Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Castell de Malavella (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Aspecte parcial de les ruïnes del castell deMalavella, en part enjardinades, que coronen el turó presidit pel nou santuari de Sant Maurici J Recarens A uns 2,5 km a migjorn del poble deCaldesdeMalavella, sobre una petita elevació de 126 m d’altitud, trobem el castell Vell deMalavella El lloc on queda emplaçat rep el nom de turó de Sant Maurici perquè la capella del castell és dedicada a aquest sant Malgrat l’…
Castell de Caldes (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Construcció circular, única resta de l’antic castell deCaldes, bastit en part sobre les antigues restes romàniques J Bolòs Al sector nord-oest del nucli urbà deCaldesdeMalavella, dalt del puig conegut amb el nom de Sant Grau, hi ha les restes d’una fortificació, que es dreça sobre les ruïnes de les termes romanes ACC Mapa 333M781 Situació TDG842322 Història En una sentència de l’any 1183 emesa pel sagristà de Girona, Arnau Darnius, es fa…
Sant Maurici (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església F Tur Les ruïnes que queden de l’església es troben entre les ruïnes de l’antic castell deMalavella Mapa 365M781 Situació 31TDG835296 De davant la façana de ponent de l’església parroquial de Sant Esteve deCaldes surt un carrer que en direcció a ponent mena cap als afores, on s’entronca amb una pista amb indicadors a tots els trencalls, que en 2,5 km arriba al turó de Sant…
Santa Seclina (Caldes de Malavella)
Art romànic
A l’extrem sud-est del terme, a l’inici d’un apèndix del terme deCaldesdeMalavella, situat entre Vidreres i Llagostera, hi ha la parròquia rural de Santa Seclina o Santa Seculina És una església barroca, amb un esvelt campanar, que la fa visible des de la carretera de Vidreres a Llagostera Cal cercar el seu origen als segles XI o XII, en què es completà la geografia religiosa de la comarca consta en els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona,…
Sant Grau (Caldes de Malavella)
Art romànic
És una capella moderna situada al puig de Sant Grau, al costat de les antigues termes romanes i castell deCaldes, documentat des del segle XIV El nom i el culte són coneguts des del segle XVI, i com a possible capella del castell podria tenir l’origen en l’època romànica
Sant Esteve de Caldes de Malavella
Art romànic
Situació Vista aèria de Sant Esteve deCaldesdeMalavella, des de llevant, de l’església parroquial, on destaquen els tres absis de la capçalera TAVISA L’església parroquial de Sant Esteve és situada al centre de la població deCaldesdeMalavella Mapa L38-13333 Situació 31TDG843318 JRR Història El poble deCaldesdeMalavella s’identifica amb l’ Aquis Voconis…
Sant Mateu de Franciac (Caldes de Malavella)
Art romànic
Església parroquial, situada al nord del terme, a la dreta de l’Onyar, prop del límit amb Riudellots, molt a prop de la N-ll L’edifici actual es va refer entre els anys 1762 i 1773, segons les dates gravades a les llindes Consta com a parròquia rural al Llibre verd de Girona, el 1362, i en els antics nomenclàtors de la diòcesi gironina Hom en pot situar l’origen als segles X o XI A la part nord de l’edifici actual hi ha reaprofitat un mur vell que podria ésser d’època romànica
Poble i església de Sant Esteve de Caulès Vell (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església de Sant Esteve de Caulès, a l’extrem nord de l’antic poblat, que constitueixen l’element més sencer del nucli de poblament J Recarens El terme municipal deCaldesdeMalavella s’allarga vers migjorn i forma una llengüeta o tascó triangular entre els termes de Vidreres, Tossa i Llagostera, per in cloure un terreny abrupte, entre els masos de Can Llop, Can Garriga i Can Noguera, en els límits d’aquestes propietats, on es…
Necròpoli de Canapost (Vulpellac)
Art romànic
Al costat de l’església de Sant Esteve de Canapost hi ha considerables vestigis de la necròpoli medieval Actualment, són visibles restes d’una diversitat de sarcòfags, localitzades a l’ampli espai situat a migdia i a llevant de l’església, que és clos pel mur de tanca, d’època tardana, del cementiri parroquial i en aquest mateix mur El que avui es coneix de la necròpoli són només fragments dispersos de grans sarcòfags, sobretot les seves cobertes, grosses i de…