Resultats de la cerca

L’ermita de Santa Eugènia és situada a la banda meridional de la població de les Piles de Gaià, damunt un petit tossal D’aquesta capella no s’han localitzat referències documentals Tot i que en l’actualitat la fàbrica no correspongui a un edifici romànic, es pot suposar que fou erigida a l’edat mitjana, si s’ha de jutjar per la seva advocació, car aquesta santa té un origen devocional força antic Per aquesta raó no es pot desestimar la hipòtesi que l’edifici primitiu hagués estat bastit dins l’estil romànic i que posteriorment hagués estat refet del tot Santa Eugènia és la…

Les notícies documentals sobre aquest castell són molt escasses El lloc de Picamoixons era conegut al segle XII amb el nom de Rocabruna L’arquebisbe Guillem de Torroja i el comte-rei Alfons I donaren aquest territori a Pere de Vilagrassa i la seva muller per tal que edifiquessin una fortalesa i hi establissin una població, segons consta en un document datat el dia 16 de desembre de l’any 1171 El comte i l’arquebisbe es reservaren la potestat de la fortalesa que Pere de Vilagrassa construiria a Rocabruna No es pot descartar la hipòtesi que la fortificació bastida per Pere de…

Situació Detall de les seves ruïnes Arxiu Gavín Adossada al mas Bover, masia situada al nord del terme municipal de Jorba, hom pot veure les ruïnes d’aquesta antiga capella mig amagades per la vegetació MLIR Mapa 35-15391 Situació 31TCG798074 Història Malauradament d’aquesta església no ha arribat avui dia cap notícia del seu passat històric, tot i que les restes constructives que encara romanen testimonien la seva existència en temps medievals MLIR Església Les ruïnes d’aquesta església, molt malmeses i transformades, posen en evidència que es tractava d’un edifici d’una sola nau, de la qual…

La Fortesa no es documenta fins el 1202, en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen Boixadors, Llavinera i Fortesa Des d’aleshores sempre consta en possessió dels Boixadors El 1282 la Fortesa és esmentada com a vila En aquestes darreres dècades del segle XIII és inclosa amb normalitat en els registres vicarials al costat dels altres nuclis de població de la zona Torremiga, Sant Pere de Zalavinera, Zalavinera Grossa, Za Fortesa, Boixadós El 1422 Guillem d’Oluges hi ostenta uns drets que pretén vendre a Ramon Berenguer…

El 1222 fou atorgada una carta de franquícia per Guillem de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada als habitants de puig d’Espill i de la Conillera, establerts al terme de Castellví de la Marca Aquest document ens informa d’un reduït nombre de persones que en aquest lloc, sens dubte, tenien capella En el nucli actual de cases conegut per la Conillera Grossa hi havia una capella dedicada a sant Marc evangelista Es creu que es trobava situada entre les cases de Cal Pascol i Cal Curt de dita barriada Una petita finestra de mig punt i una mena de campanaret de pedra ben polida, com també l…

Situació La casa Llanera és situada al nord del terme de Castigaleu, poble des d’on surt una pista que al cap de 5 km arriba al mas, al costat del qual hi ha les restes de la capella Mapa 32-11 251 Situació 31TBG989787 Església Es tracta de les restes, escasses i embardissades, de la part de llevant d’un edifici, probablement una capella, que devia ser d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, que és l’única part visible conservada L’absis manté el seu perímetre fins a l’alçada de l’arrencada de la volta de quart d’esfera que el cobria No hi ha traces clares de la nau, ni de la forma…

La capella de Sant Esteve no es pot identificar pas amb la parròquia de Sant Esteve “ subappendicio ” de Sant Martí de Romanyà que s’esmenta en l’acta de reforma de la canònica de Girona de l’any 1019, com algú havia apuntat Aquesta parròquia, en canvi, coincideix amb la de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro, que tenia dues advocacions Tanmateix, el culte a sant Esteve permet de continuar mantenint la hipòtesi d’un possible origen medieval per a la capella del terme de Calonge, situada en una vall del massís de Ruàs, prop dels masos Artigues i Rosselló Un camí hi porta des de la…

Annexa al Palau Reial Major de Barcelona, hi havia hagut una petita capella dedicada a santa Maria La seva erecció fou, amb tota probabilitat, contemporània a la construcció del Palau, però malauradament ha deixat poc rastre en la documentació La notícia més antiga de què hom disposa sobre aquesta capella palatina data de l’any 1173, quan el rei Alfons I va fer lliurament de l’“ ecclesiam et capellam meam beate Marie que sita est in meo palacio civitatis Barchinone ” a la comunitat i confraria de Santa Eulàlia del Camp És possible que s’hi celebrés el casament del rei Jaume I amb…

Situació Gran arc que clou el recinte de les ruïnes conservades d’aquesta església, que possiblement comunicava el seu absis amb una hipotètica o desapareguda nau ECSA - JA Adell Les ruïnes de la capella de Sant Roc es troben al cim d’un serrat a llevant de Salàs de Pallars Mapa 34-11253 Situació 31TCG305758 Per a anar-hi cal prendre el primer desviament que hi ha a la pista de Salàs a Rivert, tot just començar, i seguir-la, en direcció est uns 2 km fins al cim del serrat, des d’on cal anar en direcció oest uns 200 m, per entre el bosc d’alzines fins a trobar les restes de la capella JAA…

Situació Mur de llevant de l’església actual, on es conserven dos absis semicirculars, dels tres que probablement tenia el temple romànic ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Esteve centra el petit nucli, abandonat, de Pallerols de Rialb, a tocar dels termes de Peramola i Gavarra Mapa 34-12291 Situació 31TCG526557 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior Les claus del temple, les té el rector de Ponts JAA-ABR Història Les primeres notícies d’aquest lloc i la seva parròquia es troben en l’acta de consagració de l’església de la Seu d’…