Resultats de la cerca

Aquesta església és avui desapareguda i no es coneix el seu emplaçament exacte, tot i que era propera al turó de Montmagastre El topònim Camp-ras és esmentat des de l’any 1010 1019 En aquesta data, el comte Ermengol II d’Urgell, la comtessa Ermessenda de Barcelona i el seu fill el comte Berenguer Ramon, entre altres béns, cediren a Sant Miquel de Montmagastre les Coromines de Campo de Rasio De l’església de Santa Maria de Camp-ras se’n té notícia des del 1119, quan rebé la deixa de certes oliveres

Aquesta església apareix esmentada entre les possessions cedides al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles amb motiu de la consagració de la seva església l’any 1040, “Sancto Stephano de Nargo, simul cum ipsa cella et cum ipsa villa de ipsa sena …” L’any 1049, l’abat de Sant Serni donava a Guillem i Ramon Arnau l’església de Sant Esteve de Nargó, amb les cases, terres, molins, i les dècimes i les primícies que el cenobi hi tenia, i es fa referència al mas de Sant Esteve, esmentat també l’any 1172, en què és cedit per l’abat de Tavèrnoles a Bernat Miró de Sant Esteve amb certes…

Església del poble i antiga parròquia del seu nom, de la vall de la Barcedana, citada sovint entre els documents del monestir de Gerri, lloc del qual va dependre bé que amb certes contradiccions o oposicions que expliquen les freqüents reclamacions del monestir S’esmenta per primera vegada en els falsos de Gerri dels anys 930 i 953, com a límit del monestir de Sant Privat També dintre dels falsos de Gerri hi ha un altre document, que es pot datar suposadament entre el 1017 i el 1039, pel qual el comte Guillem restitueix a Gerri la vila i l’església de Sant Martí Tot això…

La vall de Lavansa, una de les grans unitats geogràfiques i culturals de la comarca de l’Alt Urgell, tenia una nodrida xarxa defensiva Tanmateix, gairebé les úniques restes certes dels castells que la formaven es troben a Sisquer Les referències documentals de fortaleses a la vall són abundants el 994 ja es documenta un indret anomenat Guàrdia —avui encara existeix cal Guàrdia, al fons de la vall— que dominava un pont sobre el riu de Lavansa Una altra fortalesa, el castell de Lavansa o de Santa Eulàlia, es documenta el 1084 A l’E de la Guàrdia hi havia un lloc dit Castellar, que apareix com a…

Situació Vestigis dels murs del castell, d’un aparell extremament bast ECSA – A Villaró Es troba en un serrat al nord del poble de Miravall Mapa 34–11253 Situació 31TGC583874 Un cop arribats a Miravall, cal prendre la pista que, des de l’entrada del poble, s’enfila cap a les bordes de la serra A 1 km, aproximadament, un revolt molt tancat marca l’inici d’una roureda Cal prendre des de la pista mateix un caminet perdedor que s’enfila cap amunt A uns 200 m es troba una roca amb les restes de la construcció Història No hi ha dades certes sobre el castell de Miravall, possiblement una…

La villa Clerani 878, que segurament fou la successora d’un antic domini galloromà, fou adquirida pel monestir de Sant Germà de Cuixà a partir del 878 i no deixaria de dependre d’aquesta abadia fins a la fi de l’antic règim L’església parroquial de Sant Martí de Clerà és coneguda també des del segle IX Fou en aquesta església que els monjos de Sant Andreu d’Eixalada i de Sant Germà de Cuixà es reuniren, el mes de febrer del 879, per recollir els testimonis i els juraments que permeteren, d’acord amb la llei visigòtica, de reconstituir les cartes de compra i donacions dels seus béns, perdudes…

Situació Església situada a frec de l’aigua de l’embassament de Canelles, al centre de la fotografia, d’accés impossible quan les aigües són altes ECSA - F Parra La primitiva capella de la Mare de Déu del Congost es troba vora l’altra l’antiga església de Sant Pere de Girbeta, però a l’altra banda de l’encaixat barranc de les Ortigues i un poc més a prop del riu Mapa 32-12 289 Situació 31TCG086635 L’accés actual és problemàtic S’ha de fer des de l’estreta ribera de la Noguera Ribagorçana localitzant l’antic camí del pont de Molina En certes èpoques de l’any, quan les aigües del…

Una de les primeres mencions documentals del lloc d’Ollers —petit poble situat a la banda nord-occidental del terme— data del segle XI, quan en la delimitació territorial del castell de Forès, que havia d’ésser bastit en les terres que els comtes barcelonins Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop, s’esmenta el podio super Ollers Tanmateix, aquesta escriptura presenta certes discrepàncies pel que fa a l’any de la datació, car la data, 1038, és errònia, ja que no existien o actuaven els comtes atorgants, els quals van esposar-se vers el 1052 Deixant de…

L’església de Sant Llorenç es troba en la confluència dels carrers de Sant Llorenç, de l’Arc de Sant Llorenç i el dels Descalços, i és la seu de la confraria dels pagesos de Sant Isidre Un dels primers esments documentals d’aquesta església data de l’any 1199, en una concòrdia dictada per l’arquebisbe Ramon de Rocabertí per a dirimir el litigi que sostenia amb els sagristans major i menor sobre la reciprocitat de drets i deures En aquesta concòrdia es recull que el sagristà major tenia unes cases iuxta ecclesiam Sancti Laurentii L’església de Sant Llorenç fou una de les que l’any 1304 l’…

És l’edifici número 12-14 del barceloní carrer de Montcada, al barri de Ribera, fent cantonada amb ei carrer la Barra de Ferro, del qual és el número 10 Actualment encara resta part de l’estructura del segle XIV, tot i que devia haver existit un edifici anterior, atès que encara es conserven unes pintures murals del segle XIII que feien referència a les campanyes militars que efectuà el rei Pere II, el Gran, a Sicília Del palau del segle XIV, hom pot contemplar la façana i la torre angular en la qual encara subsisteixen algunes finestres gòtiques La configuració del pati correspon a aquesta…