Resultats de la cerca

Malauradament, d’aquesta capella no han arribat a l’actualitat prou notícies documentals per tal de resseguir-ne la història L’única referència de què hom disposa és donada per una escriptura datada el 1168, segons la qual el rei Alfons I cedí el Palau Comtal Menor al monestir cistercenc de Santes Creus, els quals hi erigiren una capella dedicada a sant Bernat

Tot i que les notícies històriques sobre aquest castell són força tardanes, l’existència del despoblat medieval de Casals, al peu del tossal de Sant Sebastià, apunta que el seu origen és molt antic El 3 de novembre de 1424 el rei Alfons el Magnànim va vendre el castell de Casals al monestir d’Alguaire Segrià El castell de Casals encara pertanyia al convent hospitaler al començament del segle XVII

El lloc de Naüja, emplaçat a la capçalera del riu Rigat, és esmentat freqüentment en la documentació a partir del segle XI En aquesta època i posteriorment, ja al segle XII, la senyoria de Naüja pertanyia a la nissaga dels Urtx, probablement sorgida de la casa vescomtal de Cerdanya-Conflent, i que havia pres el nom del poble d’Urtx En aquest sentit hi ha una referència que Galceran I d’Urtx, mort vers el 1173, era senyor de Naüja, d’Urtx i d’una part de Jóc D’aquest indret és originari un llinatge anomenat Naüja així, en un document datat el 1177, Arnau Bertran de Torrelles va vendre a …

Aquest antic priorat augustinià també és conegut per Sant Vicenç de Pedrabona Es trobava en l’esquerra del torrent de Garraf, prop de la masia de Can Lluçà, on hi ha l’era del Prior i el coster de la Fita, potser els darrers vestigis de l’establiment monàstic, situat a la zona de muntanya del poble de Garraf El priorat fou fundat per rei Alfons I el Cast l’any 1163 per la donació que feu al prevere Joan, en pur i franc alou de tot el territori de les comes de Campdàsens, al massís de Garraf, amb les seves terres i pertinencies amb la condició que s’havia de construir un monestir…

El petit nucli de Malpartit és al centre de l’enclavament homònim del terme municipal de Torrefarrera Històricament, tot el sector del Segrià que inclou aquest indret, repoblat pel comte Ermengol VII d’Urgell i el rei Alfons I a la segona meitat del segle XII, fou inclòs dins l’àrea coneguda com la Llitera El lloc és esmentat l’any 1174, en un document en què el comte Ermengol VII d’Urgell, en el seu nom i en el del rei Alfons I, atorgà a un grup d’una cinquantena de persones de Castellblanc de Llitera una carta de població per la qual els concedia tot el terme amb…

El lloc de Biars o Buars, que en àrab significa “els pous”, és anomenat en l’actualitat la Venta del Rei Hi resta el seu antic hostal anomenat també la Venta de la Penyalba, que no sembla tenir altre origen que aquell hospital que, segons J Lladonosa, el rei Alfons el Cast fundà el 10 de novembre de 1170 per a pelegrins i transeünts, i que tenia una capella, construïda també aleshores, dedicada a sant Julià

Pocs documents es refereixen a aquesta fortalesa situada al poble de Ro, de la qual no es veu actualment cap vestigi Al desembre del 1183, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó concedí llicència a Ponç de Lillet per a construir a Ro una fortificació de terra i de pedra, a condició que aquesta força forciam fos tinguda en nom del monarca i dels seus successors Més tard, el 1205, és consignada de nou la forcia in Arrono

Aquesta torre donà origen i nom al poble Se’n té referència per primera vegada l’any 1175, en què el rei Alfons el Cast donà a Espanyol de Prades la torre d’Alboçalaz, antic nom de la fortificació Al principi del segle XIII, abans del 1210, l’indret s’integrà als dominis de la comanda templera d’Ascó El 1317 passà als hospitalers, que en foren senyors fins al segle XIX Al poble de la Torre de l’Espanyol no es conserven vestigis de la torre

Els vestigis d’aquesta fortificació medieval es troben al monticle anomenat la Concepció, posició estratègica que domina la vila de Fraga per la banda del Cegonyer En aquest in illo podio quod vocitant Almenarella hi havia installat el campament del rei Alfons el Bataller a I final del mes de febrer del 1134, quan, fracassat el primer setge de la ciutat de l’any anterior, arran de les inclemències pròpies de l’hivern, es reprengué el setge que hauria d’acabar amb la derrota de les tropes aragoneses

Fins a la segona meitat del segle XIII, només hi ha referències al lloc de Palafrugell així, per exemple, l’any 988 i el 991, en sengles documents surt “ Palau de Frugell” Aquest palau, primer element del topònim, degué ésser un edifici de l’època carolíngia o, fins i tot, potser de l’època visigòtica Palafrugell fou dels comtes de Barcelona fins a la mort del rei Alfons I Segons Joaquim Miret i Sans, l’any 1257, en un document fet per Jaume I, s’esmenta el castell i la vila de Palafrugell aquest document és un decret de protecció concedit per aquest monarca a favor de l’orde…