Resultats de la cerca

El poble de Castellnou d’Oluja és a la riba esquerra del Sió, aigua amunt dels nuclis de la Prenyanosa i Malgrat El lloc i el castell són documentats per primera vegada el 1076, per tant, és raonable pensar que l’església de Sant Pere de Castellnou deu tenir uns orígens similars Abans del 1162 passà al monestir de Sant Pere d’Àger, segurament per donació dels vescomtes d’Àger i de Cabrera En les butlles concedides al monestir d’Àger els anys 1163 i 1179 consta que Sant Pere de Castellnou li estava subjecta El capellà de Castronovo, iuxta Malgrat fou taxat amb 8 sous i 3 diners en la dècima…

Aquesta església es troba a l’agregat de Vergós de Cervera, a la vall del riu d’Ondara L’origen d’aquesta parròquia es remunta a mitjan segle XI, en què es procedí a repoblar definitivament tota la zona al voltant de Cervera De fet, Vergós apareix ja en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb els noms de Vergos, Vergus i Vergoss Aquesta vinculació a la diòcesi osonenca es mantingué fins al final del segle XVI, que s’Integrà al nou bisbat de Solsona La primitiva església de Sant Salvador fou abandonada a l’inici del segle XVII i el culte…

Aquest convent franciscà era situat extramurs de la vila, a llevant del turó del castell i prop del camí ral El 1245 Jaume I oferí, juntament amb diversos béns, un terreny a les Planes, als afores de Cervera, per tal que els franciscans hi edifiquessin un convent Diferents deixes i donacions contribuïren al mateix fi, motivades en part per la indulgència concedida el 1246 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat Amb tot, a Cervera, ja abans hi vivia una comunitat franciscana, segons indica la mateixa donació reial, i el 1235 el testament de Joan de l’Hospital i Ermessenda afavoria les “…

L’església de Sant Antoni, situada prop de l’edifici de la universitat, formava part de l’hospital dels antonians, el qual segurament fou el primer que aquest orde erigí a la Península Ibèrica Els antonians arrelaren a Cervera al segle XIII, potser el 1215, seguint, en principi, la seva vocació de viure sota la regla canonical augustiniana i de vetllar pels malalts de la ignis plaga o mal de foc, la malaltia causada pel consum de pa de sègol parasitat pel fong clavíceps que afectà molta població de la baixa edat mitjana, centrada en un sistema alimentari cerealista El centre assistencial es…

Poques referències es conserven d’aquesta església situada dins la vila de Cervera Se sap que estigué subjecta al priorat ripollès de Sant Pere Gros Entre els qui estaven exempts de la dècima papal dels anys 1279 i 1280 al bisbat de Vic, hi figura fra Nicolau, rector i procurador de Sant Salvador de Cervera

Església, avui desapareguda, que era situada a la casa delmera que tenia el monestir de Santes Creus a Cervera, que correspon a l’actual residència Mare Janer, al Carrer Major Hi ha notícies de l’església des del segle XII Dins aquesta capella se celebraren les corts del 1359 i se signaren els pactes matrimonials entre Ferran el Catòlic i Isabel de Castella, l’any 1469 La casa delmera de Santes Creus acollí des de la fi del segle XVII el collegi de Sant Benet, seu dels jesuïtes a la ciutat, i a partir del regnat de Carles III, el collegi major de Sant Carles

L’església de Sant Cristòfol, avui dia arruïnada, fou el temple de l’antic vilatge de la Coscollosa, situat al nord-oest de Sant Martí de la Morana, damunt el tossal dit de Sant Cristòfol Una de les primeres referències documentals del castell d’aquest vilatge data del 1040, que és esmentat com a castellum Coscoliose en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu El 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, consta que foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del terme de Choschonosa , la qual cosa…

El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana, a 551 m d’altitud, és al sud-oest del terme La primera noticia sobre el lloc de Sant Martí de la Morana és del 1067, en què els esposos Arnau i Guisla atorgaren a Bertran de Santmartí i a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert a Sant Martí i a la Morana L’hagiotopònim que identifica el lloc segurament és una referència a la primitiva advocació de la parroquia, actualment dedicada a Santa Maria En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, del 1098, els bisbes consagrants li confirmaren els delmes,…

L’antic vilatge de Mallabecs és situat al nord-oest de la Morana La documentació constata la seva existència des de l’any 1075, quan Bernat, fill de Company, llegà a la seva muller Gerberga en el seu testament diversos béns que tenia “ in termino de Mallabechs ” i en altres termes propers De l’església d’aquest vilatge, que formà part del bisbat d’Urgell, se’n desconeix el titular En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, datada el 1098, consta que els bisbes consagrants confirmaren a l’esmentada canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de…

Al sector de llevant del terme, prop de Guissona, es troba el poble de la Morana, aturonat a 484 m d’altitud Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell, l’indret és ja documentat el 1038, en què consta que depenia del bisbe d’Urgell Dos anys més tard el castell de la Morana s’esmenta entre les possessions de Santa Maria de la Seu en l’acta de consagració d’aquesta església Així mateix, l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del terme de la Morana L’actual…