L’església de Sant Llorenç es troba en la confluència dels carrers de Sant Llorenç, de l’Arc de Sant Llorenç i el dels Descalços, i és la seu de la confraria dels pagesos de Sant Isidre.
Un dels primers esments documentals d’aquesta església data de l’any 1199, en una concòrdia dictada per l’arquebisbe Ramon de Rocabertí per a dirimir el litigi que sostenia amb els sagristans major i menor sobre la reciprocitat de drets i deures. En aquesta concòrdia es recull que el sagristà major tenia unes cases iuxta ecclesiam Sancti Laurentii.
L’església de Sant Llorenç fou una de les que l’any 1304 l’arquebisbe Rodrigo Tello volgué erigir en un priorat, i per a aquesta finalitat li assignava 8 sous provinents de les rendes de la parròquia de Reus; tanmateix, se sap que no arribà mai a ser-ho, car la intenció d’aquest prelat de convertir en priorats certes esglésies tarragonines no prosperà. A mitjan segle XIV, el 1359, l’arquebisbe Pere Clasquerí cedí aquesta església a l’ardiaca de Sant Llorenç, el qual l’any 1362 portà a terme diverses obres de restauració en el temple.
L’any 1402 s’hi instal·là la confraria de bracers, sota l’advocació de sant Llorenç, la qual hi celebrava els actes religiosos. Al segle XVII, quan fou destruïda l’església de Santa Magdalena de Bell-lloc, seu de la confraria dels hortolans, aquesta fou traslladada a l’església de Natzaret, fins que l’any 1704 canvià novament d’ubicació en fusionar-se amb la confraria dels bracers. Des d’aleshores el gremi o confraria dels pagesos ha tingut la seva seu en aquesta església. A la darreria del segle XVI, l’arquitecte Pere Blai va reconstruir el temple. En el seu interior, tan sols resten com a elements d’època romànica dues columnes reaprofitades en la tribuna.
En la crema de l’edifici l’any 1936 arran de la Guerra Civil Espanyola, es pogué salvar del seu interior un retaule dedicat a la vida de santa Maria Magdalena, pintat el 1499, com també la imatge d’un Crist jacent, obra del segle XVIII.