Resultats de la cerca

Situació Masia que té englobada en la seva edificació una part de la torre que li va donar el nom F Baltà La Torre Abadal, englobada dins l’actual masia homònima, s’alça damunt un dels contraforts de ponent un dels més alts de la muntanya d’Olorda, damunt el pla del Llobregat, sota mateix de la fàbrica Samson A la primeria de segle, aquesta part de l’antic terme d’Olorda on és enclavada s’integrà al municipi de Sant Feliu de Llobregat Mapa 36-16420 Situació 31TDF212836 Per arribar-hi des de Sant Feliu cal agafar, a l’altura del quilòmetre 610,7 de la nacional II, la pista que duu a Can…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça propera al camí que mena a Sant Andreu de Castellnou, en un extrem de la moderna urbanització estesa dalt el Serrat de Castellnou i sobre la vila de Santpedor, a la banda sud-oriental del terme Long 1°50’09” — Lat 41°48’17” Per a anar-hi cal anar a Santpedor, des d’on s’agafa la carretera que mena a Castellnou, la qual passa per entremig de la urbanització on s’alça la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Buc després anomenat Castellnou, al…

Les escasses referències documentals que posseïm d’aquest monestir i del proper de Sant Esteve de Servàs no permeten establir les vicissituds de la seva curta història, ni resoldre temes, que només es plantegen aquí a tall d’hipòtesi com ja feu Ramon d’Abadal, que afecten el seu desenvolupament i la seva mateixa existència com a dues cases diferenciades, que no resta clar almenys en els seus primers temps La primera referència documental coneguda data probablement de l’any 833, i és una donació que fa el prevere Solmó a uns anomenats germans seus i companys en obediència, els…

Bibliografia R D’Abadal i de Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la RABLB el 18 de desembre de 1949 Barcelona 1949 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia I El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1986 R D’Abadal i de Vinyals Els primers comtes…

Molt probablement hi hagué a Castillo un monestir femení o doble tal vegada relacionat amb Orema, segons hom pot deduir de la donació que una tal Cenó sanctimonialis amb el seu fill Fedac van fer al monestir d’Ovarra i a l’abat Ató II d’una vinya a la vila de Castillo, al lloc dit Gausac Ramon d’Abadal data aquest document de vers el 988, però, segons els testimonis, cal situar-lo a la mort de Sanç III de Pamplona 1036-1040

Ramon d’Abadal I Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegracion de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la Rablb el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949 Ramon d’Abadal I Vinyals Els diplomes carolingis a Catalunya , Memòries de la secció històrico-arqueològica, Institució Patxot, Diputació de Barcelona, Barcelona 1952 Ramon d’Abadal I Vinyals Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1972 J Arce El Edictum de Pretiis y la diócesis Hispaniarum Notas sobre la economía de la Península Ibérica en el Bajo Imperio romano…

AAVV La formació i expansió del feudalisme català “Actes del colloqui organitzat pel Collegi Universitari de Girona” 8-11 gener 1985, Homenatge a Santiago Sobrequés, Girona Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives biografies catalanes Sèrie històrica núm 1 Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans , 2 vols Edicions 62, coll Estudis i Documents 14,…

L’església de Santa Coloma, avui dia desapareguda, era situada al terme de Palau, just al límit amb Tatzó d’Avall, i contigua a la vila de Torrent Segons indica R d’Abadal, serví una localitat la senyoria de la qual el 1075 era del comte Ponç d’Empúries, que en aquesta data la cedí al seu cosí el comte Guislabert II de Rosselló en garantia del seu jurament de fidelitat Entre els segles XII i XIV, el nom de Santa Coloma va acompanyat del topònim Tresbons Tribus bonis , potser per oposició a la propera església de Santa Eugènia de Tresmals, a Elna Aquesta església ha deixat el nom…

Petita capella que sembla de factura moderna i popular, situada a la confluència del barranc del seu nom i la Noguera Ribagorçana, entre els km 99 i 100 de la carretera N-230 Una prova documental discutible és la seva menció en el precepte lliurat per Carles el Calb vers l’any 855 a favor del monestir de Santa Maria d’Alaó i l’abat Frugell, on rep el monestir sota la seva protecció i defensa, i fa franques i ingènues les seves possessions, les celles de Sant Andreu i Sant Romà i les altres esglésies amb delmes, primícies, oblacions i defuncions Segons R d’Abadal aquest privilegi…

Situació Aspecte de la façana de llevant de l’església, on es veu una gran arcada paredada que podria correspondre a una possible obertura absidal ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Víctor, dedicada primitivament a sant Vicenç, és a la part alta del poble de Saurí, al qual s’arriba per un ramal que surt de la carretera de Sort a Llessui JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCH415012 Història L’església de Sant Vicenç de Saurí és esmentada l’any 852, quan el convers Sompró i Beresenda donaren al monestir de Sant Genís de Bellera unes terres situades al pagus de Bellera , a la vall de Sant…