El castell de Ferran formava part de la marca del comtat de Berga. Hi ha notícies del castell des de mitjan segle XI, quan els Cervera el tenien pel comte de Cerdanya. Entre el 1068 i el 1095 Hug Dalmau de Cervera i la seva muller van prometre al comte Guillem Ramon I de Cerdanya ésser-li fidels tant pel castell de Ferran com per altres de la contrada (Malacara, Castellfollit de Riubregós). Els Cervera continuaren essent senyors del terme al segle XII, en nom del comte de Barcelona, que havia heretat el comtat de Cerdanya. En el testament de Ramon Berenguer III del 1130, el castell de Ferran consta com a domini dels comtes de Barcelona.
Durant la segona meitat del segle XIII, el terme de Ferran apareix com un domini dels vescomtes de Cardona. El 1314 Ramon Folc VI de Cardona declarà els castells i els feus del seu vescomtat i hi va incloure el castell de Ferran. El lloc de Ferran fou dels Cardona fins a l’abolició dels senyorius jurisdiccionals.
En l’actualitat, les restes de l’antiga fortalesa han desaparegut del tot. Només el topònim el Castell, al cim de la costa on s’assenta el poble, recorda el seu emplaçament.