Antiga parròquia rural situada dalt la serra del Far o del Corredor, que és un sector de la Serralada Litoral. És la part més alta i septentrional del terme, al peu de la pista que va del coll de Can Bordoi, en la carretera de Llinars a Mataró, al santuari del Corredor. Es troba prop de Can Guinart, i l’edifici actual és d’estil gòtic tardà refet al segle XVI o a l’inici del XVII, de planta de creu llatina i un massís campanar adossat a la façana. La documentació més antiga l’anomena Sant Andreu de Bona conjuncta entre el 1164 i avançat el segle XVI, i del Far o d’Alfar del 1630 en endavant; nom adoptat pel castell veí. Un document del 1186, que és una concòrdia entre Pere Arnau, clergue de Llinars, i el responsable de Sant Andreu, anomena aquesta església de ma/a conjuncta, cosa que ha estat aprofitada per una gratuïta hipòtesi que situa una reunió o conciliàbul de càtars en aquesta església i al proper castell del Far o castell vell de Llinars. Per la seva proximitat a Llinars i pel seu escàs poblament consta com a sufragània de Llinars entre el 1304 i el 1597. Després fou parròquia independent, però del 1919 ençà torna a estar confiada al sector de Llinars del Vallès.