Situació
L’església parroquial de Sant Tomàs és a la part alta del poble de Nerill, totalment envoltada d’edificis i afegits que en desfiguren l’estructura original i la fan pràcticament invisible.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH045052.
Per a anar-hi des del Pont de Suert s’ha d’agafar la carretera N-230 i després la C-144 en direcció a Castillo de Sos. Uns 3 km abans d’arribar a les Paüls cal desviar-se per un trencall a mà dreta que porta directament al poble de Nerill. (JAA-MLIR)
Història
El lloc de Nerill és esmentat en la documentació al segle XIV, en concret l’any 1345, quan Berenguer de Santsadurní vengué a Guillem de Vilaflor, abat del monestir de Santa Maria d’Alaó, els pobles i castells de Nerill i Ardoné amb els seus termes i les seves pertinences. Des d’aleshores, l’abat d’Alaó tingué el dret de provisió de rector de l’església parroquial de Nerill. L’indret romangué sota la senyoria d’Alaó fins a la desamortització del segle XIX. (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular i, originalment, capçada a llevant per un absis semicircular obert directament a la nau. Aquest absis primitiu fou substituït per un presbiteri rectangular del qual tan sols resta un fragment del seu angle sud, visible des de l’interior de la base del campanar, afegit a l’angle sud-est de la nau. En aquest angle encara es pot veure com l’absis s’unia a la nau mitjançant un pilar angular, a l’estil del qual retrobem a Sant Pere de Sessué o Sant Esteve de Conques, que segurament es repetia en l’angle nord-est; no es pot comprovar si l’absis i la resta de l’església disposaven d’altres elements decoratius. Amb tot, la rusticitat de l’aparell, fet de reble irregular a la nau i de carreuó a l’absis, no sembla que sigui compatible amb una ornamentació elaborada dels paraments de façana.
La porta, totalment refeta, s’obre en la façana sud, en el lloc que devia ocupar la porta original.
Es fa difícil precisar una filiació i una datació per a una obra tan alterada i desfigurada, però sembla raonable situar-la a cavall dels segles XI i XII. (JAA)
Bibliografia
- Benedicto, 1995, pàgs. 112-113