Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
Santa Maria del Camí (Granyena de Segarra)
Art romànic
Popular santuari de la parròquia de Granyena situat 1 km al nord-est del poble de Granyena, vora la carretera que porta a Cervera És documentat per primera vegada el 1298, quan Bernat Calb de Granyena va reconèixer deure a Berenguer de Cases, clergue, cent setanta sous barcelonins per raó de la celebració dels oficis divins a l’església de Santa Maria de Granyena i a l’església de Santa Maria del Camí els diumenges i dies festius L’església disposava per al seu culte d’un capellà beneficiat i una família ermitana que vivia prop de la capella L’edifici actual és una reconstrucció barroca, però…
Santa Maria de Cotlliure
Art romànic
La primitiva església parroquial de Cotlliure, esmentada el 1203, era situada a la part nord-oest de la Vila Vella de Cotlliure Fou enterament enderrocada, com la vila mateixa, per ordre del mariscal Vauban el 1672, per tal de millorar la fortificació de la plaça En substitució seva es construí una nova església parroquial al port d’Amunt, aprofitant el far medieval PP Procedent d’aquesta església es conserva, en una collecció particular, una marededeu coneguda com la Mare de Déu del Bon Succés, que fa 70 cm d’alçada És asseguda sobre un tron sense respatller i passa la mà esquerra sota el…
Marededéu de Guimerà
Art romànic
Talla de fusta que es conserva en força mal estat en una casa de la població ECSA-M Macià Aquesta talla de la Mare de Déu va ser trobada l’any 1970 en unes golfes d’una casa i actualment es conserva en un domicili particular de la població El seu estat de conservació és molt deficient i ha perdut l’Infant, els dos braços i la major part de la policromia Malgrat el deteriorament de la imatge encara resten elements que permeten descriure la marededéu entesa com a Tron de la Saviesa Està representada amb la frontalitat i rigidesa que és habitual en aquest model iconogràfic, però dins de la…
Marededéu d’una col·lecció particular
Talla Vista de la imatge que cal datar no pas abans dels primers decennis del segle XIII F Tur En una important collecció particular de Mieres es conserva una interessant imatge romànica de la Mare de Déu amb el Fill És un exemplar de fusta i molt malmesa pel pas dels segles li han estat amputades ambdues mans i el Nen ha desaparegut És una talla policromada de la qual encara resten indicis a la cara i als vestits La imatge fa 61 cm d’alt És coronada amb una toca que li penja per l’esquena, emmarcant uns foscos cabells lleugerament ondulats Porta una túnica d’escot rodó i de cintura alta, a…
Majestat de les Planes (les Planes d’Hostoles)
Crist Un detall de la imatge conservada al Museu Episcopal de Vic, on és inventariada amb el núm 83 J Vigué Amb aquest nom és coneguda una bonica talla del Crist crucificat que es conserva al Museu Episcopal de Vic, on ingressà abans de l’any 1893, perquè figura ja en el Catàlogo del Museo Arqueológico Artístico Episcopal de Vic , publicat aquest any Es inventariada amb el núm 83 La Majestat era coneguda amb el nom de Majestat de Lluçà perquè, segons explica R Bastardes 1978 figurava com a procedent del monestir de Santa Maria de Lluçà Miquel Oliva va trobar unes postals que demostraven que…
La Mare de Déu dels Torrents (l’Espunyola)
Art romànic
Situació El santuari de la Mare de Déu dels Torrents es troba vora la masia del mateix nom, al costat occidental del terme, a la dreta de la riera de l’Hospital Aquesta església figura situada en el Mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292 —M 781 X 94,9— y 55,5 31 TCG 949555 Una vista frontal de la imatge procedent del santuari dels Torrents, avui abandonat, i venerada a l’església de Sant Martí de Correà R Viladés Detall de la imatge de la Mare de Déu, vista de perfil R Viladés Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Solsona un cop…
Santa Maria de Canòlic (Sant Julià de Lòria)
Situació Imatge de la Mare de Déu, talla de fusta policromada, del darrer terç del segle XII Actualment es conserva a la rectoria de Sant Julià de Lòria JM Ubach El santuari de Canòlic és situat en un coster, a 1 528 m d’altitud, als vessants de llevant de la Serra Plana, damunt la riba dreta del riu d’Aós, al camí de Bixessarri a Civís pel coll de Canòlic És una construcció moderna, en la qual hi ha un altar major d’estil renaixement Situació x 1°26′50” — y 42°28′18” Per a arribar-hi, anant de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella per la carretera general, a l’altura d’Aixovall, a mà…
Santa Magdalena del Sàlzer (Odèn)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat L’esglesiola de Santa Magdalena del Sàlzer és situada a ponent del terme municipal d’Odèn, en una de les valls tributàries del Segre, prop del congost d’Oliana, al costat nord-occidental del barranc de la Móra Comdal Mapa 291M781 Situació 31TCG653638 Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a la Seu d’Urgell, trencant, a mà dreta, després del punt quilomètric 88, a l’indret de cal Giralt A uns 500 m, el camí es trifurca cal seguir el de mà esquerra Continuant sempre per aquest camí, cal estar atent, perquè…
Mare de Déu de les Arenes (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Vista del mur meridional d’aquesta ermita, reforçat per contraforts J M Masagué L’església de Santa Maria de les Arenes és situada a l’antic terme de Sant Feliu del Racó, a l’extrem nord-oest del terme municipal de Castellar del Vallès, al final dels últims contraforts orientals de Sant Llorenç del Munt És a la dreta del riu Ripoll, entre les confluències dels torrents de les Arenes i del Sot de Matalonga amb el riu Envoltada d’un bosc frondós, avui parc natural de Sant Llorenç del Munt, es dreça al cim d’un turó Adossada a la façana nord hi ha una construcció paràsita Mapa L36-15392…
La talla de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Talla de la marededéu tal com es conserva avui a l’interior de la catedral ECSA – C Clusellas A la catedral de la Seu d’Urgell es conserva una talla policromada de la Mare de Déu amb el Nen a la falda, també coneguuuda amb el sobrenom de Mare de Déu d’Andorra Aquest sobrenom prové, segons Lluís Serdà i Prat * , de la tradició popular, la qual conta que la imatge fou refugiada a Andorra durant la invasió sarraïna i retornada a la Seu temps després per Lluís el Pietós És evident, però, que la talla que avui presideix l’absis central de la catedral correspon a moments molt posteriors als…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina