Resultats de la cerca

Santa Coloma d’Arsèguel Jordi Domènech CC La vila d’Arsèguel apareix esmentada en la publicació sacramental del testament de Guitard del 996, en què deixà a Santa Maria de Ripoll una casa situada en aquesta vila Amb anterioritat, l’any 964, es documenta la serra d’Arsèguel Un altre esment és la deixa del bisbe Salla, l’any 1010, d’un alou a Arsèguel aquest lloc és esmentat també en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En aquests documents la vila i el terme d’Arsèguel formaven part del comtat de Cerdanya posteriorment, al segle XIV, passaren a integrar-se al comtat d’Urgell Aquest traspàs…

Situació L’església de Santa Eulària, que és la parroquial d’Arròs, es dreça a la banda oriental del poble, situat a 956 m d’altitud, estès a la riba dreta de la Garona, prop del junyent del riu de Varradòs, als vessants occidentals de la muntanya de Mariagata Mapa 148M781 Situació 31TCH168345 S’hi arriba fàcilment a través d’un brancal de curt recorregut, que sorgeix, a mà dreta, de la carretera N-230, després d’haver passat per Aubèrt i poc abans de trobar el trencall que mena a Vilamòs FJM-AMB Pica Pica baptismal conservada a l'interior de l'església F Junyent-A Mazcuñan Calc de la…

Situació Magnífica construcció d’inici del segle XII, emparentada amb l’arquitectura del monestir de Santa Maria d’Alaó ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli de Viu de Llevata Mapa 33-10 214 Situació 31TCG201934 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP-MAF-XFG Història Hi ha referències del lloc i del castell de Viu des del segle X Vers el 1060 Artau I de Pallars Sobirà i el seu germà donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix el delme del portatge del coll de Vivoenza , cosa que suggereix una lliure disposició…

Amèrica Vista nocturna del nou auditori de l’Alice Tully Hall, obra dels arquitectes Diller-Scofidio+Renfro © Lincoln Center for the Performing Arts / Mark Bussell Els darrers anys Nova York ha recuperat un seguit d'espais urbans per a la ciutadania Enguany, es va inaugurar el primer tram del parc High Line, un recorregut verd sostingut sobre els 2,4 km de longitud d'una via de tren abandonada que s'aixeca 9 m per damunt la superfície del carrer Els autors, Diller-Scofidio+Renfro, han pres com a referent la cultura urbanística europea i la seva capacitat de fer més habitables els espais…

Situació Exterior de l’església des de ponent amb la façana, en la qual hi ha oberta la porta d’entrada i hi són visibles els senyals d’una possible estructura que a manera d’atri aixoplugava la porta Arxiu ECSA L’església parroquial de Sant Esteve de Llanars, que centra el petit nucli de població, es troba situada a 983 m d’altitud, a la confluència del riu Ter amb el Riberal de Faitús, a frec de la carretera de Camprodon a Setcases Mapa 256M781 Situació 31TDG460857 MAB Història El lloc de Llanars apareix esmentat en els documents a partir de l’any 1027 El podem trobar escrit amb diverses…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez El Pallars actualment està dividit en dues comarques que realment corresponen, a grans trets, a dues zones ben diferenciades En altres comarques —per exemple l’Alt Urgell o el Solsonès— hem assenyalat l’existència de castells de tradició pre-carolíngia o carolíngia, que trobem sobretot a les terres més de…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i altres edificacions militars de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Mapa dels castells i altres edificacions militars de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Al territori històric de la Ribagorça, que s’estén des del Pallars, a llevant, fins a la vall del Cinca, a ponent, podem diferenciar, d’una manera clara, una zona septentrional, organitzada des d’una època molt reculada en valls, i una zona meridional, que s’organitzà aviat com a terra de frontera Els límits entre l’una i l’altra…