Sant Salvador de Barruera (la Vall de Boí)

Situació

Un aspecte de les ruïnes d’aquesta capella situada en un lloc alterós a la riba dreta de la Noguera de Tor.

ECSA - M.À. Font

Les ruïnes de la capella són situades en un lloc alterós, comprès entre la serra de Cardet i la Punta lo Faro, a la riba dreta de la Noguera de Tor, a la banda nord-oest de Barruera.

Mapa: 32-9 (180). Situació: 31TCH185094.

Per a anar-hi cal emprendre un camí, amb origen al poble de Barruera, el qual, vorer al barranc del mateix nom, s’enfila costa amunt fins a arribar a les ruïnes de l’església. El recorregut, a peu, és d’una hora i mitja aproximadament. (FJM-AMB)

Església

L’església de Sant Salvador es troba avui totalment esfondrada i només se’n conserven unes minses restes. Fa uns quants anys els vestigis permetien veure, amb més claredat que avui, que es tractava d’un edifici d’una sola nau, possiblement coberta amb un embigat, ja desaparegut, i capçada a llevant per un absis semicircular. Es mantenia parcialment encara la volta de quart d’esfera d’aquest absis, que era obert directament a la nau. No es conserven en l’actualitat traces de finestres, llevat d’un esvoranc al centre de l’absis, que sembla indicar la presència d’una finestra, ni tampoc de l’indret on es devia situar la porta, probablement al mur sud de la nau, com en altres capelles de la vall.

Pel que sembla, les façanes no disposaven de cap tipus de decoració i presentaven uns paraments d’aparell molt rústec de carreuons molt irregulars, a penes desbastats, disposats en filades desiguals, amb una certa tendència a l’horitzontalitat, però sense continuïtat, en una disposició que recorda l’estructura constructiva de la propera església de Sant Quirc de Taüll.

Per l’estat de les restes i la migradesa formal de la seva arquitectura es fa difícil precisar una contextualització per a aquest edifici. L’església de Sant Salvador podria relacionar-se, com s’ha dit, amb l’església de Sant Quirc de Taüll i, com ella, situar-se en una datació avançada, de la fi del segle XII o fins i tot encara més tardana, com l’església de Sant Romà de Bono. (JAA)

Bibliografia

  • Gavín, 1978, vol. 2, pàg. 73