Resultats de la cerca

A la ciutat de Vic, les campanyes d’excavació arqueològica són relativament recents des de l’any 1982, amb el suport del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, hem organitzat una recerca sistemàtica a nivell d’arqueologia urbana, dirigida per D Molas i I Ollich Al nucli antic de la ciutat, que queda encerclat per les muralles, hom ha vist la necessitat de potenciar una política preventiva, amb una planificació d’acord amb arquitectes urbanistes i tècnics municipals Si no és així, la revalorització del sòl, la reutilització, adaptació i modernització de cases antigues, fa que…

Situació Hom considera que aquest campanar ha estat bastit amb restes de la torre de l’antic palau comtal dels segles XI i XII M Anglada El campanar de Sant Pere de Vilamajor és una torre quadrada exempta, situada al sud-est del temple parroquial, a la dreta de la façana És emplaçada a la part alta de la població, a 305 m d’altitud sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG492151 Ocupa el sector antic del poble, conegut com la Força, en part aïllat per la riera, fins on arriba la carretera o brancal d’uns 2 km que s’inicia a Sant Antoni de Vilamajor, a la carretera de Llinars a…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Maresme, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Maresme, amb 397 km 2 de superfície, se situa entre les més petites de Catalunya per la seva extensió, però per la seva situació costanera i, fonamentalment, per la seva especial forma allargada és, sens dubte, la que es troba més de cara al mar Té uns 50 km de costa i una amplada que oscilla entre els 5 i els 15 km, que s’orienta de manera gairebé rectilínia des de l’W-SW a l’E-NE, i limita pel S-SE amb la mar i pel N-NW amb la línia de cims de la…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant JM Ubach L’església de Sant Serni de Nagol, consagrada l’any 1055, és situada en un planell petit a l’esquerra del riu de Serters, a la riba esquerra de la Valira, en un llogaret antigament anomenat Nagual , sobre un massís rocallós de formació esquistosa Situació x 17°30′35” — y 42°28′15” Per a arribar-hi, cal pujar a Sant Julià de Lòria per la carretera que porta a Nagol, població des d’on surt una carretera que va a Serters, la qual al cap d’uns 250 m passa pel costat mateix de l’església JVV Església Planta de l’església, amb…

L’economia La base principal de l’economia de la regió de l’Ebre ha estat l’aprofitament de les seves aigües, no sempre les del riu també les de la dreta de l’Ebre que baixen de les muntanyes dels Ports i les que es treuen de pous de sènia, especialment a l’esquerra Avui els dos canals existents han canviat i millorat substancialment el sistema de regatge sense anullar-ne la forma més antiga El riu també era molt important com a eix de comunicació i transport Encanonat a la Roca Folletera, entre Benifallet i Miravet, forma petites valls interiors i en conjunt una gran vall tancada que fa de…

Situació Vista aèria de la vila d’Arles, amb l’antiga abadia en primer terme i el nucli antic, que delimiten els campanars de Santa Maria i de Sant Salvador ECSA - Camara JP Joffre La vila d’Arles és situada a la riba esquerra del Tec L’antic monestir i actual parròquia de Santa Maria es troba al nucli històric de la població Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′ 27″ N - Long 2° 38′ 9″ E Arles és travessat per la carretera D-115, que del Voló es dirigeix a Prats de Molló i al coll d’Ares És a 19 km del Voló i a 42 de Perpinyà PP Història L’abadia de Santa Maria d’Arles, la més antiga de la…

Història La situació Pla de la ciutat de Vic amb els edificis romànics assenyalats Informació A Pladevall - J Vigué En refer-se la ciutat després de la reestructuració de Guifré el Pelós, el sector alt, on les restes arqueològiques que van apareixent revelen una ocupació en època romana, i una segona, ben documentada, a partir del segle IX, devia quedar com una fortalesa, refeta aprofitant els enderrocs de la ciutat, abandonada, almenys després de la destrucció d’Aissó Aquesta fortalesa es degué organitzar entorn de l’antic temple romà anomenat des del final del segle X turris comitale La…

El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…