Resultats de la cerca

Detall del foli 1 del còdex, potser un foli afegit al manuscrit original, en el qual hi ha una caplletra “O” que suggereix, bé que vagament, una sèrie d’elements vegetals ornamentals Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 131, aquest manuscrit, després d’haver sofert algunes mutilacions, té actualment 50 folis manquen pàgines en el cos central del còdex Fa 20×15 cm, i ha estat fet amb lletra gòtica, del final del segle XII, amb tinta negra i vermella * La decoració consisteix en inicials molt simples i senzilles a dues tintes i amb uns tocs, en algunes, de…

Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis al poble, donà origen a un llinatge homònim, senyor del terme fins al final del segle XIV La notícia més antiga d’Alentorn és del 1054, quan la parròquia d’Alentorn apareix entre el patrimoni de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre Dels anys 1152 o 1153 hi ha referència, pel testament de Bertran d’Alentorn, que aquest llegava el seu castell d’Alentorn als seus fills Bertran i Berenguer Posteriorment, el 1178, l’acta testamentària de Berenguer d’Alentorn dóna notícia del llegat que féu als seus fills Guillem i Arnau, als quals deixava…

La primera menció d’aquesta església situada al poble de Pontons és del 1196, any en què Ramon d’Òdena llegà deu sous a Santa Maria de Pontons en el seu testament Ramon d’Òdena deixà també al seu fill els castells d’Òdena, Rubinat, Montlleó i Pontons Originàriament, Santa Maria de Pontons fou una església sufragània dependent de Sant Joan de la Muntanya Quan el centre d’interès deixà d’ésser l’antiga església de Sant Joan de la Muntanya, el centre de la parròquia es desplaçà a la nova població fortificada, creada als peus de l’església sufragània de Santa Magdalena abans de Santa Maria, que…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 110 Homiliae Evangeliorum Foli 1 amb una caplletra “C”, decorada amb motius curvilinis, els quals recorden força llunyanament els motius típics vegetals Arxiu Mas Beer * situa en els darrers anys del segle XII aquest còdex compost per 315 folis en pergamí 26,30 × 17,80 cm, que conté una recopilació d’homilies sobre els evangelis La seva modesta decoració consisteix en una porció de petites capitals 2 × 2 cm, aproximadament de tipus calligràfic, dibuixades directament en tinta blava i vermella, els traços de les quals es perllonguen en motius…

Un detall del foli 30v, amb una caplletra “M” Igual com totes les d’aquest còdex, aquesta caplletra es caracteritza per la seva extrema senzillesa Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 20 es tracta d’un manuscrit de 161 folis de 25 x 17 cm, escrit en lletra Carolina de mides petites * , la decoració del qual consisteix en un grup de caplletres traçades amb tinta de color vermell i realçades en tons grocs El còdex apareix esmentat en l’inventari de l’any 1368 J Gudiol i Cunill el considera fruit del final del segle XII, procedent de la catedral de Vic L’…

Marededeu Talla de la Mare de Déu que es conservava en la capella adossada a can Coll Arxiu Mas En una petita capella arredossada a can Coll es conservava una talla de la Mare de Déu en Majestat, dita de Llo Potser aquesta capella va substituir una església dedicada a la Mare de Déu El cas és que la marededeu presenta alguna semblança amb la de Cornellà, cosa que no ens ha de sorprendre si recordem que d’ençà de l’any 1102, el comte de la Cerdanya, Guillem Jordà, havia fet donació de l’església de Sant Fructuós de Llo a Santa Maria de Cornellà Sorprèn la gran semblança de la talla de Llo amb…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental És un edifici d’origen possiblement romànic, però actualment molt modificat F Junyent-A Mazcuñan L’església és emplaçada a la riba dreta de la Garona, entre Garòs i Arties, en un indret que s’eleva sobre la vall, prop del barranc de Salider Mapa 149M781 Situació 31TCH248303 S’hi arriba per un camí que s’inicia al cantó esquerre de la carretera del port de la Bonaigua C-142, just abans d’entrar a Arties Poc després d’haver-lo iniciat tomba cap a mà esquerra i, seguint parallel a la carretera vers ponent, passa per sota la…

Nombroses són les referències que tenim sobre aquest castell, les restes del qual Joan Serra i Vilaró situa en el lloc anomenat torre de Santa Magdalena, situada prop del Bastareny, a una hora de distància de Bagà Les notícies més antigues sobre el topònim Faia apareixen en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà 983, on podem llegir “ Et in ipsa Faia casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum ” Aquest topònim apareix en un altre document de donació al mateix monestir datat l’any 1087, en el qual els marmessors del difunt Bremon Sinfré cedeixen a Sant Llorenç…

Situació Cista sepulcral ben conservada que, amb altres lloses disperses, indica l’existència en aquest lloc d’un grup d’antics enterraments ECSA-I Estany Als marges del rierol o rasa de Malacara, uns 500 m a ponent del casal que rep el mateix nom, hi ha dues tombes que pertanyen al tipus cista La tomba situada al marge dret del rierol és a sota mateix de la casa anomenada cal Cintet, al peu del corriol que va parallel al petit curs d’aigua Mapa 34-14 361 Situació 31TCG654200 Per a accedir-hi, a la sortida de Sant Ramon en direcció a Ferran es pren la pista que mena a Malacara Passat cal…

Situació Interior d’església, inicialment dedicada a santa Eulàlia, utilitzada ara com a magatzem Arxiu Gavín Es tracta de l’antiga església parroquial de Santa Llúcia o Santa Eulàlia Sacosta, situada al carrer de Santa Llúcia, ben a prop de l’església de Sant Nicolau Rebé el nom de Sacosta pel fet que es troba al començament de la pujada de Montjuïc, al fons dels petits carrers adossats a la muralla Mapa L39-13334 Situació 31TDG6848487 APF-ASA Història Originàriament, l’església era dedicada a santa Eulàlia, però en temps moderns, la popularitat del culte a santa Llúcia, que es venerava en…