Resultats de la cerca

L’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista de la Freita és situada a l’antic terme d’Arfa, englobat en l’actual terme del Pla de Sant Tirs En la documentació conservada es parla de l’església parroquial de Santa Eugènia de la Freita, advocació que perdurà fins, almenys, al principi del segle XIV Es desconeix si després d’aquesta data es produí un canvi d’advocació de l’església parroquial de la Freita, o si bé hi havia un edifici anterior a l’existent en l’actualitat, dedicat a sant Joan, que estigué sota el patronatge de Santa Eugènia L’esment més antic conegut de la vila de la…

L’origen de la vila de Vilanova de Banat es troba en la carta de franquícia que el 25 de juny de 1255 Galceran de Pinós atorgà als nous pobladors del castell de Puig de Calbell, fortalesa que ell mateix havia manat edificar en substitució del castell de Banat Els nous pobladors procedien de la vila de Banat, i la carta de franquícia els eximia dels mals usos coneguts com cugucia, exorquia i intestia, com també de prestacions forçades En un primer moment aquesta població rebé el nom de Calbell de Banat, però al final del mateix segle ja apareix documentada com a Vilanova de Banat, nom que ha…

Situació Sector de llevant d’aquesta església, molt modificat en època tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Feliu presideix la plaça entorn de la qual s’agrupa el nucli antic del poble de Grist o d’Erist, situat al peu de la carretera de la vall de Benasc, a la riba dreta de l’Éssera, a la cua de l’embassament de Grist JBP Mapa 32-9 180 Situació 31TBH942184 Història Es disposa de diverses referències sobre el lloc de Grist o Erist, però en manquen de l’església parroquial Vers el 1040 Guimar d’Erist compareix com a testimoni en un instrument del Ròtol de Vallabriga Beranui El…

Situació Vista des de la part de ponent de les ruïnes del que fou aquesta església ensulsiada recentment ECSA – JA Adell L’antiga església de Sant Sadurní es troba en el veïnat, totalment abandonat i ruïnós, de Nabiners, situat al cim d’un pujol, dominant el pla de la Seu d’Urgell i l’entrada de la vall de Castellbò Mapa 34–11253 Situació 31TCG717865 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en parlar del castell de Nabiners JAA Història La notícia més antiga que coneixem del lloc de Nabiners data del 987, en què Ermeriga ven al levita Sendred uns alous situats en…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Denominem Solsonès la comarca formada administrativament l’any 1933 i que comprèn tres elements molt diferents entre ells les terres altes de l’alt Cardener, a tramuntana les terres altes de la ribera Salada al NW, i les terres mitjanes de l’Alta Segarra, a migjorn A la zona de l’alt Cardener, hi ha les terres d’alta muntanya incloses en la serralada pirinenca, malgrat que no participen del seu nucli axial La delimitació d'aquesta zona és prou clara tant pel que fa a la…

El Pallars és una regió natural i històrica del Principat de Catalunya És una comarca allargassada en direcció N-S, d’uns 75 km d’extensió en línia recta per una amplada mitjana de 30 km aproximadament El Pallars és bàsicament la conca de la Noguera Pallaresa, amb estretes valls secundàries, algunes de molta personalitat, que aboquen les seves aigües a aquest riu La regió delimita al nord amb les terres occitanes de Comenge i del País de Foix, al sud amb la Noguera, a l’est amb Andorra i l’Alt Urgell i a l’oest amb la Vall d’Aran i la Ribagorça Té un total de 2 645, 17 km 2 , dels quals 1 355…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del, Vallespir amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallespir és una comarca ben individualitzada dins la Catalunya del Nord i té la seva capital a la vila de Ceret Morfològicament la comarca coincideix amb els cursos alt i mitjà del Tec, mentre que el curs baix d’aquest riu correspon ja a la comarca del Rosselló Els seus aproximadament 551, 85 km 2 , solcats com ja s’ha dit per una part del curs del Tec —el qual hi ha modelat una vall sovint encaixada i salvatge—, es troben limitats al sud per les muntanyes que…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La regió del ponent lleidatà és constituïda per les comarques del Segrià 1 395,11 km 2 , les Garrigues 799,71 km 2 , el Pla d’Urgell 304,49 km 2 —comarca creada fa uns anys març del 1988 i que comprèn antics municipis de les dues comarques anteriors i de l’Urgell i la Noguera— Aquestes comarques es van generar per l’existència d’uns importants mercats regionals al voltant de les viles de Lleida centre rector d’aquest territori, les…

L’economia La base principal de l’economia de la regió de l’Ebre ha estat l’aprofitament de les seves aigües, no sempre les del riu també les de la dreta de l’Ebre que baixen de les muntanyes dels Ports i les que es treuen de pous de sènia, especialment a l’esquerra Avui els dos canals existents han canviat i millorat substancialment el sistema de regatge sense anullar-ne la forma més antiga El riu també era molt important com a eix de comunicació i transport Encanonat a la Roca Folletera, entre Benifallet i Miravet, forma petites valls interiors i en conjunt una gran vall tancada que fa de…

Les primeres notícies Les primeres notícies històriques i el trasllat, hipotètic o real, de la catedral d’Urgell de Castellciutat al vicus d’Urgell són temes poc tractats, però que és necessary reconsiderar per entendre la problemàtica que presenta I’establiment de l’inici de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva acta de consagració Per ilIustrar millor la nostra versió exposarem els fets a partir del final de l’episcopat del bisbe Fèlix Després de la mort…