Resultats de la cerca

L’església parroquial del poble d’Alenyà, topònim conegut des del principi del segle X Alignanum , 904, depenia del capítol d’Elna, que hi nomenava el curat La parròquia d’Alenyà és documentada des de l’any 1214 El 1593, el municipi, jutjant que l’edifici havia esdevingut massa petit, manllevà diners per a reconstruir-lo en la seva totalitat, cosa que va comportar la desaparició de l’edifici medieval, substituït per l’església actual

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al puig Cardener, al costat de l’església de Santa Maria Degué ser una capella dependent de Santa Maria de Manresa, sense una funció concreta L’església apareix citada el 1169 amb una donació per a l’obra L’edifici d’aquesta església fou enderrocat el segle XIV quan la progressió de les obres de l’església gòtica de la Seu obligà la seva desaparició

Aquest castell sorgí a causa de la desaparició del castell d’Oristà, però tingué una vida molt efímera El castell apareix com a tal el 1045 en el testament de Bernat Guifré de Balsareny, el qual deixà al seu germà Guillem el castell de Toneu Després pràcticament desapareix de la documentació i segurament que passà a la canònica vigatana per donació del bisbe Guillem de Balsareny Sobre el Prat de Toneu hi ha un puig, en el qual encara són perceptibles els vestigis del castell

Pont Aquesta edificació, avui al terme municipal d’Avinyó, esmentada en la delimitació del terme del castell d’Artés que es feu el 938 a petició del mandatari del bisbe de Vic, quan el terme passava pel riu de Rodors avui riera de Malrubí diu que puja pel riu i arriba a l’aqüeducte, i s’ha identificat aquest aqüeducte amb el de Vilagonella, que servia per portar aigua a un forn d’obra situat a prop del mas Vilagonella Restes de l’aqüeducte molt poc temps abans de la seva desaparició, segons una fotografia feta l’abril de 1980 J Gibert Blocs de pedra de l’aqüeducte amb una ranura…

L’advocació de santa Margarida, del terme del castell de Salàs, és esmentada l’any 1200, en la cessió d’un lexivum i de l’alou de Santa Margarida, feta per la comtessa Guillema a favor d’Arnau Pere i Ermengarda El 1239, en la donació d’un alou a Arnau Pere i Ermessenda, s’esmenta el preceptor de Santa Margarida de Salàs En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Salàs, s’indicà que la capella de Santa Margarida estava “ indecente ” Possiblement un progressiu abandonament de l’edifici ha estat la causa de la seva desaparició

No posseïm notícies documentals directes sobre aquesta església Tanmateix, l’esment més antic conegut del lloc de Sossís data del 973, en què el comte Ramon de Pallars el donà al monestir de Sant Pere de les Maleses, al qual estigué vinculat fins a la seva desaparició Més tard continuà com a patrimoni adscrit a Sant Pere de les Maleses, dins el conjunt de possessions de l’abadia de Gerri Jurisdiccionalment la vila de Sossís era, al segle XVI, dels ducs de Cardona, com a marquesos de Pallars, i ho fou fins a la fi de les senyories al segle XIX

L’església de Santa Maria dels Oms és avui un edifici construït el segle XVII com a santuari Originàriament l’església de Santa Maria era una de les moltes esglésies que estava unida a Sant Jaume de Frontanyà el segle X fins a la desaparició de la canònica regular el segle XVI Santa Maria dels Oms acollia una imatge de la Mare de Déu que el segle XVI guanyà popularitat advocada contra les malalties del bestiar el segle XVII fou construït l’actual santuari i començaren les donacions piadoses El segle XVIII era ja sufragània de Sant Jaume de Frontanyà i, malgrat la popularitat del…

D’aquesta capella no es conserva altre record que la denominació d’una placeta, la de Sant Martí, situada molt a la vora de l’església parroquial, i on havia tingut l’emplaçament Les referències escrites que en tenim comencen a aparèixer al principi del segle XII la primera correspon a un testament sagramental jurat damunt el seu altar l’any 1114 Més endavant, al segle XVII, s’incorporarà a l’escola o estudi, fet que motivà que en prengués el nom així la trobem denominada Sant Martí de l’Estudi en documents de l’any 1670 i posteriors La seva desaparició data de bastants anys al…

A l’extrem del municipi de Cardedeu, en contacte amb les terres del Fou i Sant Jaume de Rifà, de Sant Antoni de Vilamajor, hi ha documentat un extens territori conegut com Molnells i a vegades Montells Sembla que vers aquest indret hi havia la capella de Sant Pere de Molnells o Monells, documentada des del 1076 i dita també, el 1083, Sant Pere del Prat Va desaparèixer molt aviat i això ha estat causa que algun autor cregués, sense fonament, que podia ésser una anterior advocació de Sant Salvador dels Prats, capella que ja surt esmentada amb aquest titular el 1073 Cal suposar més aviat que és…

Surt esmentat el 974 El seu primer senyor conegut ha de ser un Seniofred, viciari, que té béns a Avinyó el 1007 ja que entre el 1032 i el 1060 apareix un Ramon, fill de Seniofred d’Avinyó La família Avinyó segueix apareixent en la documentació fins que el 1121 el comte Ramon Berenguer III introdueix un nou feudatari sobre la família Avinyó és Berenguer Bernat de Queralt, que el 1121 li jura fidelitat pel castell d’Avinyó i molts d’altres La família Queralt segueix essent senyora del castell d’Avinyó i encara el 1247 consta que ho era Amb la desaparició d’aquest llinatge el rei…