Resultats de la cerca

Situació Detall de l’arrencada de l’arc, únic vestigi del que fou el pont romànic ECSA – V Roca Les restes de l’antic pont romànic de Peramola o d’Oliana es troben al costat del Segre, al Grau d’Oliana, davant la presa de l’embassament d’Oliana, i formen part del pont nou bastit entre les dues ribes després de la guerra civil Mapa 34–12291 Situació 31TCG589613 Pont L’antic pont d’Oliana o de Peramola, construït segurament cap al segle XII, servia per a travessar el riu Segre, al Grau d’Oliana Era una via de comunicació molt important per a enllaçar els Pirineus i el bisbat d’…

Aquest palau es troba situat darrere l’església, al Carrer Major, avui de Josep Arnan És un casal senyorial d’època gòtica, bastit als segles XIII i XIV La façana principal té dues rengleres de finestres coronelles Els finestrals del primer pis són tripartits, i els del superior, bipartits, amb boniques columnes i capitells treballats La portalada és de punt rodó, adovellada al damunt hi ha l’escut de la casa Llió o Lio, modern A l’angle dret del portal s’observa una àmplia arcada que comunica amb la façana lateral del palau Corona la façana una cornisa i uns merlets esglaonats…

Les restes d’aquesta fortalesa es troben dalt d’un turonet, al costat de l’actual cementiri Es tracta d’un castell construït en època molt tardana Segons sembla fou bastit durant la primera guerra Carlina, al segle XIX Per tant, cal desmentir el pretès origen romànic o medieval d’aquest castell

No disposem de cap referència documental d’aquesta església a l’edat mitjana Tanmateix, el seu titular, molt antic, i el fet que el lloc d’Estana sigui consignat des del 1130 fan suposar que en aquest moment ja s’havia bastit una església al lloc Estana és un poble situat al sud-oest de Martinet, prop de Víllec

Actualment, d’aquest castell només resten alguns vestigis dins dels estables de Can Vilalta, un casal del poble de Favena bastit al costat de l’església de Sant Andreu i que rep el nom popular del “Castellot” Es conserven restes de les muralles, voltes gòtiques i columnes antigues Malauradament, es desconeix cap tipus de referència documental sobre la història d’aquest castell És possible que tingui el seu origen en època romànica, com l’església veïna de Sant Andreu

Segons consta documentalment, el 1231 l’església de Santa Maria i Sant Brici de la Palma era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló L’ordinació de l’església data del 1319 i hi signen diversos parroquians Fou modificada als segles XVII i XVIII L’actual església parroquial de Santa Maria i Sant Brici al poble de la Palma de Cervelló és un edifici modern bastit després de la destrucció que patí durant la guerra civil de 1936-39

A l’entrada del poble de Palol de Revardit, ran de carretera, es troba una antiga torre de planta circular que formava part del recinte murat de la població, bastit en època medieval El seu parament és fet de petits carreus disposats en filades regulars, característiques atribuïbles a una construcció de la darreria del segle XII o inicis del XIII, moment que es degueren iniciar les obres del recinte fortificat Tanmateix és força probable, si s’ha de jutjar pel seu aspecte actual, que hagués estat consolidada i sobrealçada en èpoques posteriors

El lloc del Morassac, avui un veïnat de masies al nord de Peralada, és esmentat en una llista d’alous infeudats pel monestir de Sant Quirc de Colera del darrer quart del segle XI Hi ha la capella de Sant Amanç, edifici bastit segurament als segles XVI o XVII i en part modificat en temps moderns El basament del seu absis semicircular podria ésser un vestigi d’un temple molt anterior, però, sense treballs d’excavació, són unes romanalles massa minses per a poder afirmar res en aquest sentit

Fou conquerit en la minoria d’edat del comte Ramon IV de Pallars Jussà per Arnau Mir de Tost Guillem Guitard de Caboet el deixà al seu fill Bernat en el seu testament del 1110 Consta en el fogatjament del 1381, amb dotze focs, en mans de Berenguer d’Abella i inscrit dins la vegueria de Pallars Des del segle XV formà part de la baronia d’Abella Les restes del castell, conegudes com la torre del Baró, és troben en el turó on hi ha bastit el poble

Gairebé segur que la primera notícia és la que es troba en un testament signat el 29 de setembre de 1027, en què una tal Rotudis, o Rutudis, fa diverses deixes aquest escrit tingué lloc al “ locum veneracionis s lusti martiris, cuius ecclesia sita est in comitatu Urgellitano, infra terminos de castrum Ardeval ” De l’església antiga no queda res ocupa el seu lloc un edifici barroc bastit en l’època d’esplendor d’aquesta comarca Amb tot, remarquem el conjunt que fa aquest edifici amb les altres construccions anteriors