La vila de Batea és dalt d’un petit turó de 376 m d’altitud, al sector meridional del terme. Aquest castell, avui totalment desaparegut, és mencionat l’any 1153 en l’escriptura de donació del castell de Miravet feta pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als templers; segons es consigna en aquest document, la fortalesa de Batea restava inclosa dins l’ampli terme del castell de Miravet.
L’àrea de Batea i tots els nuclis propers fou molt de temps oblidada pels templers en la tasca de colonització; això va permetre una acció d’Alfons I, en contradicció amb la donació inicial del 1153. Així, l’esmentat monarca lliurà el 1181 el lloc i “castrum de Batea”, juntament amb Algars, a dos destinataris diferents, un grup indeterminat de pobladors i el cavaller Bernat Granell. Aquestes concessions no degueren agradar gaire als templers, que l’any 1182 aconseguiren una confirmació del document del 1153, i encara més, que el 1187 Bernat Granell els cedís perpètuament el domini que hi tenia. L’establiment templer es trobava ja molt arrelat en aquell moment, i fou llavors quan iniciaren una veritable tasca de colonització, iniciada pel lloc de Batea, al qual atorgaren una carta de poblament l’any 1205, mitjançant l’establiment d’un grup de seixanta nous pobladors.
Els templers de la comanda de Miravet establiren una sotscomanda a Algars, de la qual depenia el nucli de Batea. Molt probablement, el sovintejat absentisme dels frares templers en aquestes terres apartades permeté la incursió del cavaller Artau d’Artusella, germà d’Elvira de Cervelló, usufructuària de Gandesa, el qual s’apoderà dels castells de Batea i d’Algars. Tot i això, els templers pogueren recuperar-los arribant a un compromís amb l’esmentat cavaller que fou signat al desembre del 1216. La lentitud de la tasca de colonització per part dels templers es veu reflectida en l’atorgament d’una segona carta de poblament a Batea l’any 1244 per part del comanador de Miravet.
El lloc i castell de Batea, juntament amb els altres pobles de la contrada, passaren al domini de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem amb l’extinció de l’orde del Temple a l’inici del segle XIV.