L’origen de la població actual de Cervià de les Garrigues s’ha de cercar al segle XIII. L’any 1202, Guillem de Timor, senyor de l’Albi, atorgà una carta de poblament a Pere, capellà del Vilosell, i a altres repobladors perquè colonitzessin “in populatione Cerviano qui est intus termino del Albi”, gaudint de les mateixes prerrogatives que els habitants del castell de l’Albi. De fet, la història de Cervià va ser paral·lela a la de l’Albi fins a la fi de l’antic règim. Com en el cas de l’Albi, l’església de Cervià s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona, on encara roman. Malauradament gairebé no hi ha notícies antigues sobre aquesta església. S’ha conservat un Liber notularum d’aquesta parròquia dels anys 1368-70. En algun moment, segurament durant la segona meitat del segle XVIII, hom canvià la primitiva titularitat per l’actual. Segons l’inventari de l’arxidiòcesi del 1924, l’església fou reedificada en dues ocasions, el 1766 i el 1844. La façana actual és classicitzant. Tots els seus antics altars, del segle XIX, foren cremats el 1936.