Resultats de la cerca

El petit nucli de Travesseres és el poble més meridional del terme municipal de Lles, situat al primer replà de la muntanya, després de l’engorjat de Senillers En aquest nucli s’originà el llinatge dels Travesseres, els quals apareixen documentats des de l’inici del segle XIII signant diversos documents entre ells cal destacar Ramon de Travesseres i Guerau Hug de Travesseres, documentats tots dos l’any 1260 Explícitament el castell de Travesseres és citat, juntament amb el de Lles, l’any 1313, en l’acte de jurament de vassallatge que Gastó I, comte de Foix, va fer al…

Seu dels cavallers Todonyà, documentats amb Guillem de Todonyà l’any 1183 Les seves notícies desapareixen vers l’any 1280 i sembla que es va refondre amb els cavallers Sant Hipòlit, castlans del castell de Voltregà Aquesta domus es trobava vers l’actual mas Gallifa

Ara un mas, al peu de la carretera N 152, de Barcelona a Puigcerdà, a l’extrem de migdia del terme Era la seu dels cavallers Sorribes documentats des del 1239 El nom Gelabert era el privatiu dels seus hereus dels segles XIII i XIV

No hi ha referències històriques d’aquesta església fins a la visita pastoral del 1758, en què consta com a sufragània de Santa Maria de Pessonada Tanmateix, el seu origen ha de ser molt antic, ja que la vila i el castell d’Herba-savina són documentats des de l’any 1120

Aquesta capella es localitza a la casa Solana, a llevant del Mall, i ha estat convertida en magatzem L’acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016 menciona una terra de Sant Pere al vilar i al coll de Solani Després trobem documentats diversos habitants que n’agafaren el cognom, com Berenguer de Santpere 1186 o Pere i Domènec de Santpere 1385

El lloc de Cerc és conegut des del segle IX 863 i el terme i la vall apareixen documentats repetidament en els segles següents, sovint amb la denominació de Orsianne o Ursianno Del castell de Cerc, avui desaparegut, hi ha poques notícies Consta que l’any 1086 era de Pere Udalard, el qual féu testament i el deixà al seu fill Més tard, el terme de Cerc apareix sota la jurisdicció del capítol de la Seu

Situada dins l’antic terme del castell de Fals, al lloc anomenat Coromines No degué passar de capella rural El lloc, el nom del qual avui ha desaparegut, i l’església són documentats des del 1220, com a Sant Joan de Conamines 1220, Zescoromines 1282 i de Condaminis 1285 Sempre apareix juntament amb d’altres esglésies del terme del castell de Fals, i per tant ha de correspondre a l’església de Sant Joan Baptista, propera al mas Jaumeandreu, encara que el topònim de Coromines s’hagi perdut

El lloc i el castell d’Astell apareixen documentats des del 1290 A part la consideració que aquesta parròquia formava part de les parròquies de la vall Stacione esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, l’única menció que coneixem data del 1314, quan l’església de Dustell fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies de l’ardiaconat de Tremp L’any 1904 formava part de l’arxiprestat de Gerri de la Sal Actualment depèn de la parròquia de la Pobleta de Bellvei

Al lloc de Penafel, segurament molt a prop de les restes de l’esglèsia de Santa Maria de Penafel, s’aixecà almenys des del segle XI una fortalesa que pertanyia a la família dels Santa Oliva En el testament de Gombau Ramon de Santa Oliva de l’any 1097 aquest llegà al seu germà la fortitudine de Penna fedel A mitjan segle XII encara existia aquesta fortificació, tal com consta en el testament de Guillem Ramon de Santa Oliva de l’any 1143 Al final del segle XII i al principi del segle XIII apareixen documentats Ramon de Penafel 1181 i Pere de Penafel 1211

No és segur que aquesta església existís abans del 1300 Únicament el fet que el castell i el lloc de Rodonyà surtin amb tota seguretat documentats a partir del 1310 permet pensar que fou bastida abans del segle XIV Potser fou en origen la capella del castell Al final del segle XV Sant Joan de Rodonyà era sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de Puigtinyós, dins el bisbat de Barcelona Més endavant consta com a sufragània de la parròquia de Vila-rodona, de la qual es desvinculà a la primera meitat del segle XIX L’actual temple és un edifici neoclàssic aixecat al segle XVIII