Resultats de la cerca

La vila de Solsona Tot territori d’una certa importància de població tenia un centre econòmic, a voltes també polític i, fins i tot, religiós Al Solsonès el centre econòmic era al mercat de Solsona, i més tard a les fires que s’anaren creant sucessivament L’existència d’una ciutat que ja aglutinava l’activitat econòmica de la comarca en temps antics, degué ser decisòria a l’hora d’escollir aquest centre econòmic que després fou el motor principal de l’aparició de la vila de Solsona Però el principal problema és saber si la vila de Solsona sorgí on hi havia hagut la ciutat de Setelsis , entorn…

Santuari dels Munts Sant Agustí de Lluçanès © CIC-Moià Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies s’inicien l’any 1227, quan consta l’existència de l’església de Santa Maria del Mont de Monfe, que en endavant rebia diferents llegats dels feligresos de la comarca la devoció augmentà amb la creació, l’any 1335, d’una confraria de fidels de la Mare de Déu dels voltants El segle XVII fou d’un gran esplendor del santuari car l’any 1679 el papa Innocenci XI revitalitzà la confraria i el 1695 es…

Aquest castell s’ha transformat avui dia en una masia que conserva l’antic caràcter fortificat, situada a migdia del terme, entre Conill i Mirambell El castell de Castelltort és documentat des del segle XII Fou cedit com a dotació de la canònica de Sant Jaume de Calaf Originària d’aquest castell fou la família Castelltort L’any 1193 signa un Pons de Castelltort en una escriptura de la família Cervera, i poc després, el 1196, és documentat Guerau de Castelltort Probablement ambdós personatges són membres d’aquesta nissaga, com també ho era Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que…

El poble de Massoteres és situat a la plana de Guissona, a 502 m d’altitud, prop de la carretera de Cervera a Ponts El lloc és esmentat en la documentació l’any 1040, i la seva església fou, des dels orígens i fins a la darreria del segle XIX, una sufragània de Sant Pere de Talteüll, i, com aquesta, va restar vinculada al bisbat d’Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI D’altra banda, ós molt probable, tot i que no es pot confirmar, que, com l’església de Talteüll, Sant Salvador de Massoteres fos també una possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona A…

L’església parroquial de Vilobí d’Onyar tenia agregada la capella de Santa Margarida Ja l’any 882 tenim notícia d’una Basílica Villalbino , on es fa referència a la donació de rendes per a establir-hi una comunitat de monjos, però no és pas segur que es tracti d’aquesta església de Sant Esteve La primera referència directa apareix l’any 1064 aquest any és esmentada com a Sancti Stephani de Villa Albini en el testament de Ponç, preceptor de l’església de Girona El 1231 torna a aparèixer en un document segons el qual, Sibilla, esposa de Ramon de Cervera, assignà les rendes que tenia a la…

El primer esment de la parròquia de Vergós Guerrejat és de l’any 1235, en què consta que el rector de Clarà Solsonès era patró de l’església de Santa Maria Magdalena de Vergós Guerrejat i rebia el quart del delme de la parròquia, juntament amb el de Santa Fe i el del Sant Sepulcre L’any 1312 l’ardiaca de la Seu d’Urgell Galceran Sacosta, futur bisbe de Vic, va visitar la parròquia de Santa Maria Magdalena de Vergós Gareyat , dins el deganat de la vall de Lord També ho féu Guillem de Viver, canonge de Guissona, l’any 1315, en nom del mateix Galceran Sacosta La parròquia de Vergós, així mateix…

Aquesta església, al sector antic d’Amposta, prop del castell i l’Ebre, és la parròquia principal i més antiga de la vila L’edifici actual es començà a construir el 1773 i no s’acabà fins vers el 1875 Els seus orígens són, però, molt anteriors El 1097, molt abans de la conquesta, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona va fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès de l’església d’Amposta En les butlles papals dels anys 1098 i 1120 hom confirma a Sant Cugat del Vallès l’església “ Sancti Sepulcri et Sancte Marie de Emposta ” Malgrat els drets del monestir de Sant Cugat, una vegada…

El lloc i castell d’Ogern, de l’actual terme municipal de Bassella, apareix esmentat l’any 1094, vinculat a la família Ogern, en el testament d’Ermessenda, vídua de Miró Sunyer d’Abella i mare del vescomte Ramon Miró, que deixà el castell d’Ogern amb els seus termes i pertinences al seu fill Gerbert Ogern Aquest testament fou jurat sobre l’altar de Sant Salvador d’Ogern, pertanyent, segurament, a l’església de Sant Sadurní, ja que aquesta església sembla que estava estretament vinculada a la família Ogern En aquesta línia s’inclou el document de l’any 1111, data en què hi hagué la resolució d…

Situada en l’antic terme del castell de Lladurs, fou molt aviat església parroquial, funció que en l’actualitat no conserva S’ha intentat identificar la parròquia de la Vall Infernal “ Valle Infernale ”, que apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb l’església de Sant Julià dels Torrents No obstant això, no sembla que aquesta identificació sigui correcta, ja que l’església dels Torrents és massa lluny de la Vall Infernal, que tampoc no ha estat identificada plenament, però es trobava…

Molt probablement l’església dels Sants, dita després de Santa Anna, s’hauria de situar, aproximadament, entre la zona de l’actual Rambla Vella i el carrer de Prat de la Riba, una àrea de la ciutat que a l’edat mitjana formava part del suburbi La nomenclatura dels carrers de Tarragona al segle XVI indica que hi havia un camí conegut com a “carrer dels Sants”, que més o menys unia el tram ponentí de la muralla de la ciutat amb la seva zona baixa el nom d’aquest carrer no deixa cap dubte que es tractava d’un camí que es dirigia a aquesta església La menció documental més antiga d’aquesta…