Resultats de la cerca

Situació Vista de llevant de l’església, del final del període romànic J Moner L’ermita de Sant Patllari és emplaçada a la part més alta de la muntanya del mateix nom, en un lloc que do mina les valls de l’entorn i el pla de Banyoles, a 648 m d’altitud Mapa L38-12295 Situació 3LTDG763624 Per arribar-hi cal anar de Banyoles en direcció a Olot per Mieres i Santa Pau just a la sortida de Banyoles cal prendre la carretera senyalitzada en direcció a Pujarnol aquesta és asfaltada en la seva major part, però el darrer tram abans de Pujarnol és una pista de terra Abans d’arribar a aquesta localitat…

Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de les Esglésies No degué passar de capella rural Depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església apareix esmentada el 983 en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, juntament amb Santa Maria, Sant Llorenç i Sant Pere, que formaven part de les Ecclessias Clavatas , que en un moment indeterminat adquirí el monestir Més tard, el 1293 apareix citada com a Sant Joan de Ecclesiis Avui no es coneix el lloc on podia aixecar-se aquesta capella, si bé no creiem que s’hagi d’identificar amb Sant Joan d’…

Aquest castell era situat a l’actual vila de Fondespatla És possible que el casal renaixentista que hi ha a l’entrada del poble en sigui el seu successor El 1175 Alfons el Cast llegà el lloc de Fondespatla al bisbe de Saragossa, juntament amb Vall-de-roures i Mesquí La primera referència documental del castell és de l’any 1188, any en què Fortuny Robert, senyor de Vallde-roures pel bisbe de Saragossa, concedí la terra de Fondespatla amb tots els seus termes a Arnau de Bretons, al seu germà Bertran i a Bernat Vidal, parent seu, amb la condició que hi fessin un castell i poblessin…

La vila de la Freixneda s’assenta als vessants de llevant del tossal de Santa Bàrbara, al bell mig del terme El lloc fou conquerit entre el 1157 i el 1160 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i formà part de la Pena d’Asnarlagaia Poc després es degué construir l’església parroquial de Santa Maria, ja que l’any 1210, tant el temple com la vila foren cedits pel bisbe de Saragossa i el capítol de Sant Salvador de la mateixa ciutat a l’orde de Calatrava, amb els delmes i les primícies En substitució del primitiu edifici romànic, s’aixecà al segle XVI un nou temple parroquial, d…

La primera menció del castell de la Borrumira és de l’any 1114 en una definició que fa la filla de Ramon de Gonteres del mas de Gonteres, que es troba a prop de Burriana Un membre del llinatge cognominat Borrumira apareix el 1193 comprant un obrador a Terrassa Al segle XIII Ramon de Vice de Borrumira empenyora la casa forta de Borrumira, que té com a feudatari de Guillem de Terrassa El 1376 Francesc de Muntanyans dóna a Pere ses Gonteres una peça de terra on abans havia estat el castell de ça Borrumira Aquesta casa forta tingué diversos senyors tant laics com eclesiàstics Ramon…

Situació Aquests sarcòfags es troben prop de l’ermita de Sant Pere Màrtir, situada uns centenars de metres al N de la població d’Agulló Mapa 32-12289 Situació 31TCG114536 S’hi pot arribar amb automòbil des d’Agulló o bé seguint el camí de Corçà Sarcòfag A l’ermita de Sant Pere Màrtir no resten vestigis de la construcció medieval sinó sols de la necròpoli medieval S’han conservat dos sepulcres exempts, mancats de cobertes Tots dos són construïts amb pedra de sauló i fan uns 190 cm de llarg per uns 60 cm d’ample La zona dels peus és uns 10 cm més ampla que la de la capçalera L’orientació és la…

Les restes d’aquest temple es troben al nord del poble de Rubió del Mig La primera referència sobre aquesta església és de l’any 1132, en què el comte Ermengol VI d’Urgell cedí a Pere Bernat i a Bernat Berenguer el mont de Mania, i la roca i la serra des del coll de Negra fins a Foradada Entre les afrontacions es fa esment de l’església de Sancti luliani Actualment, Sant Julià de la Portella es troba en estat totalment ruïnós, de manera que només en resten algunes filades, que permeten entreveure la seva planta, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular En la façana absidal…

La Fortesa no es documenta fins el 1202, en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen Boixadors, Llavinera i Fortesa Des d’aleshores sempre consta en possessió dels Boixadors El 1282 la Fortesa és esmentada com a vila En aquestes darreres dècades del segle XIII és inclosa amb normalitat en els registres vicarials al costat dels altres nuclis de població de la zona Torremiga, Sant Pere de Zalavinera, Zalavinera Grossa, Za Fortesa, Boixadós El 1422 Guillem d’Oluges hi ostenta uns drets que pretén vendre a Ramon Berenguer…

El primer esment del lloc d’Escàs és del 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns que tenia al lloc d’Escàs, si bé el castell d’Escàs es documenta l’any 1069 Escàs apareix amb el nom Sescas en la confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a favor del monestir de Gerri l’any 1164 Es coneixen notícies de l’església de Santa Coloma d’Escàs a partir de la fi del segle XVI, com a sufragània de l’església de Caregue, integrada a l’oficialat de Sort En canvi, l’església de Caregue apareix citada en sengles relacions d’esglésies parroquials del deganat de…

El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum d’aquest lloc, formava part de la Vall d’Àneu, i per tant era sotmès als seus privilegis i peculiar organització eclesiàstica Malauradament no disposem de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de Sant Esteve de Gavàs, inclosa en el deganat de la Vall d’Àneu, fins l’any 1553, en què constava amb dos conrectors L’any 1566 havien augmentat a quatre i l’any 1723 havien disminuït a tres, per tornar a augmentar a sis l’any 1770 Tanmateix, en el pla redactat aquest…