Resultats de la cerca

Sobremunt © FOTOTECACAT

Situació L’ermita de Santa Llúcia de Sobremunt queda a l’extrem nord-oriental del límit del terme municipal de Sobremunt, al lloc denominat el veral de Santa Llúcia que domina una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i el Pirineu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 52,8 —y 53,7 31 tdg 528537 Per anar-hi cal agafar la carretera de Sant Hipòlit de Voltregà a Sant Boi de Lluçanès, la qual al km 9 troba un trencall a mà esquerra que va a Sant Martí de Sobremunt després de fer un quilòmetre de camí es…

Aquesta església es troba a l’extrem del torrent de l’antic terme del castell de Voltregà Inicialment ja fou església parroquial, categoria que conserva en l’actualitat L’església és documentada a partir de l’any 1094, però ja apareix amb el nom de Supramonte en una llista de parròquies del bisbat datable entre els anys 1025 i 1050 i segueix apareixent en totes les relacions següents L’edifici antic fou substituït l’any 1620 per un de nou i el 1760 sofrí ampliacions, mentre que l’any 1890 se li afegí la capella del Santíssim, que acabà de donar-li la fesomia actual,…

Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé hi ha alguna informació de la seva existència A Pladevall-A Benet Alpens Santa Maria d’Alpens Sant Pere de Serrallonga Sant Pau del Colomer El Brull Sant Martí del Brull Sant Jaume de Viladrover Sant Cristòfol de la Castanya Calldetenes Sant Martí de Riudeperes Sant Tomàs de Riudeperes Santa Maria del Camí Centelles Santa Magdalena de Vilarestau Santa Coloma de Centelles Sant Pau de Gémenes Collsuspina Sant Cugat de Gavadons Espinelves Sant Vicenç d’…

Situació Aspecte que ofereix des del costat de tramuntana el turó del castell on hi ha encara algunes ruïnes i, als peus, l’església de Sant Martí Xic, poc abans d’ésser restaurada J Pagans-TAVISA El castell de Voltregà es troba en la frau que continua vers el Grau de Sobremunt, la Miranda i el mas Serratosa, encimbellat en un mont des del qual es domina una bella panoràmica Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 34,4 —y 51,4 31 Tdg 344514 Hi ha dues maneres d’arribar-hi O bé per Santa Cecília de Voltregà, des d’on surt…

Situació Façana de migjorn de la capella, a escala 1200, segons el projecte de restauració modificat pels constructors i redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat JA Adell-P de Manuel-Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya L’església de Sant Martí Xic, el topònim de la qual hom fa derivar de la seva condició d’església romànica més petita que existeix, cosa totalment falsa possiblement es tracta d’una contraposició a la veïna de Sant Martí de Sobremunt, es troba situada a tocar el recinte del castell de Voltregà, als seus peus…

Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització dels castells i fortificacions documentades anteriorment a l’any 1300 A Pladevall-A Benet Alpens El terme municipal d’Alpens és una part de l’antic terme del castell de la Guàrdia de Ripoll El castell es troba dins el terme de les Llosses i per tant s’estudiarà al volum referent al Ripollès Domus de Freixenet El Brull El terme municipal del Brull formà part inicialment del terme de Seva, fins que el segle XI sorgí el castell del Brull com a desmembració del terme antic Castell del Brull Domus de la Sala del Brull Calldetenes El nom actual del…

Document núm 1 Arxiu Capitular de Vic, calaix E, volum núm 7, document 1 Document núm 2 Arxiu Capitular de Vic, calaix E, volum núm 7, document 2 Document núm 3 Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, Extra Inventari núm 4702 Document nùm 2 Document núm 1 Document nùm 3 Parròquia de Sant Pere d’Osor, arx Sant Hilari Pbr de Sto Petro de Osor IX Pbr de Sto Petro de Osor VIII Ecclam Sci Petri de Osor Santa Creu d’Horta, durant segles sufragània d’Osor municipi d’Osor Pbr de Sta Cruce IIII Pbr de Sta Cruce IIII S Crucis Sant Hilari Sacalm, amb les seves sufragànies històriques de Santa Margarida…

Introducció Des dels primers moments de l’ocupació i repoblació de les terres osonenques el comte Guifré amb els seus germans començà una activa tasca d’organitzar el territori Una de les primeres actuacions fou la de restaurar la xarxa defensiva, que en un territori fronterer era bàsica i a continuació calia assignar un terme a cada castell restaurat En els primers vint anys apareixien documentats els castells següents Torelló 881, Sant Llorenç 881, Gurb 886, Besora 885-887, Tona 889, Taradell 893, Casserres 898, Sant Esteve Centelles 898 Probablement molts dels termes es restauraren amb els…

Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…