Resultats de la cerca

El lloc fou donat a poblar el 1191 per Albert de Castellvell, senyor del terme, i el castlà Arnau de Fenollar, a Ramon de Riudoms Formà part, doncs, de la baronia de Castellvell, després dita d’Entença, dins l’extens terme de Tivissa El 1324, com tota la baronia d’Entença, Vandellòs s’integrà al comtat de Prades Bé que segurament el castell és anterior al 1300, no se’n té constància fins el 1350, que l’infant Pere, comte de Prades, deslliurà els veïns…

El poble de Masriudoms agregat de Vandellòs, situat a la vora del riu Llastres, en la carretera que va a Vandellòs, conserva una antiga torre renaixentista actualment amb funcions de campanar del’església parroquial que hi ha qui creu que ja existia als segles XIII-XIV Possiblement el lloc té a veure amb Ramon de Riudoms, el destinatari de la carta de població de Vandellòs del 1191, atorgada per Albert de Castellvell i el castlà Arnau de Fenollar A la…

Situació Torre circular sobre el llogaret de Gavadà, del qual pren el nom ECSA - J Bolòs Torre circular situada en un vessant, damunt del llogaret de Gavadà S’hi domina la vall d’aquesta població Mapa 32-18471 Situació 31TCF137415 Seguint la carretera que va de Vandellòs cap a Móra d’Ebre, havent deixat a la dreta les cases de Fatxes i abans d’arribar al coll, surt una pista a l’esquerra un tros, al començament, correspon a l’antiga carretera que porta cap a la masia de Genessies i després, havent…

El lloc de Vandellòs fou repoblat a partir del 1191, que Albert de Castellvell, senyor del castell de Tivissa, i el seu castlà, Arnau de Fenollar, atorgaren a Ramon de Riudoms el terme de Vandellòs perquè s’hi establissin dotze famílies L’església, dins el bisbat de Tortosa, es degué bastir poc després El seu rector ja es consigna en les relacions de dècimes papals dels anys 1279 i 1280 En la visita pastoral del bisbe Francesc de Poalac del 1314 l’…

Les restes d’aquest castell es troben a 155 m d’altitud, a l’est del’antiga carretera Barcelona-València, en el coll que dona nom al castell El coll de Balaguer fou un punt molt estratègic al llarg del’edat mitjana I també posteriorment Era considerat com la porta del Camp de Tarragona Apareix esmentat per primera vegada en les afrontacions del Camp contingudes en la donació que l’any 1118 feu el comte Ramon Berenguer III al bisbe Oleguer de la ciutat I el Camp de…

Situació Vista aèria d’aquest excepcional conjunt monàstic, vist des de la banda de ponent ECSA - J Todó El monestir de Santa Maria de Poblet és situat a l’extrem de llevant del terme municipal de Vimbodí, tocant a l’Espluga de Francolí, en un indret pla voltat de conreus, al peu de l’anomenat bosc de Poblet, als darrers contraforts de la serra de Prades Mapa 33-16417 Situació 31TCF398831 L’accés més habitual al monestir és des de l’Espluga de Francolí Des d’aquest poble, en un curt recorregut, la carretera local T-700 mena al conjunt monumental CPO Història Els orígens històrics Poblet va…

El bisbat d’Urgell a la zona meridional Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Ben consolidat i organitzat des de centúries enrere, amb els diferents ardiaconats que configuraven les primitives demarcacions eclesiàstiques, el bisbat d’Urgell s’eixamplà vers el S a mesura que el procés de conquesta de noves terres, Segre avall, es féu possible D’ençà del segon terç del segle XI, però, l’empremta i la repercussió que tingueren en el bisbat d’Urgell les regles canonicals i l’expansió benedictina deixaren en mans d’alguns cenobis o canòniques bona part del control…

Mapa de les esglésies del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Sant Martí d’Altafulla El Catllar Sant Joan Baptista del Catllar Constantí Sant Feliu de Constantí Sant Bartomeu de Centcelles Creixell Sant Jaume de Creixell La Nou de Gaià Santa Magdalena de la Nou de Gaià Els Pallaresos Sant Salvador dels Pallaresos Perafort Sant Pere del Codony La Pobla de Mafumet Sant Joan del Consell La Pobla de Montornès Santa Maria de…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El regiment del comte Guifred , ed Ausa, Sabadell 1989 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’estudis medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera,…