Al costat de l’església de Sant Esteve de Canapost hi ha considerables vestigis de la necròpoli medieval. Actualment, són visibles restes d’una diversitat de sarcòfags, localitzades a l’ampli espai situat a migdia i a llevant de l’església, que és clos pel mur de tanca, d’època tardana, del cementiri parroquial. i en aquest mateix mur.
El que avui es coneix de la necròpoli són només fragments dispersos de grans sarcòfags, sobretot les seves cobertes, grosses i de doble vessant. Tots els sarcòfags foren tallats en pedra sorrenca de la contrada. La descoberta, la dispersió i, en alguns casos, la reutilització d’alguns d’aquests elements, abans soterrats, cal atribuir-les a les destruccions que han sofert en diferents ocasions moltes de les tombes.
Durant les obres de restauració de l’església dels anys 1955-56 aparegueren a tocar del mur meridional de l’església alguns fragments de grans cobertes de sarcòfags, de doble vessant, dues de les quals són gairebé senceres. En una d’aquestes cobertes, vers un dels extrems del seu torn, hi ha una creu esculpida en baix relleu. És una creu llatina, patent (de braços radials) i fixada. La creu mesura 20 × 17 cm i el seu peu, molt destacat, té 14 cm de llarg.
Anteriorment a aquests anys altres restes de sarcòfags havien estat emprats en refer la paret de tanca del cementiri, igualment que ho fou una de les pedres que tenen una creu en relleu, corn ja hem indicat. Les restes de sepulcres utilitzades en aquesta paret havien passat desapercebudes fins a data força recent. Hi podem veure un bon nombre de lloses, les quals entenem que cal identificar com a trossos de sarcòfags; en llur majoria pertanyen a les cobertes. Foren col·locades planeres, al pedrís o pla superior de la paret, als seus sectors de ponent i de migdia. Un fragment gran de coberta de doble vessant fou emprat, expressament, per a coronar un requadre fet amb rajols on hom pot llegir: RENOVAT 1915. No hi ha dubte que ens dona la datació de la utilització d’aquestes restes com a materials de construcció.
Entre els anys 1981 i 1983 fou destruïda una part important de la necròpoli. Hom feu un rebaix del terreny del clos del fossar —cal suposar que amb màquina excavadora—, la qual cosa provocà el trossejament d’altres tombes i la impossibilitat d’estudiar-les adequadament.
Després de la destrossa resten al descobert, a llevant de l’església, prop de l’absis, altres nombrosos fragments de sarcòfags, amuntegats i desplaçats del seu lloc. S’hi veuen alguns trossos de cobertes de doble vessant, una de les quals és pràcticament sencera.
Hi ha també dos fragments, molt reduïts, de caixes de pedra i algunes lloses rectangulars de grans dimensions. Aquestes lloses planes són ben escairades, però tenen les cares sense polir. Hi són ben evidents les marques deixades per les eines dels picapedrers.
El fet que les mides de les lloses esmentades —n’han aparegudes un parell de gairebé senceres— siguin semblants a les de les cobertes de doble vessant, permet de suposar que llur funció era també la de tapar sarcòfags. A tocar del mur de llevant del campanar hom pot veure actualment una d’aquestes lloses, la qual no és impossible que es trobi encara in situ.
No ha aparegut cap més coberta amb creus o altres motius en relleu. Algunes, de doble vessant, presenten, en canvi, cassoletes i recs artificials, gravats.
Entre aquest material clarament relacionable amb les tombes han aparegut també algunes pedres voluminoses en forma de quart de cercle, ben tallades i sense un allisat curós; llur funció no es pot esbrinar sense una excavació del lloc. Hem vist una d’aquestes peces a migdia de l’església i unes altres tres vers llevant, totes pràcticament idèntiques.
L’estat actual de les restes només permet d’afirmar que la necròpoli era formada per sarcòfags de mides grans i tallats en pedra sorrenca. Només han aparegut, en les accions destructores, vestigis molt minsos identificables de les caixes de pedra. No és possible esbrinar-ne la forma i altres característiques transcendents que permetin una aproximació cronològica. Hom pot veure, en canvi, restes prou nombroses de cobertes o tapes. Sembla clar que hi ha sarcòfags amb cobertes de doble vessant i que unes altres tenien cobertes planes, monolítiques corn les anteriors.
Amb les dades precedents és difícil donar una datació. En la descripció arquitectònica de l’església hem apuntat la possibilitat que algunes de les lloses que integren el parament meridional de la nau preromànica siguin fragments dels sarcòfags o de llurs tapes. Si fos certa aquesta hipòtesi tindríem una data ante quem per a les tombes en sarcòfag. Evidentment, serien més velles que la construcció preromànica.
Força recentment, en un estudi sobre el poblament d’època romana, hom ha apuntat que els sarcòfags de Canapost amb coberta de dos vessants poden ésser situats entre els segles V i VII/VIII. Hom hi indica que també hi ha aquest tipus de sepultures al voltant de la basílica de la neàpolis d’Empúries, a Roses, a Caldes de Malavella i a la necròpoli del Mercadal de Girona, totes relacionades amb contexts baix-imperials i visigòtics(*).
Amb relació a l’estudi suara esmentat, cal assenyalar, tanmateix, que les cobertes de sarcòfags de les necròpolis que hi ha esmentades corn a exemples comparatius, presenten acroteris o ressalts angulars, almenys d’Empúries, Roses i Girona, elements que no existeixen a les de Canapost.
Cal indicar que, segons Manuel Riu, en el període dels segles VII al IX hom devia reaprofitar sarcòfags del món romà i també se’n degueren fer de nous imitant els antics “…si bé amb una pèrdua gradual de tècnica”(*).
D’altra banda, corn és ben sabut, les tombes en sarcòfags exempts i monolítics tornen a aparèixer a partir del segle XII.
És evident que, malgrat la degradació, la necròpoli de Canapost manté encara prou interès per a ésser excavada de manera sistemàtica amb resultats, segurament, positius. Cal pensar que desconeixem encara la tipologia concreta dels sarcòfags, dels quals només posseïm dades precises d’algunes cobertes. Aquest darrer detall podria ésser indicatiu que les destruccions no han afectat en gaires punts els nivells d’assentament dels sarcòfags i si només la seva part superior. Si fos així hi podria haver tombes i, fins i tot, sectors importants de la necròpoli sans o molt poc destruïts.
Recordem, a més, que a l’indret hi ha, d’altra banda, vestigis clars d’establiment d’època romana. Resta fora de dubte l’interès i la conveniència dels treballs arqueològics. (JBH)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I, Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 326.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B, Diputació de Girona, Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàgs. 517-518.
- Miquel Oliva i Prat: Noticias sobre iglesias prerromânicas gerundenses, “Revista de Gerona”, núm. 20, Girona 1962, pàg. 73. (JBH)