Resultats de la cerca

Situació Antiga parròquia, ara abandonada i amb l’edifici molt modificat, on encara són visibles paraments amb arcuacions llombardes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada al peu de la mola rocosa dominada pel castell, sobre el planell on acaba la pista que s’enfila fins a arribar sota l’espadat, on són encimbellades les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCF715970 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Queralt Des de molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme del castell, posteriorment aquestes passaren a l’…

En els seus orígens aquesta església no era més que una capella del terme de Montbui dependent de la parròquia de Santa Maria del castell de Montbui El terme de Montbui és conegut des de l’any 936, en què el prevere Guisenult i Odelda van vendre a Brandor una peça de terra situada al comtat de Manresa, dins el terme de Montbui La parròquia de Santa Maria de Montbui fou erigida al segle X, al mateix moment en què s’aixecà el castell de Montbui La referència més antiga a la capella de Santa Coloma de Montbui es remunta a l’any 1166, data en la qual l’abat de Sant Cugat i Berenguer de Vilalta…

Situació Església bastida sobre els antics murs de Sant Feliu d’Arraona J M Masagué L’ermita de Sant Nicolau és situada a l’est de la ciutat de Sabadell, “enllà l’aigua”, segons el dir dels sabadellencs, ja que així són anomenades les terres del propi terme que hi ha al marge esquerre del riu Ripoll Es dreça en el pla carener de la serra de Sant Iscle, al sud del santuari de la Salut i del cementiri municipal, prop del marge escarpat del riu És la primitiva església parroquial de Sabadell, anomenada aleshores Sant Feliu d’Arraona Actualment forma part del patrimoni municipal Mapa 36-15392…

L’antiga església de Sant Vicenç centra el poble del mateix nom, que es va anar formant amb carrers costeruts que s’apleguen prop de l’església Antigament s’anomenà també Sant Vicenç de Llavaneres i, més antigament, de Caldes El nom de Montalt, com a nom d’un castell molt fugaç que tot seguit desapareix de la història, consta des del 1017, i més tard 1128 consta només com a topònim L’església de Sant Vicenç, com a sufragània de Sant Andreu de Llavaneres, és documentada des dels anys 1169, 1174 i 1188 L’any 1577 l’església de Sant Vicenç va obtenir la seva…

La capella de Sant Martí era l’església del castell d’Arcalís, documentat des de l’any 1049 Aquesta capella, situada antigament en l’indret on hi ha les restes del castell, ha desaparegut del tot

Capella desapareguda situada antigament als confins orientals del territori de Trullars, a la riba esquerra del Rard Esmentada el 972 ecclesiola Sancta Eulalia , encara se’n tenen referències l’any 1495 Aquesta església hauria estat el temple de la vila de Tevolís, mencionada el 1141 i el 1144

Ermita situada al petit agregat de Torrentbò, a l’extrem de ponent del terme, prop de la carretera de Mataró a Arenys de Mar És documentada per deixes testamentàries des del 1287, i durant un temps serví com a parròquia o ajuda parroquial als habitants del sector de Torrentbò antigament format per masies i ara amb un caràcter residencial

Església del poble dels Arcs, situat al nord de Bellvís, a l’esquerra del riu Corb Pertany al bisbat d’Urgell i actualment és sufragània del Poal, encara que antigament havia tingut consideració de parròquia L’indret és conegut documentalment des del 1147, bé que l’església és esmentada per primera vegada en la dècima papal del 1279 Gairebé amb tota seguretat el seu titular actual no és l’original

Era situada al nord-oest del poble, a la riba esquerra de la Tet Esmentada des del 1121, depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda El 1266 era dependent del monestir cistercenc de Santa Maria de Jau, el qual hi establí una granja El lloc havia estat antigament fortificat Avui no en queda rastre aparent, excepte les ruïnes d’un oratori consagrat a la Mare de Déu del Remei, esmentat des del segle XVIII

El 1359 apareix esmentada en el Dietari de la Generalitat una torre situada entre Sant Andreu i Barcelona, anomenada antigament del Diable i en aquell temps de la Verge Maria, que segons l’historiador Francesc Carreras i Candi es podria identificar amb la Torre del Fang, construcció probablement anterior a l’any 1300 Posteriorment fou modificada i hom suprimí la torre de guaita Avui l’edifici encara conserva una àmplia porxada i uns finestrals del segle XV