Resultats de la cerca

Situació Vista de l’indret deles Besses amb l’església de Santa Maria i el tossal on hi ha els vestigis del castell ECSA-J Bolòs Les restes d’aquest antic castell es troben al cim d’un tossal que dominava el poble deles Besses, avui deshabitat, el qual es troba a la dreta del riu de Set, aigua avall deCerviàdelesGarrigues Mapa 33-16 417 Situació 31TCF187892 Si seguim la carretera que va deCervià…

Situació Molí medieval, a l’interior d’una construcció més tardana, avui molt malmesa ECSA-J Bolòs El molí medieval és amagat per una construcció feta en època moderna És situat a la riba dreta del riu de Set, sota el poble abandonat deles Besses Mapa 33-16 417 Situació 31TCF185889 Per a arribar-hi cal seguir la carretera que va deCerviàdelesGarrigues vers l’Albagés un cop fets uns 3 km, surt una pista a mà esquerra que porta al molí i a la font deles Besses…

Aquesta capella és situada a ponent del poble deCerviàdelesGarrigues, al marge dret del riu Set Sembla que el primer esment del lloc deles Besses és de l’any 1151, entre les afrontacions del terme de Vinaixa La repoblació deles Besses, però, fou tardana L’any 1225, Arnau de Punyent concedí a cinc colons i els seus descendents el lloc deles Besses, dins del terme de Castelldans…

L’origen de la població actual deCerviàdelesGarrigues s’ha de cercar al segle XIII L’any 1202, Guillem de Timor, senyor de l’Albi, atorgà una carta de poblament a Pere, capellà del Vilosell, i a altres repobladors perquè colonitzessin “ in populatione Cerviano qui est intus termino del Albi ”, gaudint deles mateixes prerrogatives que els habitants del castell de l’Albi De fet, la història de…

Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó L’Albagés Sant Joan de l’Albagés L’Albi Santa Maria de l’Albi Arbeca Sant Jaume d’Arbeca Les Borges Blanques Santa Maria de les Borges Blanques abans Sant Pere Castelldans Santa Maria de Castelldans Cervià de les Garrigues Sant Ramon de Cervià abans Sant Miquel Santa Maria de les Besses El Cogul Santa Maria del Cogul L’Espluga Calba Santa Maria de l’Espluga Calba La Floresta Santa Maria de la Floresta abans dels Castellots Fulleda Santa Maria de Fulleda La Granadella Santa…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, lesGarrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó L’Albagés Castell de l’Albagés L’Albi Castell de l’Albi Arbeca Castell d’Arbeca Fortificació deles Borgetes Les Borges Blanques Castell deles Borges Blanques Castelldans Castell de Castelldans CerviàdelesGarrigues Castell deles Besses El Cogul Castell…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Segrià Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, lesGarrigues i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 Vegeu Castells i edificacions militars del Segrià , lesGarrigues i i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre les característiques deles fortificacions d’algunes comarques catalanes, hem de valorar, sobretot, la importància que hi tingué el fet d’ésser terres de marca o frontera i…

Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La regió del ponent lleidatà és constituïda per les comarques del Segrià 1 395,11 km 2 , les Garrigues 799,71 km 2 , el Pla d’Urgell 304,49 km 2 —comarca creada fa uns anys març del 1988 i que comprèn antics municipis de les dues comarques anteriors i de l’Urgell i la Noguera— Aquestes comarques es van generar per l’existència d’uns importants mercats regionals al voltant de les viles de Lleida centre rector d’aquest territori, les…