Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Sant Cristòfol (Oristà)
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà Degué estar vinculada a la parroquial de Sant Andreu d’Oristà Les primeres notícies es remunten a l’any 922 en una transacció sobre una vinya situada a Oristà a les adjacències de la casa de Sant Cristòfol L’església subsistí fins als terratrèmols de l’any 1450 aleshores fou quan es concedí al rector i als parroquians d’Oristà el permís per a reedificar la capella de Sant Cristòfol en el puig de Sant Joan, on sembla que s’aixecava l’antic castell d’Oristà i aquesta desconeguda…
Castell d’Oristà
Art romànic
Aquest castell comença a documentar-se a partir del 908, quan hi ha notícia d’una terra que estava situada al terme del castell d’Oristà, a les adjacències de Santa Maria d’Olost Les notícies que hi ha del terme del castell denoten que era molt extens, i que, a més de l’actual terme municipal, comprenia la quadra de Caraüll, unida al municipi de Muntanyola, el municipi d’Olost, el de Sant Feliu Sasserra i les parròquies de Sant Andreu de Llanars i Santa Eulàlia de Pardines, del municipi de Prats de Lluçanès, les parròquies de Santa Eugènia i Sant Marçal de Relat, del municipi d’…
Santa Olarieta (Oristà)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà Sempre fou una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, la qual deixà dos sous a Santa Eulàlia de l’Erm L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, ja es trobava en ruïnes i es coneixia com a Santa Eulàlia de Santa Eulàlia, nom que tenia el mas proper a la capella que ara s’anomena Santa Olarieta El seu estat de conservació no millorà i actualment ja no podem veure les seves restes
Sant Andreu d’Oristà
Art romànic
Situació Un dels pocs capitells que s’han conservat de la construcció primitiva M Catalán El poble d’Oristà es troba al fons de la vall de la Riera Gavarresa, a 468 m d’altitud, i a l’esquerra de la riera L’església parroquial de Sant Andreu es troba al centre de la població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 22,2 —y 42,9 31 tdg 222429 S’arriba a Oristà per la carretera N-154, de Vic a Berga Un cop sobrepassat el punt quilomètric 12, enfront del mas Casa Miquela, surt la carretera que porta, en 10 km…
Castell d’Olost (Oristà)
Art romànic
El lloc d’Olost apareix com a pertanyent al terme del castell d’Oristà a partir del 908, quan una terra es trobava situada en el castell d’Oristà, a les adjacències de Santa Maria d’Olost L’existència del terme del castell d’Oristà es constata fins al 1065 Per altra banda a partir del 1059 comencen a aparèixer uns personatges cognominats Olost Ramon Guifré d’Olost és el primer que apareix l’any esmentat, però no serà fins el 1155 que es constatarà documentalment que eren senyors del castell d’Olost, encara que pel cognom es pugui pensar que ho eren des de mitjan segle XI, com a mínim La…
Castell de Tornamira (Oristà)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, del conjunt, en el qual destaca la torre circular, envoltada de diverses sales i dependències G Orriols La casa de Tornamira, o castell del mateix nom, és situada vora el poble de la Torre d’Oristà, perfectament visible des d’aquest Ací és conegut per Tornamira o castell dels moros Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 22,2 —y 44,8 31 tdg 222448 Per arribar-hi cal prendre el trencall de la carretera que surt d’Oristà en direcció a la Torre d’Oristà, la qual es…
Castell de Toneu (Oristà)
Aquest castell sorgí a causa de la desaparició del castell d’Oristà, però tingué una vida molt efímera El castell apareix com a tal el 1045 en el testament de Bernat Guifré de Balsareny, el qual deixà al seu germà Guillem el castell de Toneu Després pràcticament desapareix de la documentació i segurament que passà a la canònica vigatana per donació del bisbe Guillem de Balsareny Sobre el Prat de Toneu hi ha un puig, en el qual encara són perceptibles els vestigis del castell
Domus de Vilagranada (Oristà)
Art romànic
El llinatge dels Vilagranada és molt conegut a partir de l’any 1150 amb Bertran de Vilagranada Entre l’any 1167 i 1196 Guillem de Vilagranada, marit d’Arsendis d’Olost, senyorejà una part del castell d’Olost i de la castlania menor de Gurb Eren també propietaris de la casa o domus de la Salada del terme del castell de Gurb Ara només en queden escassos vestigis als plans de Vilagranada, a llevant de la riera Gavarresa, sota el castell de Tornamira
Domus de Vilaregut (Oristà)
El llinatge dels Vilaregut consta des del 1185 amb Bertran de Vilaregut Amb Pere de Vilaregut i el seu fill Berenguer, actius en la segona meitat del segle XIII, la família tingué els moments de màxim esplendor La família Vilaregut passà a Itàlia i des d’allà Berenguer de Vilaregut es vengué el casal patrimonial L’antiga domus avui convertida en mas, es troba a curta distància del Prat del Toneu i del mas Santa Olarieta L’edificació actual encara conserva un aire de fortalesa medieval però no té cap resta romànica visible i patent