Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Castell de la Llobera (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Vista de l’angle sud-est de les encara considerables restes del castell, cobertes, però, per la vegetació J Bolòs Del Castell de la Llobera o Casa forta de la Llobrera o Casa forta de la Barroca queden les restes d’una fortificació situades al veïnat de cases disperses de la Barroca, al cim d’un turó que s’alça sobre la riera, prop del mas Llobera Mentre per la banda de ponent, sota el mur del castell, hi ha un vessant inclinat, a la banda de llevant hi ha, gairebé sense cap desnivell, uns camps Mapa 295M781 Situació 31TDG684542 Des de Sant Esteve de Llémena cal seguir la carretera…
Santa Maria de Senterada o de Santa Grata
Art romànic
El primer document conegut referent al monestir de Senterada és un precepte de l’emperador Lluís el Pietós, emès a Frankfurt el 21 de juny de l’any 823, a precs del comte Matfred d’Orleans, pel qual rebia sota el seu domini, defensa i tuïció el monestir de Santa Maria, dit de Santa Grata, que havia fundat el bisbe Possidoni d’Urgell successor del bisbe Fèlix en virtut d’una concessió que el mateix emperador havia efectuat quan era rei d’Aquitània, és a dir, abans de l’any 814, junt amb la cella de Sant Fruitós de Balestui Alhora li confirmà la lliure elecció d’abat sota la regla de Sant Benet…
Santa Eulàlia de Betesa (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Absis de l’església, abans de la restauració del 1994, on destaca l’acurat parament de carreus ben tallats i disposats en filades horitzontals ECSA - X Fresneda Aquesta església és dalt d’un cingle a 1 300 m i presideix tota la vall de Betesa Era l’església del poblat de Santa Eulàlia o Santolària, al qual donà nom És prop de les dues úniques cases que resten de l’antic llogaret, des d’on es dominen els pobles de Pallerol, Sant Orenç i Betesa Mapa 32-10213 Situació 31TCG094920 Es pot arribar a l’església des del camí de ferradura que puja a l’ermita de Rigatell, el qual cal abandonar…
L’art romànic a la Fenolleda
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Fenolleda anteriors al 1300 J Salvadó L’organització de la xarxa de castells de la Fenolleda, que segurament s’havia començat a dibuixar en època carolíngia i que havia restat gairebé ben acabada en l’època de feudalització dels segles XI i XII, va quedar força afectada pel fet que aquesta comarca, al segle XIII, passés a formar part del regne francès, circumstància que li va representar esdevenir la frontera meridional d’aquest reialme, davant de les terres que depenien dels reis catalano-…
Sant Quintí de Montclar
Art romànic
Situació Vista del mur frontal de ponent, molt deteriorat, que mostra l’aparell original de l’edifici, una finestra de doble esqueixada coberta amb un arc de mig punt i el campanar d’espadanya de dues obertures, mig esfondrat F Junyent-A Mazcuñan L’església, juntament amb el mas que li fa costat, es dreça al fons d’una clotada afaiçonada que en un apèndix després de l’extrem nord-oriental del terme, entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1 50000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,4 — y 55…
Castell de Panillo (Graus)
Art romànic
Situació Torre mestra que presideix el castell, de la qual només es conserva el nivell inferior ECSA - J Bolòs El vell castell de Panillo és emplaçat entre els pobles de Panillo i Pano, en un contrafort septentrional de la serra de Sant Martí, a gairebé 1 000 m d’altitud, a la partió d’aigües amb la vall del Cinca Mapa 31-11250 Situació 31TBG763813 S’hi arriba per la carretera de Troncedo que surt a l’esquerra de la carrereta comarcal de la vall de Benasc, passat Graus, abans del primer pont que creua l’Éssera Per aquesta via cal superar l’actual poble de Panillo i pujar al cim de la serra…
Santa Coloma de Cabanelles
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, ben aparellat, de diàmetre un xic més petit que l’amplada de la nau F Tur El terme municipal de Cabanelles, situat a l’extrem de ponent de la comarca, al sector anomenat la Garrotxa d’Empordà, comprèn els poblats d’Espinavessa, l’Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres, Vilademires i els petits veïnats de Casamor, la Cirera i la Palma Tot el terme té un poblament bàsicament dispers, format per un gran escampall de masies en una extensa rodalia actualment hi ha molts sectors, els més endinsats a la muntanya, completament…
L’art romànic a la Conca de Barberà
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Conca de Barberà nteriors al 1300 J Salvadó En algunes comarques catalanes sembla més fàcil poder conèixer l’organització del territori durant la més alta edat mitjana És així, per exemple, en unes comarques pirinenques com el Pallars Sobirà o la Cerdanya o en una comarca pre-pirinenca com la Garrotxa En totes tres podem intentar de reconstruir la distribució d’unes “valls”, que tenen un origen molt antic, o d’uns “territoris” territorio o bé d’uns pagi , que foren creats abans de l’època…
Castell de l’Albà (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Restes de la torre de planta circular a dalt que centrava aquest antic castell i basament de la muralla de migdia que en cloïa el recinte sobirà a baix ECSA - EECG Castell situat al costat de l’església de Santa Maria i de l’antic poble de l’Albà, a la carena del contrafort occidental del turó de la Roca Ferrana Hi ha una vista panoràmica de la vall del Gaià i una bona relació visual amb el castell del Montmell Mapa 34-16418 Situació 31TCF685791 Des d’Aiguamúrcia surt la carretera que porta al poble actual de l’Albà, des d’on cal seguir un camí que, després de passar pel costat de…
L’art romànic a la Segarra
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Segarra anteriors al 1300 J Salvadó La Segarra als segles X i XI fou terra de frontera La major part d’aquesta comarca, l’any 950, era a l’extrem del territori controlat pels musulmans L’any 1050 era, en canvi, la marca extrema dels comtats cristians D’aquests dos moments, el segon és el més ben documentat Això no obstant, cal intentar de reconstruir l’organització del territori i dels principals elements que el formaven, com poden ésser els establiments de població o les fortificacions, tant…