Resultats de la cerca

El lloc d’Almafar és esmentat el 978, quan l’abat i els monjos de Sant Cugat, en una permuta amb el monjo Sunifred, li donen una terra que hi tenien, l’escriptura de la qual havia estat realitzada pel difunt comte Miró El 1002 els almoiners de Recosind, vassall del comte Ramon Borrell, llegaren unes terres d’Almafar a Sant Cugat i a Igilà A aquest, unes cases i corts i la torre i el colomer que hi havia, amb la terra, l’hort i el pomerar, i a Sant Cugat la terra que el finat rebé del mateix monestir El 1058 es diu que la torre d’Almafar és tocant a unes terres de Sant Cugat i el 1124 que el…

Antiga parròquia rural situada dalt la serra del Far o del Corredor, que és un sector de la Serralada Litoral És la part més alta i septentrional del terme, al peu de la pista que va del coll de Can Bordoi, en la carretera de Llinars a Mataró, al santuari del Corredor Es troba prop de Can Guinart, i l’edifici actual és d’estil gòtic tardà refet al segle XVI o a l’inici del XVII, de planta de creu llatina i un massís campanar adossat a la façana La documentació més antiga l’anomena Sant Andreu de Bona conjuncta entre el 1164 i avançat el segle XVI, i del Far o d’Alfar del 1630 en…

Vora el poble de Canillo hi ha unes ruïnes que hom anomena el Castell La forma de la planta és difícilment recuperable i poca cosa podem conèixer d’aquest edifici Només una campanya d’excavacions arqueològiques permetria d’escatir una mica de que es tracta i quina cronologia podria tenir

Aquesta antiga església parroquial, situada a l’esquerra del riu Brugent, sota el puig d’Alí, consta entre l’antiga documentació del monestir d’Amer des del 1208 La documentació posterior, com els nomenclàtors de la diòcesi de Girona, l’anomena invariablement “ Sancti Clementis de Amerio ” L’edifici actual sembla refet al segle XVII i té un campanar de torre quadrat

Ara un gran mas de l’antic terme del castell de Cabrera i parròquia de Santa Maria de Corcó És documentat el 1190 i si bé el 1239 és anomenat mas , la documentació del 1270 en endavant sempre l’anomena domus Els seus estadants eren donzells i cavallers i la línia directa s’extingí el 1403 i passà als cavallers Aixalada i d’aquests als Fontcoberta És un gran mas molt ampliat i reformat on és difícil de veure obra medieval

Ara és un mas que recorda la vila rural d’ Oligo , documentada des del 898 Es trobava dintre el terme del castell de Sant Esteve o de Centelles, en un pendent del Pla de la Garga Durant els segles XII i XIII s’anomena sempre domus i el 1209 els Centelles la varen donar al monestir de l’Estany En endavant fou el centre d’una batllia administrativa del monestir El mas actual de l’Ollic fou construït el segle XVI

Capella situada a la caseria dels Àngels, a 1 km aproximadament del poble de Castellví La notícia més antiga data del 1204, quan una piadosa senyora anomenada Saurina instituí un benefici dins la parròquia de Castellví Probablement era Saurina de Claramunt, muller de Ramon de Guàrdia, feudatari dels Castellví Als segles XV i XVI hi havia ermitans i el 1714, quan el castell de Castellví de Rosanes fou destruït, hi va ser traslladada la parròquia, que hom anomenà els Àngels de Castellví Fou reconstruïda i beneïda el 1741

A prop del naixement del torrent Salat, a la partida anomenada de Sant Romà, hi ha la capella refeta tardanament i ara en ruïnes de Sant Romà, documentada des del segle XIII, però que ara ja no conserva cap estructura romànica L’any 1304, en la fixació dels límits entre els castells de Llindars i Rubinat, hom anomena la coma de Sant Romà “del Coll de les Pertxes” Al costat de Sant Romà es localitzaren un grup de tombes de caixa que van desaparèixer en replanar-se les terres de conreu dels voltants

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà Sempre fou una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, la qual deixà dos sous a Santa Eulàlia de l’Erm L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, ja es trobava en ruïnes i es coneixia com a Santa Eulàlia de Santa Eulàlia, nom que tenia el mas proper a la capella que ara s’anomena Santa Olarieta El seu estat de conservació no millorà i actualment ja no podem veure les seves restes

La capella de Sant Maximí apareix com a dependent de l’església de Sallent l’any 1575, en què s’especifica que en cas que l’edifici no sigui reparat se’n prohibirà la utilització Actualment hom anomena Sant Maximí l’edifici de l’església de Sant Andreu, que en els darrers temps havia acollit la imatge d’aquell sant però s’ha d’especificar que amb anterioritat havien estat dos edificis diferents Sant Andreu era l’antiga església parroquial, centre eclesiàstic del terme, on hi havia el cementiri, fins a la seva substitució, l’any 1904, per Sant Salvador, que n’esdevingué la…