Resultats de la cerca

Popular santuari de la parròquia de Granyena situat 1 km al nord-est del poble de Granyena, vora la carretera que porta a Cervera És documentat per primera vegada el 1298, quan Bernat Calb de Granyena va reconèixer deure a Berenguer de Cases, clergue, cent setanta sous barcelonins per raó de la celebració dels oficis divins a l’església de Santa Maria de Granyena i a l’església de Santa Maria del Camí els diumenges i dies festius L’església disposava per al seu culte d’un capellà beneficiat i una família ermitana que vivia prop de la capella L’edifici actual és una reconstrucció barroca, però…

La fundació d’aquest monestir data del 23 de maig de 1155 Aquest dia el bisbe de Barcelona, Guillem, de comú acord amb el cardenal i legat de Roma, Jacint, i de l’arquebisbe de Tarragona, Bernat, dotà l’església d’un patrimoni i disposà que hi romangués una comunitat de canonges regulars que seguissin la regla de sant Agustí L’església, però, ja existia abans i era situada prop del Portal Nou Al seu voltant, en temps de sant Oleguer, s’havia fundat una confraria, que pel cap baix ja funcionava el 1140 i que en els quinze anys que precediren la fundació de la comunitat de canonges regulars…

Aquest molí es trobava dins l’antic terme del castell de Calders Degué ser, com el seu nom indica, un molí dedicat a assaonar pells, activitat molt estesa en època medieval a la Catalunya Central i en especial a Manresa De l’edifici antic no resta res, ja que en una època indeterminada deixà de funcionar com a molí blanquer i passar a ser un molí blader Únicament l’estructura de transport de l’aigua del riu al molí pot recordar l’antiga L’existència de molins blanquers en aquest lloc es documenta en l’any 1126, quan tres germans de la família Calders Berenguer Arnau, Pere Arnau i Guillem…

Situació Les restes del recinte murat del castell medieval de Marzà es troben integrades en el reduït nucli d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG057847 Per arribar al poble de Marzà —cap efectiu del municipi de Pedret i Marzà— cal situar-se a la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres En el tram de construcció recent que ha escurçat el camí entre Figueres i Llançà, 2 km abans d’arribar als trencalls que menen a Garriguella i a Vilajuïga, a mà dreta surt un camí senyalitzat que porta a Marzà, poble separat uns 500 m al sud de la dita carretera També s’hi pot anar…

L’església parroquial d’Ardòvol arrecera al seu entorn les poques cases que componen aquest nucli, situat uns 2 km al nord-oest del poble de Prullans, cap de municipi Aquesta parròquia, al lloc d’Ardòvol, fou consagrada a sant Climent el 9 de gener de 890, per Ingobert, bisbe d’Urgell Segons indica l’acta de consagració, l’església era situada “ infra pau Tollonense, infra fines de villa iamdicta Ardocale ”, i havia estat edificada pels habitants del lloc, els quals, amb motiu d’aquest acte solemne, la dotaren amb diversos béns situats dins el terme de l’esmentada villa d’Ardòvol D’altra…

Situació Torre d’angle del recinte fortificat d’aquesta fortalesa ECSA - A Roura És situat al poble de Tatzó d’Avall, separat 1 km del nucli dit Tatzó d’Amunt Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 11,34” N - Long 3° 0’ 20,8” E La població és situada a un centenar de metres de la N-114, a mà esquerra, uns 2 km al sud d’Elna Història El castell de Tatzó d’Avall, bressol de la família vescomtal a la qual donà el nom, era el successor segurament d’una localitat molt antiga, de la qual unes poques excavacions fetes a prop han descobert vestigis romans i preromans L’etimologia del seu nom és un…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn El mur que hom veu, corresponent a la nau meridional, és un dels elements més ben conservats d’un edifici que té moltes de les seves parts en estat ruïnós i que presenta un conjunt d’interrogants de difícil resposta M Anglada L’església és situada en un fondal de la Sauva Negra prop d’un petit pantà que origina el torrent de Santa Maria i queda a l’extrem de ponent de la urbanització de Puigsagordi, vora el punt de convergència entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles, prop del Mas Pujalt Aquesta…

Situació Un aspecte de les importants restes del castell J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, als contraforts de les muntanyes d’Entreperes Des de l’indret on hi ha el castell hom albira tot el riberal del Fluvià, des de més enllà del riu Llierca fins a l’altre riba del riu Borror Mapa 257M781 Situació 31TDG707774 Seguint la carretera que va d’Olot a Besalú, a Argelaguer surt, a mà esquerra, la carretera de Tortellà Arribant a Tortellà, poc després del trencall d’on surt el camí que va a aquesta població, hi ha…

Frontinià 516 - 540 Assistí al concili de Tarragona de l’any 516 L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Joan Aquest concili s’ocupà de la unificació litúrgica, de l’administració dels sagraments i de la reforma dels costums Estafili 540 - p 546 També anomenat Esteve, assisteix al concili de Barcelona de 540 i fou representat al que celebrà a la Seu Lleidatana el 546 pel prevere gironí Grat Alici 589 - 590 Apareix com a bisbe de Girona en el III concili de Toledo, de l’any 589, on Recared i molts bisbes i magnats del…

Antecedents Vista aèria del sector central del Pla de l’Estany amb la ciutat de Banyoles i l’estany que ha donat nom a la comarca Arxiu GEC La condició de conca lacustre del territori de Banyoles ha fet possible la conservació i l’abundància de troballes de restes òssies de la fauna del final del Terciari i del Quaternari Els jaciments paleontològics descoberts havien estat estanyols, indrets on accidentalment quedaren atrapats diferents animals que, recoberts d’argiles, s’hi van fossilitzar Banyoles passà a primer pla en el camp de la investigació de l’home prehistòric arran del descobriment…