La capella de Santa Maria no apareix documentada fins el 23 d’agost de l’any 1082 en una donació que un tal Dalmau Geribert fa al seu germà Berenguer d’un alou situat al costat de l’església de Santa Maria a Palaciolo El 10 d’abril del 1133 Dalmau Berenguer i Estefania, la seva esposa, donaren a la canongia de la…
Castell de Bellmunt d’Urgell
Art romànic
El poble de Bellmunt és situat al cim de la serra de Bellmunt, a 379 m d’altitud, en un indret que domina la plana d’Urgell Les referències documentals que han arribat al present sobre Bellmunt són ja tardanes, tot i que l’origen d’aquesta població és força antic Una de les primeres data de l’any 1318, quan l’abat de Poblet, Ponç de Copons, comprà a Pere de Requesens la vila i el castell de Bellmunt A la darreria d’aquesta mateixa centúria, el 1381, l’abat pobletenc Guillem d’Agulló, seguint la política d’ampliació del patrimoni monàstic, adquirí algunes possessions més als termes de Bellmunt…
Castell de Claret (Llanera de Solsonès)
Art romànic
L’any 1025 fou celebrat a Claret un solemne judici per l’adjudicació del seu castell Els contrincants eren tres germans que l’havien heretat del seu pare En el testament d’Arnulf, datat el 23 de juliol de 1040, aquest deixa, entre altres béns, els alous d’Oliola i de Solsona i el castell de Claret a sa muller Ponça i a llurs fills, sota la protecció i tutela d’Hug Bernat Tenim constància de la seva existència en un document de l’any 1139, en el qual Bernat de Claret dóna a Santa Maria de Solsona la meitat del castell de Claret i dels homes que l’habitaven, la meitat de la dominicatura que…