Resultats de la cerca

La notícia més antiga sobre l’església de Sant Martí de Sales apareix a la donació que féu Arnau de Sales de la part dels delmes que li corresponia d’aquesta església a la capella de Santa Maria Magdalena de Montpalau, que ell mateix havia fundat i construït Tanmateix, aquest document, del qual F Monsalvatje publicà un resum, planteja problemes de datació malgrat tot, ha d’ésser anterior al desembre del 1216, moment en què Arnau de Sales ja havia mort Un segle més tard, concretament el 1324, Ponç de Rocabertí reté homenatge al bisbe de Girona en canvi dels delmes de diferents parròquies,…

L’antic lloc de Barguja, ara reduït a una masia, apareix esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell La seva església, dedicada a sant Vicenç, fou visitada l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona i és inclosa en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, dins del deganat de la Cerdanya

Aquesta antiga església parroquial, situada a l’esquerra del riu Brugent, sota el puig d’Alí, consta entre l’antiga documentació del monestir d’Amer des del 1208 La documentació posterior, com els nomenclàtors de la diòcesi de Girona, l’anomena invariablement “ Sancti Clementis de Amerio ” L’edifici actual sembla refet al segle XVII i té un campanar de torre quadrat

Ara com ara no disposem d’informacions que documentin algun aspecte concret de la història d’aquesta església, tot i que notícies retrospectives indiquen que des d’antic, Santa Anna de Pelegrinyó va pertànyer a la diòcesi d’Urgell i depenia de l’església de Sant Miquel de Rocafort Hom considera que es tracta d’una obra d’origen romànic, molt modificada i sobrealçada, capçada per un absis semicircular

Església d’un monestir benedictí fundat en l’antic vilar Ceceranum 844, esmentat com a tal el 1144 monasterium Cirsanum Fou unit el 1238 al monestir de Sant Salvador de Breda diòcesi de Girona i venut, el 1273, als templers del Masdéu per Bernat, abat de Breda Ja arruïnada al segle XVIII, sols un lloc dit Sant Salvador recorda avui la seva existència, al sud-est de Trullars

El lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz , en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontació territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà entre d’altres béns, li ratificà l’…

Aquesta església és la parròquia del poble de Torrent Des de l’edat mitjana fou regida per un rector de l’arxiprestat de Fraga, dins la diòcesi de Lleida Entre els frares hospitalers que vivien a la comanda de Torrent hi ha esment de dos capellans 1232 Més tard, l’església de Torrent és consignada entre les que contribuïren a la dècima de Terra Santa del 1280 L’actual temple és un edifici barroc del segle XVIII

Antiga parròquia rural, situada al sector nord del terme, a 5 km de Sils, a prop de la riera de Sils El seu edifici, que té un massís i característic campanar, fou totalment renovat en època barroca Des del 1245 pertanyia al priorat de Sant Pere Cercada i consta en molts documents del priorat del 1313 en endavant En els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona figura sempre com una església parroquial en ple funcionament

Les primeres notícies que hi ha d’aquesta església són del segle XIV, en què, en els nomenclàtors de la diòcesi, apareix esmentada l’ “ecclesia parrochialis sancti Vincentii de Torrente” , església que no figura en les Rationes decimarum de l’any 1279 ni a les del 1280 L’edifici actual és del segle XVIII, segons figura en una làpida que hi ha al mur de capçalera la seva primera pedra fou collocada el 13 d’agost de 1724

És l’actual capella particular dels senyors del castell de la Ràpita, del qual tenim referències des del 1105 Fou a l’edat mitjana la parròquia del terme del castell de la Ràpita Tot i que no es documenta fins al segle XIV, el seu origen ha de ser anterior El 1391 el capellà de la Ràpita contribuí amb 13 sous i 7 diners a la dècima de la diòcesi d’Urgell L’església actual és un edifici de tradició romànica, molt reformat al segle XVIII