Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Sant Pere i Sant Pau del castell de Jóc
Art romànic
Aquesta capella, situada dins el recinte murat del castell de Jóc, ha estat totalment transformada i actualment forma part d’una casa particular L’única referència documental que n’ha pervingut fins avui dia la proporciona un document pel qual Ramon de Perellós, que va morir l’any 1384, deixà un benefici per a aquesta capella Aquesta notícia confirma que l’església de Sant Pere i Sant Pau ja existia amb anterioritat, i és molt probable que fos fundada poc després que es construís la fortalesa de Jóc, ja que normalment els castells medievals de certa importància disposaven d’…
Sant Jordi de Fluvià (Guissona)
Art romànic
El lloc i la quadra de Fluvià, documentats des del segle XI, disposaven d’una capella dedicada a sant Jordi que sembla que tingué uns orígens parallels als del seu castell De fet, en una llista de donants de llànties d’oli a Santa Maria de Guissona datable entre el 1040 i el 1100 hi consta un tal Guillem, prevere de Fluvià, molt probablement encarregat de l’església de Sant Jordi Les referències directes d’aquesta capella són força tardanes El 1337 el bisbe d’Urgell concedí permís a Arnau de Fluvià per tal que ell i els seus descendents poguessin rebre sepultura a la capella de…
Sant Cristòfol d’Erill-la-vall (La Vall de Boí)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’absis d’aquesta petita capella situada prop de les Bordes d’Erill Arxiu Gavín Les ruïnes d’aquesta capella són situades sobre el poble, al ribatge esquerre de l’Alta Riba, prop de les Bordes d’Erill Mapa 33-9 181 Situació 31TCH208109 Des d’Erill-la-vall cal emprendre el camí de Senet fins al trencall a mà dreta de les Bordes d’Erill FJM-AMB Història No han pervingut referències documentals sobre aquesta església, que fou una capella o dependència de la parròquia de Sant Eulàlia d’Erill-la-vall CPO Església De la capella de Sant Cristòfol només resten algunes filades…
Necròpoli de les Goges (Sant Julià de Ramis)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli era situada en un turó de la riba esquerra del Ter, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, uns 6 km al nord de la ciutat de Girona JBM Necròpoli La necròpoli de les Goges fou excavada l’any 1991 Els enterraments, 207 tombes distribuïdes en diversos rengles, eren orientats, com és normal, d’est a oest, amb els peus situats a llevant La major part de les tombes havien estat cavades a la roca i eren rectangulars n’hi havia amb els angles escairats i també amb els angles lleugerament arrodonits Algunes de les tombes eren pisciformes i d’altres, gairebé trapezials…
Sant Andreu (Lleida)
Art romànic
Aquesta església fou la seu d’una extensa parròquia situada a la part alta de la ciutat Les primeres referències escrites de l’església daten de l’any 1152 En l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis del 1168 apareix com a dependent del prepòsit de l’església de Sant Llorenç A partir dels segles XIV i XV l’església estigué molt vinculada a l’Estudi General, ja que esdevingué centre de la vida universitària Tenia nombrosos beneficis i capelles sostinguts per membres de l’Estudi, principalment de medicina El collegi de metges i els professors de medicina de l’Estudi General sostenien la capella dels…
Castell de Mejà (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Aquest castell pertanyia al comtat de Berga, i juntament amb el de Salo defensava i controlava la vall de la riera de Salo, o del riu Duarri com antigament s’anomenava No es pot establir cap evolució de les dependències del castell, car les restes actuals no permeten de reconèixer ni la forma que tenia El castell no apareix documentat fins al primer jurament que feu el feudatari del lloc entre el 1068 i el 1095 El domini eminent del castell estigué en mans dels comtes de Cerdanya, i quan s’extingí aquesta família foren els comtes barcelonins els qui continuaren tenint aquest domini El…
Sant Tomàs de Nerill (les Paüls)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Tomàs és a la part alta del poble de Nerill, totalment envoltada d’edificis i afegits que en desfiguren l’estructura original i la fan pràcticament invisible Mapa 32-10 213 Situació 31TCH045052 Per a anar-hi des del Pont de Suert s’ha d’agafar la carretera N-230 i després la C-144 en direcció a Castillo de Sos Uns 3 km abans d’arribar a les Paüls cal desviar-se per un trencall a mà dreta que porta directament al poble de Nerill JAA-MLIR Història El lloc de Nerill és esmentat en la documentació al segle XIV, en concret l’any 1345, quan Berenguer de…
Sant Salvador de Barruera (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes d’aquesta capella situada en un lloc alterós a la riba dreta de la Noguera de Tor ECSA - MÀ Font Les ruïnes de la capella són situades en un lloc alterós, comprès entre la serra de Cardet i la Punta lo Faro, a la riba dreta de la Noguera de Tor, a la banda nord-oest de Barruera Mapa 32-9 180 Situació 31TCH185094 Per a anar-hi cal emprendre un camí, amb origen al poble de Barruera, el qual, vorer al barranc del mateix nom, s’enfila costa amunt fins a arribar a les ruïnes de l’església El recorregut, a peu, és d’una hora i mitja aproximadament FJM-AMB Església…
Santa Maria del castell de Castellgalí
Art romànic
Situació L’església es troba dintre mateix del recinte del castell Aquest edifici, esmentat el 1292, no degué passar d’ésser una capella castellera i, com a tal, vinculada al castell Església Planta, a escala 1200, de l’edifici, que dona una construcció menuda a base d’una nau tancada vers llevant per un absis semicircular A Mazcuñan-F Junyent De l’església, actualment només es conserven els fonaments de l’absis i els del mur de migjorn, el qual, segons semblen evidenciar les restes que hom pot veure, mostra tota la longitud del basament, ja que al final d’aquesta socolada hi ha uns blocs de…
Sant Martí de Provençals (Barcelona)
Art romànic
L’antic terme de Provençals s’estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins a les vores del riu Besòs, i des de mar fins al turó del Carmel Aquest era l’indret dels anomenats “camps provincials” de la colònia romana de Barcino, destinats, segons Carreras Candi, a pastures públiques Comencem a trobar les primeres referències documentals al final del segle X Així, el topònim “Provençals” s’esmenta ja el 986 el 989 apareix l’expressió “ in terminio de villa Provincialis ” en la venda d’un hort realitzada pel comte Borrell a Vives i Ermovígia el 994 la menció Provincialis…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina