Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà fins que aconseguí, vers el segle XIV, la categoria parroquial, que conserva encara en l’actualitat. Les primeres notícies es remunten a l’any 905, quan fou consagrada l’església de Santa Maria de Lluçà i fou vinculada a la nova parròquia, entre altres, la sufragània de Sant Agustí. En aquesta situació es degué mantenir durant molt de temps, ja que no apareix com a parròquia en les llistes anteriors al 1154 i, en canvi, hi apareix la de Sant Genís del Pi, que serà posteriorment, una sufragània de Sant Agustí. Cal esperar la relació de les parròquies que tributaven la dècima del 1280 per trobar-la, i saber que ja tenia funcions parroquials, mentre que havien desaparegut en la de Sant Genís que després apareixerà com a sufragània de Sant Agustí. De l’edifici no sembla que es conservi cap resta, si bé podria quedar algun mur aprofitat en fer-hi les diverses reformes que han conformat el temple actual.