Resultats de la cerca

Tal vegada existí un castell vora el Portilló de Benasc amb la finalitat de vigilar aquesta important via de comunicació vers Comenge Dóna notícia d’aquesta fortalesa un document de l’any 1172, en què Alfons el Cast concedí a l’orde de l’Hospital el dret de pasturar a les estives del port de Benasc, les quals confrontaven amb Castell Ferran

El castell de Ferran formava part de la marca del comtat de Berga Hi ha notícies del castell des de mitjan segle XI, quan els Cervera el tenien pel comte de Cerdanya Entre el 1068 i el 1095 Hug Dalmau de Cervera i la seva muller van prometre al comte Guillem Ramon I de Cerdanya ésser-li fidels tant pel castell de Ferran com per altres de la contrada Malacara, Castellfollit de Riubregós Els Cervera continuaren essent senyors del terme al segle XII, en nom del comte de Barcelona, que havia heretat el comtat de Cerdanya En el testament de Ramon Berenguer III del 1130,…

El poble de Ferran és situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida o de Montoliu El lloc de Ferran fou a l’edat mitjana una petita quadra del terme del castell de Tamarit, que possiblement disposà d’una torre o estructura defensiva Tanmateix sembla que el seu origen és tardà, a tot estirar del segle XIII Segons el fogatjament de 1365-70, consta que Romeu de Montoliu era senyor de Ferran i la seva població no sobrepassava els 4 focs Segons A Virgili, cap el 1430 Joan de Boixadors empenyorà els castells de…

Aquest castell podria correspondre al Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar Tanmateix, la primera referència del castellés de l’any 1141, data en la qual Estefania llegà a la seu de Barcelona un mas i les seves pertinences, situat al territori del Penedès, al terme del castell de Ferran i al lloc anomenat Puig-roig D’aquest mateix any hi ha una concòrdia signada entre Albert i Ponç, germans, sobre el mateix mas Puig-roig del terme de Ferran Al segle XII el domini del castell pertanyia a la família Cervelló L’any 1150 Guerau Alemany de…

El llogaret de la Pobla de Ferran és situat a la banda nord-occidental del terme, sobre un petit tossal de 705 m d’altitud Aquest indret, pràcticament deshabitat des de l’inici d’aquest segle, s’originà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, del qual s’ha localitzat fins a l’actualitat una referència documental ja tardana Consta que a la darreria del segle XIV, en concret l’any 1384, el ciutadà barceloní Jaume Galliners permutà amb el monestir de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran, ambdós situats dins la vegueria de Montblanc D’aquesta…

Gairebé no es tenen referències d’aquesta església Sols se sap que des del segle XIII la parròquia de Ferran compartia rector amb la de Malacara i que aquesta església acabà tenint una posició subordinada respecte a Ferran El castell de Ferran és conegut des del segle XI, moment en què formava part del comtat de Berga La parròquia, dins el bisbat d’Urgell, deu tenir el seu origen també al segle XI El temple actual, dins el poble, és una construcció rectangular orientada a llevant, amb la testera plana A la banda de ponent hi ha una portalada de grans…

El lloc de Ferran podria correspondre al topònim Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar, en el cartulari de Poblet La primera noticia d’aquesta església és del 1227 Aquell any Guillem de Canals, fill de Guillem de Ferran, en fer testament, nomenà marmessors Berenguer Ferran i Ponç de la Torre, i elegí sepultura a l’església de Santa Maria de la Torre El testament és signat per Pere, clergue de la Torre Posteriorment, l’any 1294, en el testament de Bernat de Vilafranca, es fa una deixa a l’església de Santa Maria de la Torre de Ferran de 10 diners…

La Pobla de Ferran és un llogaret situat sobre un petit tossal a la banda nord-occidental del terme És habitat tan sols temporalment L’indret es formà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, la primera notícia del qual és ja tardana consta que l’any 1384 Jaume Galliners, ciutadà de Barcelona, permutà amb el cenobi de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran De l’antiga església romànica, dedicada a sant Joan Baptista, no queda cap vestigi tanmateix, algunes parts de l’església bastida posteriorment en substitució de l’antic temple romànic, com…

Situació Capitells de la masia de Can Cerdà de Ferran, ambdós esculpits i encastats a l’arc que fa d’entrada, semblen relacionats molt directament amb l’escultura de Sant Sebastià dels Gorgs ECSA - FJ de Rueda La masia de Can Cerdà es troba a la caseria de Ferran, situada al nord del terme d’Olèrdola Mapa 35-16419 Situació 31TCF948789 Per a arribar a Ferran seguint la carretera N-340, venint de Barcelona, s’ha d’agafar una desviació que hi ha a mà esquerra, uns 2 km abans d’arribar a Vilafranca del Penedès, i a pocs metres hom troba les primeres cases del veïnat MLIR Capitells A la masia de…

L’església de Santa Maria de Malacara acompanyà, com a parròquia del bisbat d’Urgell, els primers repobladors del terme del castell de Malacara, ubicat, a la primera meitat del segle XI, en la marca berguedana del comtat de Cerdanya La proximitat amb Ferran, sota una mateixa identitat jurisdiccional, facilità la vinculació eclesiàstica, amb un mateix rector per ambdues esglésies Durant els segles baixmedievals, segons consta des del segle XIII, Malacara servà una consideració parroquial si bé afegida a Ferran, de tal manera que el rector ho era de Ferran…