Resultats de la cerca

Aquesta casa forta es documenta a partir del 1247 Hi residiren durant els segles XIII i XIV els cavallers anomenats Montalegre que pertanyien a la petita noblesa comarcal Avui resten alguns elements medievals en dependències properes al mas Bosc

Aquest castell dit la Garàrdia o Geràrdia , del qual no resten vestigis, era tingut en franc alou per un llinatge de cavallers anomenats Gerard o Garardencs Al segle XII, Guillema, filla de Ramon Gerard i de Clara, el donà en franc alou a Ermengol de Vernet, el qual el restituí en feu a ella mateixa i al seu espòs Ramon Sarrier

Les notícies que ens han arribat d’aquesta església són qüestionables, atès que es troben en els anomenats falsos d’Ovarra números 11 i 19 Un d’ells és la versió ampliada del precepte del comte Guillem 976 Com que aquests apòcrifs van ésser redactats al segle XII, o com a màxim al segle XIII, hom pot suposar que realment l’església de Santa Eulàlia existia aleshores

Les primeres notícies de la família que habitava aquesta casa forta es documenten a partir del 1050 amb dos personatges anomenats Guerau, un casat amb Sinner i l’altre amb Peronella Amb el cognom Vilar no apareixen fins el 1117 amb Guillem de Vilar Aquesta família de cavallers s’entroncà amb els de Conanglell el 1377 i amb d’altres famílies de la petita noblesa comarcal El 1737 Felip V concedí reconeixença de noblesa als Desvilar La pubilla Maria de Desvilar el 1831 es casà amb Fèlix Muntanyà de Seva Els Muntanyà foren propietaris del casal fins fa pocs anys i encara conserven l’…

En una convinença de l’any 1066, el comte Artau I de Pallars Sobirà definí al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell de Tornafort Tornastort Aquest castell passà a integrar els’dominis dels vescomtes de Pallars, anomenats primer de Siarb, i a partir del segle XII, de Vilamur Com a conseqüència del fracàs de la conspiració nobiliària contra Pere el Gran, l’any 1280 Ramon de Vilamur hagué de lliurar al procurador reial els principals castells, entre ells el de Tornafort, que posteriorment li serien retornats El lloc de Tornafort, que l’any 1381 tenia cinc focs, continuà…

El terme de Vilardell es troba esmentat per primera vegada el 998 El 1075 apareix el lloc i la vila anomenats de Vilardell El senyor d’aquest castell al segle XIII era Arnau de Sant Lleïr com a feudatari de Guilleuma de Montcada El terme, als segles XIV i XV, era de 6 a 8 focs El fet de tenir tan pocs focs provocà diverses agitacions per part del senyor de Montclús, que pretenia reduir aquest castell a quadra, la qual cosa s’esdevingué durant l’època moderna Als segles XV i XVI n’eren els senyors la família Soler, el quals emparentaren amb els Cahors de Perpinyà Aquests el…

Tot i que no podem donar, ara per ara, cap notícia instrumental que ens illustri algun aspecte de la seva història, les referències indirectes donen fe de la seva existència a partir del segle XI Entre els membres del tribunal que jutja la propietat de l’alou d’Erta 1021, és fa esment de dos preveres, anomenats Ató i Apó D’altra banda, l’any 1076 el comte Artau I donà a Sant Genís de Bellera “ ipsa parrochia que laborant ipsi homines de Sant Tirs in terminibus castro Sasso ” Vers 1103, un altre Apó prevere és citat com un dels homes de Sas que devien donar un servei “ et suam…

L’antic terme de Coscó, que ara forma part del municipi d’Oliola, s’estén pel vessant meridional de la serra de Montclar, mirant la vall del Sió La primera menció documental d’un kastrum Choscolio data de l’any 1054, quan un grup de sis persones, que es deien hereus del castell, litigaven amb els seus veïns del castell de Cabanabona els límits de la seva demarcació L’any 1077, tres canonges que representaven el capítol de Santa Maria d’Urgell discutien amb Ponç Duran i els seus consanguinis la possessió dels castells anomenats Coscoll superior i Coscoll inferior El domini eminent…

Hi ha escasses referències documentals que confirmen l’existència d’una església dedicada a sant Apolinar en època medieval al terme de Sanaüja La notícia més antiga data de l’any 1072, en què el bisbe d’Urgell, Guillem de Cerdanya, donà a Santa Maria de Solsona, entre altres béns, un alou que posseïa al terme del castell de Sanaüja i una coromina “ qui est prope ipsa ecclesia Sancti Apollinaris ”, la qual era situada, segons indica el document, just davant de l’esmentat castell Poc més d’un segle més tard, l’any 1189, consta que Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, donà als esposos Arnau de…

Aquesta cella monàstica és documentada des del segle IX Segons un precepte de Carles el Calb de l’any 844, la “ cellula que dicitur Carcer sita juxta maris magni littora ” pertanyia al monestir de Sant Medir, precedent de Santa Maria d’Amer Un altre precepte del mateix rei, de l’any 860, confirma la “ cellula que dicitur Carcer ” al mateix monestir També apareix esmentada en un altre precepte de Carles el Simple, a favor de Sant Medir, de l’any 922 L’església fou dedicada a sant Pere i a santa Maria, com demostren les notícies que hi ha al respecte, de l’any 899 “sa net us Petrus de Caree re…