Resultats de la cerca

Documentada des del 1239 com a possessió de la família castlana dels Cabrera, fou destruïda en una acció militar l’any 1276 El 1361 ja es desconeixia el seu emplaçament exacte

En el seu testament publicat el 1071 Ramon Miró deixà el puig d’Hortoneda amb el castell d’Olient “ ipso podio de Ortoneda simul cum ipso castro de Ulien ” al seu fill Pere L’any 1081 Pere Udalard donà al monestir de Gerri un capmàs situat “ in castro de ipsa Turre Dulien ” en acció de gràcies per haver recuperat el castell, recuperació que atribuí a un miracle fet per intercessió de Santa Maria i de Sant Vicenç Sabem que Udalard era nebot de Sunyer, fill del comte Ramon els anys 1097 i 1101, abans d’emprendre el seu pelegrinatge a Jerusalem, donà al monestir de Gerri dos homes del castell de…

Riquilda, filla del comte Guifré Borrell i de Garsenda, en el seu testament del 962 llegà al monestir de Sant Pere de les Puelles el seu alou de Sant Boi de Llobregat, que fou confirmat al monestir per les testimonials del 992 Les monges hi devien erigir la capella, que apareix documentada a partir del 1004 sota l’advocació de sant Pere La capella, que donà nom al barri de Sant Pere, va ser enderrocada el 1837 quan, en ocasió de la primera guerra Carlina, s’emmurallà la vila Recentment 1984, al barri de Sant Pere, prop del lloc on hi havia la capella, s’han excavat una vintena de…

L’antiga capella de donades de Sant Pere del Bosc es troba en el terme de la Roca del Vallès, dins les propietats de la masia Can Santpere, al sud-est del municipi La primera notícia que tenim de Sant Pere del Bosc és del 1306, sembla que en aquells moments ja existia la capella Les donades d’aquell petit monestir eren regides per una priora possiblement dependent de Sant Pere de les Puelles, que podia lliurar hàbit i vel, segons el llibre de visites En aquell establiment només hi podien viure quatre monges i la priora En un document de l’arxiu parroquial de Vilanova del Vallès del 1421 es…

L’església de Santa Coloma apareix citada per primer cop en un document de Carles el Simple de l’any 898 Pocs anys després, vers el 926, fou destruïda per una acció de tribus hongareses, que havien envaït les comarques gironines travessant els Pirineus De l’any 950 data la nova consagració de l’església a càrrec del bisbe Gotmar de Girona, després de la restauració empresa per Ènnec i el seu fill Giscafred En l’acta de consagració, que ens ha arribat gràcies a una còpia del segle XII realitzada pels monjos de Sant Pere Cercada, el bisbe Gotmar concedí a l’església els delmes, primícies i…

Situació Aquest jaciment es troba a uns 700 m al N del nucli urbà de Torrefeta, en un camp de conreu lleugerament en pendent que mira a migjorn Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563248 Per anar-hi des de Cervera cal agafar la carretera L-311 en direcció a Guissona fins a la cruïlla de Torrefeta, on prendrem una carretera veïnal que mor dins el nucli urbà Un cop a Torrefeta s’ha d’agafar el camí de la Font, que surt des del N del poble, i seguir-lo fins a la cruïlla del camí de Guissona, on ens desviarem a mà esquerra per un camí que ens deixa a uns pocs metres del tossal conegut com els “Fossassos…

La ciutat de Gandesa, capital de la comarca de la Terra Alta, és situada a llevant del territori comarcal, sobre un petit turó de 368 m d’altitud, on hi havia l’antic castell medieval, avui desaparegut El lloc de Gandesa constituïa ja en època andalusina un important centre de poblament i tenia el seu propi castell, el qual, després de la conquesta, fou donat el 1153 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als templers com a part integrant de l’ample terme del castell de Miravet Uns anys després, el 1192, el lloc de Gandesa rebé una primera carta de…

Situació Tenim notícia d’aquest jaciment medieval a través de J Lladó, el qual l’any 1923 excavà una tomba en un indret que porta el nom de l’encapçalament d’aquestes ratlles Segons l’esmentat autor la tomba es trobava vora el mas Domènega, a poca distància del poble de Calders i a tocar de la urbanització “La Guàrdia” Long 1°59’10” — Lat 41°46’50” No hem pogut precisar l’indret exacte de la troballa de la cista, de la qual és fàcil suposar que ja no queden massa rastres Ja hem indicat la localització aproximada del mas Domènega diguem ara que es troba al cantó més oriental de la urbanització…

Situació Aspecte que ofereix aquesta fornícula incompleta, excavada a la roca M Solà En un lloc alçat i a mà esquerra del camí o pista forestal que surt entre els quilòmetres 28 i 27 de la carretera de Calaf a Manresa i que mena al nucli de Seguers de Sant Pere, situat gairebé dins el terme d’Aguilar de Boixadors, però pertanyent al dels Prats de Rei, i localitzat en el seu extrem nord-oriental, podrem contemplar a una alçada de 670 m, entre boscos de pins, aquest probable nucli eremític integrat per una fornícula excavada a la roca amb indicis clars d’habitacle Mapa 35-14362 Situació…

La vila de Batea és dalt d’un petit turó de 376 m d’altitud, al sector meridional del terme Aquest castell, avui totalment desaparegut, és mencionat l’any 1153 en l’escriptura de donació del castell de Miravet feta pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als templers segons es consigna en aquest document, la fortalesa de Batea restava inclosa dins l’ampli terme del castell de Miravet L’àrea de Batea i tots els nuclis propers fou molt de temps oblidada pels templers en la tasca de colonització això va permetre una acció d’Alfons I, en contradicció amb la donació inicial del 1153 Així, l’…