Resultats de la cerca
Es mostren 1558 resultats
Sant Jaume d’Alf (Isòvol)
Art romànic
Antiga parròquia situada al despoblat d’Alf, al lloc de l’actual mas Revellat, entre Olopte i All La parròquia d’Alf és esmentada per primera vegada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, datada pretesament l’any 819, però redactada cap al final del segle X Era una de les parròquies més pobres de tota la Cerdanya En les visites arquebisbals del principi del segle XIV se li calcula una renda anyal de 15 lliures Al costat de tramuntana de mas Revellat, adossada a la casa hi ha una capella que antigament havia estat dedicada a santJaume i que ara ho és a …
Sant Agustí de Lluçanès
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà fins que aconseguí, vers el segle XIV, la categoria parroquial, que conserva encara en l’actualitat Les primeres notícies es remunten a l’any 905, quan fou consagrada l’església de Santa Maria de Lluçà i fou vinculada a la nova parròquia, entre altres, la sufragània de Sant Agustí En aquesta situació es degué mantenir durant molt de temps, ja que no apareix com a parròquia en les llistes anteriors al 1154 i, en canvi, hi apareix la de Sant Genís del…
Santa Cecília de Montardit (Sort)
Art romànic
El primer esment conegut de l’església de Montardit és dels anys 1092-93, en un canvi de terres entre la família de Clexne i el monestir de Gerri, “ in castro Mont Ardido, in apendicio de Sancta Cecilia, in locum que vocant ad Inserrovas ” Al lloc de Montardit, hi tingué interessos el monestir de Gerri, que és palesen en diverses donacions de béns des de la segona meitat del segle XI L’any 1244 hi ha una nova referència a la parròquia de Montardit, quan Guillem, capellà de Montardit, donà el seu cos, per ser-hi enterrat, i diversos béns al monestir de Gerri Santa Cecília de…
Sant Genís de Cervià de Ter
Art romànic
Situació Portal romànic de Sant Genís de Cervià, amb llinda i timpà llisos, principal ornament de la façana, única part romànica de l’església F Tur L’església parroquial de Sant Genís és situada dins el nucli urbà de Cervià de Ter, a l’interior del centre històric, en el límit que formava el recinte murat més antic Mapa L39-12296 Situació 31TDG926575 JAA Història L’existència d’aquesta església és testificada per l’acta de fundació del monestir de Santa Maria de Cervià, l’any 1053, pels esposos Llobet Aquesta església depenia dels senyors de Cervià L’any 1142 Guillem Gausfred lliurà els…
Santa Maria de Bell-lloc (Besalú)
Art romànic
Enderrocada al començament del segle XIX, l’església romànica de Santa Maria del Bell-lloc era situada a la plaça Safont de la vila de Besalú, al lloc on actualment es creuen la carretera d’Olot a Girona i la de Besalú a Figueres La documentació esmenta l’existència d’aquesta església des de molt antic Concretament, apareix per primera vegada l’any 998, quan el papa Gregori V confirmà com a possessió de la canònica de Santa Maria de Besalú l’església de “ Sanctae Mariae et Sancti Johannis quae est prope moenia Bisulduni cum omnibus alodiis et proprietatibus suis ” Dos anys després, l’any mil…
Història tripartita
Lletra capital del foli 131, decorada amb el típic entrellaçat-graella, a base d’una xarxa regular de franges diagonals i equidistants, entrecreuades a intervals regulars G Llop El volum núm 166 del catàleg de Gudiol * i LXXII de l’inventari de Villanueva és compost per 191 folis de 30×21 cm, escrits en lletra carolina, en els quals s’inclouen fonamentalment una Història ecclesiastica tripartita sobre textos de Sozòmenos, Sócrates i Teodoret, i les obres de sant Joan Crisòstom De lapso i fragments dels Comentaris sobre els salms Es tracta d’un còdex que encara que a vegades ha estat atribuït…
Sant Miquel de Fontllonga (Camarasa)
Art romànic
Situació Façana nord, on s’endevina una antiga porta tapiada i un canvi de nivell en el ràfec de coberta, que indica una possible represa d’obra ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Miquel és al centre de la població de Fontllonga Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia precedent JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG225490 Història Aquesta església fou la parròquia del terme del castell de Fontllonga, funcions que encara conserva en l’actualitat Fins a la desamortització eclesiàstica depengué del priorat de Santa Maria de Meià Les…
Santa Creu de Palou o del Farell (Mura)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera amb l’absis de murs llisos, decorada la part superior amb arcuacions cegues, separades en grups de tres per bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan Capella situada prop del mas Farrell, casal fortificat que es dreça a la banda occidental del terme, just on el municipi s’allargassa vers ponent mitjançant un apèndix, que gairebé arriba a tocar la població del Pont de Vilomara i que contacta amb el termenal de Manresa Long 1°55’29” - Lat 41°41’05” Del Pont de Vilomara surt una pista que, avançant en direcció sud-est i…
Sant Miquel del Palau (Graus)
Art romànic
L’església de Sant Miquel es localitza al límit nord-est de Güel, al barranc de les Badies i vora la casa Badia, al camí de Fontova D’acord amb el mateix titular, els actuals vestigis romànics corresponen a una església comtal que, conjuntament amb el palacium i els alous, fou lliurada l’any 970 pel comte Unifred I de Ribagorça a la canònica de Sant Vicenç de Roda aquests béns li foren confirmats durant la segona consagració de Sant Vicenç de Roda l’any 1035 Molt probablement, l’església de Sant Miquel fou la mateixa “ ecclesia Sancti Michaelis que est in Collo de Fonte Tova ” lliurada l’any…
Castell de Mont de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina